Actualment, l'Arxiu Municipal de Cambrils custodia vint fons documentals, constituïts per documents de diversos formats -manuscrits, mecanoscrits, impresos, fotografies en positiu i en negatiu, plànols...- i en diversos suports: paper, pergamí, plàstic, cintes magnetofòniques, CD... En total, ocupen més de 2.300 metres.

FONS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

• Fons de l'Ajuntament de Cambrils (1525/2012). Aproximadament 1.975 ml.
• Fons de l'antic terme de Vilafortuny (1634/1842). 0,20 ml.
• Fons de l'antic terme de Vilagrassa i Mas d'en Bisbe (s. XVIII-XIX). 0,20 ml.

FONS SENYORIALS

• Fons de la Castlania de Cambrils (1594/1782). 0,03 ml.

FONS PERSONALS I FAMILIARS

• Fons de Josep Salceda Castells (1953/1997). 1,80 ml aproximadament.
• Fons Ortoneda Vernet. Aproximadament 10.000 negatius.
• Fons Parreu.
• Fons Arxiu Família Vidal-Barraquer (en procés d'identificació i descripció).
• Fons de Ramon Ortiga Vidal (en procés d'identificació i descripció).
• Fons Anguera.

FONS COMERCIALS I D'EMPRESES

• Ràdio - TV Cambrils
• Confraria de pescadors de Cambrils
• Foto Oleastrum

FONS D'ASSOCIACIONS

• Fons Hora-3 Cambrils. 1 ml. Encara no organitzat.
• Fons Festival de Curtmetratges de Cambrils. 501 unitats, aprox. 10 ml. Encara no organitzat.
• Fons Club Basquet Cambrils
• Fons Centre d'Estudis Cambrilencs (en procés d'identificació i descripció).
• Fons L'Anjub. Grup de recerca de cultura tradicional i popular de Cambrils.
• Fons Coral Verge del Camí

FONS D'INSTITUCIONS

• Organisme Autònom Museu d'Història de Cambrils
• Defensor de la ciutadania

Aquest fons recull la documentació que al llarg de la història han generat els òrgans de govern del municipi: el Consell de la Vila (fins al segle XVIII) i l'Ajuntament (des del Decret de Nova Planta fins a l'actualitat).

Consta d'uns 1.941 metres lineals de documentació, en diversos suports i formats: majoritàriament expedients en paper però també negatius fotogràfics, plànols, documentació electrònica en CDs i fins i tot 3 documents sobre pergamí.

El document més antic que es conserva és el Llibre de les ordinacions tocants als senyors jurats de la vila de Cambrils, que recull les ordenances i reglaments municipals que van ser aprovats pel consell de la Universitat (la màxima autoritat municipal de l'època, precedent de l'actual Ajuntament) des de 1525 fins a 1682.

La documentació s'organitza segons un quadre de classificació que contempla les diferents funcions que al llarg dels segles ha exercit el govern municipal. Dins del quadre, la documentació s'agrupa a diferents nivells, que corresponen a competències, funcions i tràmits desenvolupats per l'Ajuntament de Cambrils en algun moment de la seva història. Això significa que algunes sèries estan tancades perquè ja no s'hi genera documentació, mentre que sovint cal afegir-hi sèries noves per classificar nous tràmits que es creen.

Podeu descarregar-vos aquest quadre al document adjunt.

   CAT-AMCAM-01-9311-1 Santuari de la Mare de Déu del Camí i Torre adjacent amb estructura de telegrafia òptica

                                                                                                 (ca. 1900)

                           CAT-AMCAM-20-14999-17-005 Port de Cambrils fotografiat per Antoni Campañà (1945)

Es tracta d'un fons senyorial, que recull documentació de la castlania, institució creada el 1152 i reformada el 1365. Exercia la plena jurisdicció, alta i baixa, i gaudia de prerrogatives en el cobrament de rendes i imposicions.

