Escoles, oficis, carrers de Cambrils, entitats, festes, serveis, muralles, organització municipal, rierades, ajuda als pobres, barques... Us convidem a descobrir retalls de la història de Cambrils a partir dels documents. També pots escoltar els programes en directe o al podcast Patrimoni col·lectiu de Ràdio Cambrils.
Tria d'alguns dels documents que al llarg dels anys l'Arxiu Municipal de Cambrils va comentar a l'espai "Patrimoni col·lectiu" de Ràdio Cambrils
Des de l'any 2003 fins al gener del 2013, cada dijous la història de tots els cambrilencs va estar present a Ràdio Cambrils.
És l'espai Patrimoni col·lectiu, que s'emetia dins del magazine La Peixera, conduït per Carme Serra. A través d'aquest espai, el Museu d'Història de Cambrils (des del 2003) i l'Arxiu Municipal de Cambrils (des del 2005) portaven a les ones fragments de la història del nostre municipi. Una peça del fons del museu, una excavació arqueològica o un document d'arxiu eren un punt de partida per endinsar-nos en aspectes d'aquesta història.
Així, cada dues setmanes es van comentar per a tots els oients alguns documents que ens acosten a esdeveniments, situacions quotidianes, oficis i formes de gestió del passat de Cambrils.
En aquest indret web hi trobareu alguns d'aquests documents. Plantegen moltes preguntes però també moltes respostes... Us animeu a descobrir-ho?
L'adreça de l'enllaç és: https://www.radiocambrils.cat/programs/patrimoni-collectiu
Documents que ens parlen d'evolució urbanística i de relació amb el medi
Us proposem descobrir quins llocs del barri de la Platja van ser protagonistes del procés de transformació que aquesta part de Cambrils va experimentar entre 1924 i 1939.
Del moll al Posit.pdf
— 4.6 MB
La rierada que el 1762 va afectar cases i terres de Cambrils
La rierada de 1762.pdf
— 258.1 KB
Entitats i fites de la vida col·lectiva dels cambrilencs
Dos exemples (de 1816 i 1911) dels sistemes de caritat i beneficència que una població com Cambrils utilitzava per atendre les necessitats dels més desafavorits.
Caritat i beneficencia.pdf
— 1.3 MB
En quin dia de l'any s'ha anat celebrant la Fira de Cambrils, des del 1322 fins avui?
Dates Fira.pdf
— 1.1 MB
Imatges i documents de les primeres instal·lacions de Ràdio Cambrils (1984) i de la seva primera unitat mòbil (1991)
Radio Cambrils.pdf
— 1.5 MB
Llocs de trobada, de conversa i d'intercanvi d'idees i de projectes. Cafès, teatres, futbol, cinema, balls i cant coral. Biblioteques. Oci, cultura, política. La Cadira, l'Agrària, el Polvorín, el Pòsit... Alguns documents que donen pistes sobre la realitat rica i complexa de les entitats cambrilenques que, com a tot arreu, es va estroncar amb la Guerra Civil de 1936-1939
Societats Cambrils Republica.pdf
— 1.6 MB
Diversos documents sobre les activitats culturals, religioses i recreatives que a les dècades de 1920 i 1930 organitzava el Centre Catòlic d'Obrers, un entitat cambrilenca coneguda popularment com "l'Agrària"
Una recerca atenta en els documents municipals ens dóna alguns detalls sobre diferents oficis, alguns del passat i altres encara ben presents
Us presentem un seguit de documents dels fons de l'Arxiu Municipal de Cambrils sobre la construcció d'un llagut el 1843
Construccio llagut_1843.pdf
— 1.1 MB
Sabíeu que fins al segle XIX Cambrils tenia una botiga municipal de carnisseria? Sabeu on estava ubicada? En aquests documents podeu veure com va canviar el concepte de la seva explotació, a conseqüència de les reformes liberals que van transformar els municipis a mitjan segle XIX.
Carnisseria publica.pdf
— 1.6 MB
Com havien de funcionar les carnisseries privades que s'obrissin a Cambrils?
Carnisseries.pdf
— 568.4 KB
En el passat, la ramaderia va tenir una gran importància dins de l'activitat econòmica de Cambrils. Quants bens hi havia a Cambrils el 1865? Heu vist mai un ramat pasturant al carrer Foix? En quines terres tenien permís per pasturar? Quins conflictes es generaven entre els ramaders i altres oficis? Com ho resolien les ordenances municipals?
Ramaderia-2.pdf
— 2.1 MB
Com s'exportava el peix des de Cambrils el 1928? De quins altres ports arribava peix fins a Cambrils? En quines condicions es feia aquest transport? Quines conseqüències començava a tenir la introducció del motor a les barques?
Transport i venda de peix.pdf
— 2.1 MB
Quan va començar a arribar turisme a Cambrils, com s'ho feien els visitants per reservar un allotjament? Com feien arribar després el seu agraïment pel bon tracte que havien rebut? Quines peces de roba estaven permeses dins i fora de la Platja? Quin va ser el primer càmping de Cambrils?
