Enguany, Cambrils ha dedicat el seu cicle de memòria de tardor "Ports, camins i trens. Cambrils, nus històric de comunicacions" a les infraestructures que han marcat l'evolució del municipi al llarg de la història
Al llarg de la història, el terme de Cambrils ha esdevingut un nus de comunicacions gràcies a les infraestructures que s’han anat creant en diferents èpoques, que han estat factors de canvi i han permès el pas de persones, mercaderies i idees.
Durant aquesta tardor, a través del cicle Ports, camins i trens. Cambrils, nus històric de comunicacions, hem descobert de quina manera els camins, les carreteres, les línies ferròviàries i les instal·lacions portuàries han estat claus en el desenvolupament de Cambrils. Els historiadors, geògrafs, arqueòlegs, enginyers i testimonis que han participat en les diferents activitats del cicle (dues conferències, dues projeccions de documentals, una jornada de portes obertes i una ruta guiada) han posat sobre la taula un seguit d’elements que permeten conèixer per què Cambrils s’ha anat configurant al llarg de la història com a nus de comunicacions, i quines conseqüències ha tingut en cada moment aquesta situació per als cambrilencs. Algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat les podeu llegir al número 25 de L'Arxiu t'informa. Butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils.
Des de l’ordenació del territori en època romana fins a la construcció del Corredor Mediterrani, actualment en curs, han passat més de 2.000 anys durant els quals cada període ha anat deixant la seva empremta i ha contribuït decisivament a modelar el paisatge de Cambrils.Empremtes i conseqüències de les vies de comunicació.
Empremtes i conseqüències de les vies de comunicació
Les vies de comunicació que s’han anat creant al llarg de la història han configurat sobre el terme municipal de Cambrils una xarxa d’eixos perpendiculars a la costa (els camins que comuniquen amb els pobles propers, les rieres que en el passat s’usaven com a vies de comunicació i també els petits camins que porten a les diferents finques) que s’entrecreuen amb altres eixos paral·lels a la mar, que són vies de comunicació a llarga distància com la Via Augusta dels romans, el Camí Reial d’època medieval i moderna, la carretera general, la via fèrria des de finals del segle XIX, l’autopista des de la dècada de 1970, l’autovia des d’inicis del segle XXI i, finalment, el Corredor Mediterrani que s’està construint a l’actualitat. Sense oblidar que històricament les embarcacions han utilitzat com a llocs d’arribada i sortida tant la platja (on fa 80 anys es va construir el Port) com l’Horta de Santa Maria i la punta de l’Esquirol.
Totes aquestes vies han deixat rastres i empremtes en el paisatge de Cambrils, fins i tot aquelles que han desaparegut a causa de l’evolució històrica i del traçat de nous eixos. Tres exemples són suficients per il·lustrar-ho: la configuració actual d’algunes finques que arrenca de la centuriació del paisatge realitzada en època romana –segons ha posat de relleu el projecte Ager Tarraconensis que va exposar l’arqueòloga Marta Prevosti en la seva conferència–, l’existència de la Castlania –l’edifici que es va construir per controlar el pas dels camins cap a Mont-roig i Montbrió, i que s’ha restaurat recentment– i l’efímera línia de telegrafia òptica –de la qual en resta actualment la Torre de l’Esquirol que es va poder visitar per primera vegada durant el cicle. Alguns d’aquests rastres –com els fragments dels camins a les partides de la Parellada i la Castlania– van poder ser observats sobre el terreny durant la ruta històrica Dels camins als trens.
Al llarg de la història, la posició com a nus de tots aquests eixos de comunicacions ha portat fins a Cambrils persones, idees i mercaderies, i ha impulsat la seva transformació. Però també ha comportat servituds continuades –manteniment de carreteres, servei de bagatges, pas de tropes…- i l’ha situat en el punt de mira en moments conflictius com el Setge de 1640 o els bombardejos de la guerra civil de 1936-1939.