El fons de la castlania de Cambrils ocupa 0,1 metres lineals de documentació entre 1594 i 1782.

Per conèixer millor què va ser aquesta institució senyorial, podeu consultar el llibre de Carles Maristany Senyoria i població al Camp de Tarragona: la vila de Cambrils (segles XII-XVII). Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 1986. Col·lecció Edicions de l’Ajuntament de Cambrils, 2

Josep Salceda i Castells (1923-2011) va estudiar al col·legi La Salle de Cambrils. Durant la seva joventut es va dedicar a la pagesia i al comerç, però la seva afició cap al periodisme i la historiografia local el va portar a ser corresponsal de diversos mitjans escrits i radiofònics: corresponsal de Proa (Tarragona), Diario Español, el Correo Catalán, Ràdio Reus-SER, Ràdio i Ràdio Cambrils. També va ser fundador de la Revista Cambrils, de la qual va ser director durant la primera època i posteriorment entre 1987 i 1989. Posteriorment, va ser president de l'Associació cultural Revista Cambrils del 1990 al 2004 i a partir d'aquest any president honorífic.

Va ser president de la Creu Roja de Cambrils, de la Fira de Cambrils i de l'Associació Antics Alumnes de La Salle; cantaire i membre de la Coral Verge del Camí, membre de la Congregació de la Puríssima Sang, del Centre d'Estudis Cambrilencs i de l'Aula Universitària de la Gent gran. En l'àmbit esportiu també va ser el soci número 1 del FC Cambrils i president del Club Atletisme Cambrils. Va participar en la vida política local com a regidor i tinent d'alcalde als anys 70 i va tenir un paper molt actiu en el retorn de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer l'any 1978.

Va rebre diversos premis i distincions:

• Cronista oficial de la vila
• Accèssit al Premi d'Assaig Cardenal Vidal i Barraquer d'Òmnium cultural
• Accèssit al 2n Premi d'Assaig Vila de Cambrils, amb l'obra: La Mare de Déu del Camí i el seu santuari
• Accèssit al premi Centenari de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus
• Premi de periodisme de la Diputació de Tarragona
• Medalla d'honor de la vila de Cambrils "a tota una vida dedicada a Cambrils des de les diferents vessants: la periodística, la literària, la política i també per la seva implicació directa amb el món associatiu".

El ple de l'Ajuntament de Cambrils, del 23 de març de 2018, va acordar, per unanimitat, posar el nom de Josep Salceda i Castells a la Biblioteca Municipal.

El quadre de classificació és:

1. Estudis i treballs
2. Activitat periodística
   • Premsa escrita
   • Ràdio
3. Correspondència
4. Recull de dades i recopilació de documents
5. Fotografies

                     CAT-AMCAM-03-19-10-03. Josep Tarradelles visitant el monument al cardenal Vidal i Barraquer a Cambrils (1978)

Vilagrassa és un dels antics termes rurals que actualment formen part del terme de Cambrils.

El 1842, la Diputació Provincial de Tarragona va ordenar la incorporació de molts termes rurals -que estaven en gran part despoblats o bé formats per masos i nuclis dispersos- als nuclis veïns més grans. A més, en el cas de Vilagrassa, com en el de Vilafortuny, algunes de les finques pertanyien a grans terratinents sovint absentistes. D'aquesta manera, Vilagrassa i altres antics termes com Vilafortuny i Mas d'en Bisbe, passaven a formar part definitivament del municipi de Cambrils, mentre altres termes de la zona (Barenys, Mas de l'Abat, les Comes d'Ulldemolins i les Franqueses) s'incorporaven al terme de Vila-seca.

La primera notícia que coneixem del terme de Vilagrassa és d'un capbreu de la Cartoixa d'Escaladei de 1496; s'estenia des del terme de Riudoms i Vinyols i els Arcs fins als termes de Mas d'en Bisbe, Mas d'en Bosch, Vila- seca i Mas de l'Abat. D'altra banda, Mas d'en Bisbe era un altre d'aquests termes rurals que van ser annexionats a Cambrils el 1842. Apareix documentat, ja com a terme, des de 1524 i -almenys en part- era senyoria d'Escaladei.