Fondes, restaurants, pisos turístics, hotels, instal·lacions nàutiques... L'esclat dels negocis per acollir turistes a Cambrils entre 1959 i 1962
Durant la primera meitat del segle XX, davant de la Torre del Port de Cambrils hi va estar instal·lada la màquina que permetia treure cada dia les barques a la sorra amb mitjans mecànics. Aquí podeu veure alguns documents sobre el moment de la seva construcció, el 1905.
La caseta de la maquinilla.pdf
— 2.5 MB
Al llarg del segle XVIII es va reorganitzar profundament l'Armada, l'exèrcit marítim espanyol. Quines conseqüències va tenir sobre la gent que es dedicava als oficis de la mar? Quin vincle es va establir entre Cambrils i Cartagena?
Matriculats de mar.pdf
— 3.5 MB
En el passat, els municipis dedicaven molts esforços a mantenir la població en un estat de salut i salubritat acceptable
Quines mesures preventives es van prendre a Cambrils abans de l'arribada de la gran epidèmia de grip de 1918? Com es controlava quants casos sorgien i quants malalts morien?
Grip-PNT.pdf
— 2.0 MB
Fa un segle, la Junta Local de Sanitat s'ocupava d'afers tan diversos i importants com publicar les normes per mantenir la salubritat als carrers (neteja, escombraries, animals...), combatre epidèmies (com la de verola de 1883) o impulsar la vacunació de la població
junta sanitat.pdf
— 4.7 MB
Per a les èpoques de les quals no conservem la correspondència municipal, el registre de sortida de documents de l'Ajuntament ens permet conèixer detalls de la vida quotidiana com els permisos de què gaudien els soldats cambrilencs o bé l'arribada d'una persona malalta de verola.
Soldats i verola.pdf
— 2.5 MB
Molts documents del fons de l'Arxiu Municipal de Cambrils ens parlen de la vida escolar a Cambrils al llarg del temps
Us presentem un seguit de documents sobre el calendari escolar vigent a Cambrils entre 1924 i 1936
Calendari escolar 1924-36.pdf
— 1.3 MB
Quins xiquets de Cambrils anaven a escola a Cambrils el 1832? Quantes classes hi havia? Quant pagaven al mestre?
Alumnes-gran.pdf
— 1.0 MB
A partir de 1930, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i la Federació de Joves Cristians de Catalunya van organitzar colònies escolars al castell de Vilafortuny, dins del programa de renovació pedagògica que pretenia acostar la canalla a la vida natural i saludable. El 1939, l'Ajuntament de Saragossa també n'hi va organitzar, per acostar la canalla a la mar.
Colonies escolars a Vilafortuny.pdf
— 3.3 MB
Sabeu que el 1900 un mestre de la Platja va projectar una escola gratuïta per a adults? Sabeu que el 1902 ja existia a Cambrils una escola nocturna gratuïta per a dones, molt abans que en altres llocs de l'Estat? Coneixeu la importància social que tenia l'ensenyament per a adults en un món en què la major part de la canalla havia de deixar molt aviat l'escola?
Ensenyament adults.pdf
— 1.2 MB
El 1910 es va redactar aquest projecte d'escola pública, en un moment en què l'ensenyament públic es feia en pisos i altres locals no adaptats
escola 1910.pdf
— 760.8 KB
Com havia de ser l'escola pública que es va projectar per a Cambrils el 1936 i no es va arribar a construir?
escola 1936.pdf
— 1.0 MB
Com eren les escoles del barri de la Platja a inicis del segle XX? Quan es va crear l'escola de xiquetes al Pòsit? Què hi havia en un classe de xiquets i en una de xiquetes?
Escoles Platja 1928-46.pdf
— 1.9 MB
L'any 1850, calia fer obres a la cavallerissa per habilitar una sala per a escola i una altra per a vivenda del mestre
Escoles.pdf
— 1.3 MB
Quan es va crear l'escola dels Germans de la Salle a Cambrils? D'on venien els primers germans? Quins documents de l'Arxiu Municipal en parlen?
Salle 1.pdf
— 441.4 KB
Quants xiquets anaven a l'escola de la Salle el 1923? Quantes xiquetes anaven a l'escola Vedruna?
Salle i Vedruna.pdf
— 557.2 KB
Després de molts esforços i intents no reeixits, l'any 1960 Cambrils tenia, per primera vegada a la seva història, un edifici expressament concebut com a escola pública. Com era aquell edifici, que actualment acull l'Escola Municipal de Música?
Joan Ardevol.pdf
— 2.0 MB
Calendaris escolars,treballs de finals de curs... Quins assumptes tractaven les juntes d'ensenyament local en el passat? Quins membres de la societat civil les formaven?