Un cicle per a la recerca i la divulgació
Ports, camins i trens. Cambrils, nus històric de comunicacions és la vuitena edició dels cicles de memòria de tardor que des de 2006 organitza l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils per tal de donar a conèixer diferents aspectes de la història del municipi. Aquest cicle continua la línia de recerca i divulgació sobre memòria històrica que desenvolupen el Museu d’Història de Cambrils i l’Arxiu Municipal de Cambrils dins de la seva programació anual.
Programa
Dimarts 3 de setembre, a les 20h. Sala d'actes del Centre Cívic Les Basses
Conferència La Platja de Cambrils i la Junta d'Obres del Port de Tarragona a principis de segle XX, a càrrec de Mercè Toldrà, responsable del Museu del Port de Tarragona.
Commemorem que avui fa 80 anys que es va posar la primera pedra de les obres del port de Cambrils.
Organitzen: Arxiu Municipal de Cambrils i Museu d’Història de Cambrils
Col·laboren: Antena del Coneixement del Campus Extens de la URV a Cambrils i Museu del Port de Tarragona
Divendres 13 de setembre, a les 20h. Sala d’Actes del Centre Cultural
Estrena del documental Cambrils, l’evolució d’un poble, de Jordi Martí Domínguez, produït per Jordi Martí Henneberg amb el suport de la Universitat de Lleida.
Un recorregut per la història de Cambrils a través de testimonis orals que deixen constància de com la ciutat ha anat evolucionant gràcies a factors tan importants com el ferrocarril o el turisme.
Organitzen: Museu d’Història de Cambrils i Arxiu Municipal de Cambrils
Col·labora: Antena del Coneixement del Campus Extens de la URV a Cambrils
Dimecres 25 de setembre, a les 19.30h. Sala d’Actes del Centre Cultural
Projecció del documental Els brigadistes entre nosaltres, produït per l’associació No Jubilem la Memòria i premiat al Festival Memorimage de Reus (2011).
Presentació a càrrec d’Albert Sabaté (historiador i membre de No Jubilem la Memòria) i de Duncan Longstaff (fill d’un brigadista que l’estiu de 1938 va ser atès a l’Hospital de Sang de Cambrils).
Organitzen: Arxiu Municipal de Cambrils i Museu d’Història de Cambrils
Col·labora: No Jubilem la Memòria i Antena del Coneixement del Campus Extens de la URV a Cambrils
Dijous 3 d’octubre, a les 20h. Museu Molí de les Tres Eres
Conferència El paisatge romà a Cambrils, a càrrec de Marta Prevosti.
Presentació del projecte Ager Tarraconensis, realitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica).
Organitza: Museu d’Història de Cambrils
Col·labora: Institut Català d’Arqueologia Clàssica i Antena del Coneixement del Campus Extens de la URV a Cambrils
Divendres 8 de novembre, a les 20h. Sala el Pati del Centre Cultural
Inauguració de l’exposició Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Amb el reconeixement cap a les víctimes que els bombardejos van provocar a Cambrils
Organitza: Museu d’Història de Cambrils
Col·labora: Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
Dissabte 16 de novembre, de les 11 a les 14h. Torre de l’Esquirol
Portes obertes
Dins dels actes de la Setmana de la Ciència 2013
Organitza: Museu d’Història de Cambrils
Col·labora: Associació Autonòmica Catalana d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions
Diumenge 24 de novembre, a les 11h. Sortida des del portal del carrer Major
Dels camins als trens. Ruta històrica comentada.
Recorregut a peu per una part del terme que va permetre observar la petjada que camins, carreteres, vies fèrries i altres infraestructures han deixat sobre Cambrils.
Organitzen: Arxiu Municipal de Cambrils i Museu d’Història de Cambrils
Per a més informació podeu adreçar-vos al Museu d'Història de Cambrils o a l'Arxiu Municipal de Cambrils.