Arran de l'annexió, la documentació dels antics governs municipals de Vilagrassa i Mas d'en Bisbe va ser transferida a l'Ajuntament de Cambrils, que n'havia esdevingut el titular.

Es tracta d'un fons de 0,1 metres lineals de documentació entre 1751 i 1844.

Quadre de classificació

1. Govern i administració general
1.1. Privilegis i títols del municipi
1.3. Alcaldia
1.7. Correspondència

2. Hisenda
2.3. Tresoreria
2.3.1. Caixa
2.3.4. Recaptació
2.4. Fiscalitat
2.4.1. Talles, estims, cadastre

El 1842, en el marc de la reorganització municipal que va dur a terme l'Estat liberal, els diferents termes que existien entre els de Vila-seca i Cambrils van ser annexionats a aquests dos municipis. Així, els termes de Barenys, Mas de l'Abat, les Comes d'Ulldemolins i les Franqueses van passar a Vila-seca, mentre que Vilafortuny, Vilagrassa i mas d'en Bisbe van ser annexionats al municipi de Cambrils.

L'antic terme de Vilafortuny apareix ja documentat en la carta de poblament de Cambrils, que Ramon Berenguer IV va atorgar el 1152 a Ponç de Regomir. S'estenia des de la riera de Riudoms fins al terme de Vila-seca. No comptava amb un nucli de població centralitzat, sinó que estava format per un seguit de masos, i el seu centre organitzatiu era el castell de Vilafortuny. Sembla que tenia una demografia força feble i afectada per sovintejats atacs corsaris i per epidèmies.

Arran de l'annexió, la documentació de l'antic Ajuntament de Vilafortuny va ser transferida a l'Ajuntament de Cambrils, que n'havia esdevingut el titular.

El fons documental de l'antic terme de Vilafortuny consta de 0,2 metres lineals de documentació entre 1634 i 1842.

Quadre de classificació del fons de l'antic terme municipal de Vilafortuny

1.Govern i administració general

1.1. Òrgans col·lectius de govern

1.2. Alcaldia

1.3. Secretaria

1.3.5. Certificacions

1.4. Serveis jurídics

1.4.1. Informes i dictàmens

1.4.2. Expedients de causes

1.6. Correspondència

1.7. Recursos d'informació

1.7.1. Arxiu

2. Hisenda

2.1. Patrimoni

2.1.3. Expropiacions

2.3. Tresoreria

2.3.1. Caixa

2.3.4. Recaptació

2.4. Fiscalitat

2.4.2. Impostos municipals i estatals

3. Proveïments

3.1. Duana

5. Sanitat

5.4. Salubritat pública

8. Serveis militars

8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses

9. Població

9.1. Estadístiques generals de població. Censos

9.2. Padró municipal d'habitants.

El fons Ortoneda Vernet és un fons documental patrimonial, format per la documentació generada per la família Ortoneda Vernet.

La part més significativa del fons la constitueixen els documents generats per l'estudi fotogràfic que la família va tenir al Nucli Antic entre les dècades de 1950 i 1970. Aquest estudi va ser creat a la plaça d'Espanya per Josep Ortoneda Budí i la seva muller Francisca Vernet Ventura. Anys més tard també hi van treballar els seus fills Antoni i Montserrat.

Durant un quart de segle, l'estudi va fotografiar tot allò que s'esdevenia en la vida pública de Cambrils -festes, actes oficials, esports, transformacions urbanístiques, arribada del turisme...- i també escenes familiars. Els milers de negatius generats per l'estudi constitueixen tot un testimoni de la vida de Cambrils en aquella època.

A més, el fons conté també la documentació personal i professional generada per Josep Ortoneda Budí, una de les personalitats més destacades a Cambrils a mitjan segle XX ja que fou mestre vocacional, fotògraf d'una gran sensibilitat i, entre 1957 i 1960, alcalde de Cambrils. L'estimació i reconeixement que rebia es van traduir en l'atorgament de la Medalla d'Or de Cambrils l'any 1980.

L'any 2011, Montserrat Ortoneda Vernet va cedir aquesta documentació a l'Ajuntament de Cambrils per tal que l'Arxiu Municipal de Cambrils la conservi, l'organitzi i la divulgui. Es va establir aquest quadre de classificació:

02 Producció fotogràfica

03 Josep Ortoneda Budí

03.01 Documentació personal de Josep Ortoneda Budí

03.02 Documentació professional de Josep Ortoneda Budí, mestre

04 Antonio Lloberas Mallafré

05 Anton Ortoneda Bassedas

Les sèries 3 i 4 han estat instal·lades i inventariades. En aquests moments s'està digitalitzant, identificant i descrivint els milers de negatius que formen la sèrie 2, de la qual podeu veure aquí una petita mostra.

Precisament dins d'aquesta voluntat divulgadora, del 2 al 30 de setembre de 2011 es va poder veure a la Sala Àgora l'exposició Estudi Ortoneda Vernet. Testimoni fotogràfic d'una època, organitzada per l'Arxiu Municipal de Cambrils, que presentava una tria d'una cinquantena d'imatges del fons. I l'any 2012 dins de la Fira de Cambrils es va poder veure l'exposició La Fira des de la mirada dels fotògrafs (1957-1979). Ara podeu visitar en aquesta web la versió virtual d'ambdues exposicions.

Ramon Ortiga Vidal (1932 – 2017) ha estat un reconegut empresari i activista cultural de Cambrils. En va formar part de diverses entitats locals com la Revista Cambrils, de la que va ser cofundador l’any 1953 i durant molts anys hi va col·laborar en l’apartat fotogràfic. També va ser fundador i primer president l’any 1994 de l’Associació de Veïns El Portal. Igualment, va ser membre del  Centre d’Estudis Cambrilencs. D’aquesta darrera entitat, Ortiga va ser un dels fundadors l’any 1978. Va ocupar inicialment el càrrec de vicepresident i posteriorment de president, a partir del febrer de 2014. Aquest càrrec el va ostentar fins al dia de la seva mort.

De professió impressor i comerciant, va ser un dels socis d’una de les primeres impremtes de Cambrils, fet que el va portar a publicar multitud de programes, cartells, calendaris, targetes, llibres, fulletons, revistes, etc. Indirectament, la seva impremta és el testimoni de tota una època, del pas de poble a ciutat de Cambrils. El seu treball també li va permetre recollir gran quantitat d’imatges del municipi que el varen portar a presentar-se al  Premi d’Assaig Vila de Cambrils amb el llibre "Història gràfica de Cambrils", que Ortiga guanyaria i l’Ajuntament de Cambrils li publicaria l'any 1991. La tradició impressora de la família continua avui dia amb Gràfiques Ortiga que ja no es troba però a l’històric local del carrer Rovira, massa petit per les necessitats actuals de la impressió industrial.

L’any 2021 es va formalitzar l’ingrés a l’AMCAM el fons documental generat per Ramon Ortiga Vidal i que es correspon amb la seva activitat professional com a empresari, fotògraf i activista cultural de Cambrils.

Gran apassionat de la fotografia, va destacar per ser el responsable de deixar imatges dels fets que ocorrien en un poble en vertiginosa transformació. En conseqüència la part més significativa de la documentació ingressada la constitueixen els documents fotogràfics,  que superen les 5.000 unitats  datades la gran majoria d’elles a la segona meitat del segle XX. La seva càmera va captar moment de gran importància pel municipi com els aspectes relacionats amb la transformació del municipi a la segona meitat del segle passat, l’elecció de pubilles, la construcció del nou ajuntament, la subhasta del peix o nevades històriques, entre tants altres temes.

L’any 2010, juntament amb Josep Salceda, Lluís Recasens, Josep Maria Recasens i Josep Maria Vallès, va rebre la primera Distinció Honorífica de l’Ajuntament de Cambrils com a fundador de la Revista Cambrils.

1. Estatuts
2. Equip directiu
3. Eleccions a la presidència
4. Certificacions
5. Subvencions
6. Fitxes federatives
7. Actes de partits

El fons va ser generat per l’entitat L’Anjub, grup de recerca de cultura tradicional i popular de Cambrils, al llarg dels seus anys d’existència. L’entitat va néixer l’any 1992 i, a la pràctica, va estar activa fins aproximadament el 2006, tot i que formalment ha continuat existint fins a l’actualitat.

L’objectiu i l’evolució de l’entitat, amb una dècada de perspectiva, l’explicaven ells mateixos a la introducció del seu web, redactat l’any 2003:

“L'Anjub, grup de recerca de cultura tradicional i popular de Cambrils, va néixer l'estiu de 1992 amb el propòsit d'omplir un buit existent pel que fa a l'estudi i la divulgació de la cultura tradicional i popular del nostre poble. L'entitat va prendre el nom al mur que protegia de rierades el nucli antic de Cambrils i que avui encara existeix al nord de la nostra població. En aquells moments gairebé tots érem estudiants universitaris que, empesos per un gran entusiasme, potser fins i tot excessiu, vam decidir de posar remei a aquella situació. Conscients de la manca d'estudis i de material sobre cultura tradicional i popular, ens vam marcar unes línes de treball força agosarades. Després de les primeres entrevistes a la gent gran i d'haver consultat bibliografia, ens vam veure obligats a replantejar els nostres objectius, perquè l'extensió del treball a realitzar era impossible d'abastar. Per aquest motiu, vam intentar racionalitzar les nostres energies vers l'estudi d'un tema en concret, el calendari festiu de Cambrils. Aquesta ha estat des d'aleshores la nostra principal línia de treball.

S'iniciava així, des del món associatiu, un projecte que pretenia, no només deixar constància pel futur del Cambrils d'abans, sinó a la vegada difondre al major nombre de persones possible tot un llegat no escrit que el pas dels anys anava esborrant. [...] L'entitat ha treballat de forma activa per la recuperació de manifestacions tradicionals i populars, per exemple en l'organització al 1994 del cicle "Les festes, expressió del poble", o amb la celebracio al 1997 del 5è aniversari de l'entitat. Ha estat especialment en aquests moments, quan L'anjub ha sortit més al carrer amb propostes de difusió com cursets, conferències, taules rodones, exposicions, etc “

Dins d’aquesta trajectòria, l’entitat va anar generant sobretot les gravacions de les seves entrevistes de recerca, els materials que publicaven i els elements de difusió de les activitats que organitzaven:

“Gràcies a una recerca metòdica, després de centenars d'entrevistes fetes per uns 20 membres en els 10 anys d'existència de L'anjub, avui l'entitat posseeix un arxiu sonor imprescindible per conèixer l'evolució històrica, social, econòmica i política del municipi de Cambrils durant el segle XX. La col.laboració pacient i reposada de multitut d'informants, alguns d'ells malauradament ja desapareguts, ha estat clau per aconseguir-ho.”

Aquestes entrevistes de recerca, que van acabar constituint la sèrie documental més valuosa del fons, eren curosament descrites i senyalitzades a mesura que s’anaven creant. Es complementen amb altres sèries com els guions i notes de les entrevistes i fotografies.

Conscients de la utilitat pública de la seva tasca, a partir del moment en què Cambrils va disposar de serveis públics destinats a la recerca, conservació i divulgació del patrimoni immaterial, es van plantejar aliar-se amb l’ens públic per tal que els fruits de la seva activitat poguessin comptar amb la instal·lació i divulgació més adients.

Cap a l’any 2006, l’Anjub va deixar de fer activitat de recerca i divulgació, i la documentació va quedar ben custodiada als domicilis d’alguns dels seus membres. Fins i tot en alguna ocasió han permès a l’Arxiu Municipal de Cambrils consultar i digitalitzar alguna de les gravacions, com per exemple l’entrevista a Eleuterio Fortuny amb motiu de la commemoració del temporal del 1911.

Arribats a l’any 2016, els membres de l’entitat van considerar que havia arribat el moment de cedir íntegrament el seu fons a l’AMCAM, per tal que sigui custodiat per l’ens públic i pugui tenir la conservació, tractament i divulgació adients.

Durant les primeres setmanes de l'any van anar portant a l'AMCAM la documentació en diverses remeses, i el dia 9 de març s'ha fet la signatura pública del document de cessió, per part de Núria Ortoneda Pedrola en nom de L'Anjub i de Camí Mendoza Mercè com a alcaldessa de Cambrils.

Al fons, que es troba en procés d'organització, hi trobem les entrevistes a informants com a sèrie més important. Són un centenar de gravacions en què persones nascudes a inicis del segle XX parlen de festes, costums, oficis, com era Cambrils en aquell moment i com vivien les persones i, en algun cas, canten cançons i romanços.

Actualment les gravacions s'estan digitalitzant. Es podran consultar físicament a les instal·lacions de l'Arxiu Municipal de Cambrils, prèvia cita.

Moltes persones, empreses o entitats de Cambrils tenen documentació que trascendeix el seu àmbit d'actuació. Sovint, un diari personal, un lligall de factures d'una empresa, unes fotografies familiars o un llibre de rol d'una embarcació van molt més enllà de l'objectiu pel qual van ser creats, ja que ens parlen de la vida i l'evolució de Cambrils.

Des de l'any 2003 fins al 2014,  l'AMCAM va rebre 156 ingressos externs procedents de persones, institucions i entitats. Alguns dels ingressos són tan valuosos i voluminosos com el fons del Cronista de la Vila Josep Salceda Castells o el fons de l'estudi fotogràfic Ortoneda Vernet. Altres són molt més puntuals però igualment útils, com per exemple les llibretes del curs de formació que durant la Guerra Civil van rebre les infermeres que van aprendre l'ofici a l'Hospital de Sang de Cambrils o les fotografies familiars que mostren cambrilencs o turistes en moments de la seva vida quotidiana. Per això, l'AMCAM està interessat en conèixer aquests documents per tal de donar-los a conèixer al públic. A partir del contacte amb els seus propietaris, l'AMCAM sol·licita rebre aquests documents, ja sigui en cessió, en comodat (dipòsit temporal) o obtenir-ne reproduccions.

D'aquests 157 ingressos, en 30 casos es tractava de cessions de documents originals (documents aïllats o bé fons documentals complets); en 120 eren cessions de reproduccions (el propietari va permetre que es digitalitzessin els seus documents i tot seguit se li van retornar els originals); es van fer 5 adquisicions i es va rebre 1 comodat i un dipòsit temporal.

Tot plegat ha permès a l'AMCAM ingressar uns 12.000 documents (incloent originals i reproduccions) en diferents formats i suports: 187 documents textuals (dels quals, 1 sobre pergamí), 6 enregistraments d'entrevistes, 3 plànols, 2 cartells, 1 document audiovisual i unes 12.000 fotografies (de les quals, 2.060 cedides per propietaris diferents i unes 10.000 dins del fons de l'estudi fotogràfic Ortoneda Vernet).

En cada cas, l'AMCAM deixa constància de qui ha cedit o dipositat aquests documents, a quin àmbit de la vida de Cambrils fan referència i en quines condicions es poden oferir a la consulta pública.

Aquí podeu veure el llistat de les persones i entitats que han cedit documentació (original o en reproducció) a l'Arxiu Municipal de Cambrils, i una mostra d'aquests documents que ara poden venir a consultar totes les persones interessades.