Juntes Ensenyament.pdf
— 1.1 MB
Quants cambrilencs sabien llegir i escriure l'any 1830? Quantes cambrilenques? Quines eren les obligacions d'un mestre el 1792? Com es deia el primer mestre de Cambrils que tenim documentat, el 1711?
Llibres i mestres-1.pdf
— 1.1 MB
Quants xiquets i xiquetes de Cambrils anaven a escola el 1937? Com es deien alguns dels mestres que hi exercien?
mestres republica.pdf
— 1.9 MB
Encara que són aspectes de la vida col·lectiva que sovint esdevenien o s'organitzaven al marge de les institucions municipals, els documents de l'Arxiu Municipal aporten alguns detalls sobre la religiositat i les creences dels cambrilencs i les festes que se celebraven
A través de diversos documents de despeses de l'Ajuntament, podem conèixer alguns dels costums de Setmana Santa a Cambrils a mitjan segle XIX
despeses_Setmana_Santa.pdf
— 923.9 KB
Què tenien a veure les campanes amb les tempestes? Com es deia el campaner que l'Ajuntament de Cambrils va contractar el 1752? Per què el 1738 els cambrilencs van fer unes pregàries a la Mare de Déu del Camí?
Meteorologia i campanes.pdf
— 618.5 KB
En el sistema municipal català que va ser suprimit pel Decret de Nova Planta, per Nadal s'escollien els nous membres de les institucions municipals. Podeu llegir el llistat de jurats, consellers i oficis escollits a Cambrils el 1711: hospitaler, clavari, botiguer, oïdor de comptes, sagristà...
Documents que parlen del naixement i la mort, les condicions de vida, les formes de transport, de les formes d'il·luminar les cases...
Les anotacions de naixements, casaments i defuncions de les parròquies de Cambrils, que es conserven a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, ens permeten conèixer detalls de la vida quotidiana, dels oficis, dels noms i de les relacions de parentiu dels cambrilencs dels darrers 400 anys
La carretera travessa Cambrils des de fa segles. En unes èpoques sota la forma de Camí Reial, en altres de carretera general, CN-340 o autovia A-7. Aquesta situació té avantatges comunicatius però, també, un inconvenient: en el passat els cambrilencs havien d'estar sempre preparats per contribuir (amb els seus carros, mules i matxos) a transportar mercaderies, persones i bagatges de l'Estat des d'una punta a l'altra del terme. Per sort, un seguit de pobles propers hi col·laboraven i formaven el "districte de bagatges de Cambrils"
bagatges.pdf
— 1.1 MB
Com funcionava el servei de transport de bagatges, correus i presos per la carretera general que travessava el terme?
bagatges-2.pdf
— 2.2 MB
Quants vehicles de tracció animal hi havia a Cambrils entre 1924 i 1928?
Carros 1924-28.pdf
— 887.8 KB
Quantes persones viatjaven cada any en autobús entre Cambrils i Tarragona el 1927? Quant valia el bitllet entre Cambrils i Reus? Quan va començar a funcionar la línia regular d'autobús entre la Vila i la Platja?
Transport de viatgers 1926-27.pdf
— 451.0 KB
Un problema de trànsit de 1928 ens parla de com es transformava urbanísticament el barri de la Platja, on es descarregava el peix, per quins carrers es transportava... A partir d'aquí ens preguntem: quants vehicles hi havia a Cambrils entre 1921 i 1929?
Cotxes 1928.pdf
— 690.0 KB
El 1909 es va crear a Cambrils una xarxa d'enllumenat públic alimentada per gas. El 1912, es va canviar per una xarxa elèctrica. Com va anar, això?
Del gas a l_electricitat.pdf
— 3.6 MB
Quants televisors hi havia a Cambrils el 1959? Quant va pujar el salari mitjà entre 1959 i 1962? Quants turistes i vehicles van arribar a Cambrils l'estiu de 1964?
Estadistiques 1959-1964.pdf
— 1.1 MB
Cambrils ha estat sempre un municipi travessat per les grans vies de comunicació general. Des de la Via Augusta dels romans, passant pel Camí Reial de les èpoques medieval i moderna, fins a la carretera general, la via fèrria i l’autopista de l’actualitat, han travessat el territori de llevant a ponent, en paral·lel a la línia de la costa.
2013-11 Carreteres.pdf
— 890.4 KB
En el passat, els aspectes militars eren ben presents en la vida quotidiana de les persones. El fons de l'Arxiu Municipal de Cambrils conserva molts documents que parlen dels cambrilencs cridats a fer el servei militar, dels soldats que passaven pel municipi i s'hi allotjaven o de les guerres que han castigat el terme
Quina relació hi ha entre un sastre, un instrument musical, un grup de cambrilencs i la Primera Guerra Carlina?
Milicia Nacional.pdf
— 477.3 KB
Com es van reforçar les muralles de Cambrils durant la Tercera Guerra Carlina?
muralles Tercera Guerra Carlina.pdf
— 527.8 KB
Quin dels portals de les muralles de Cambrils va ser anomenat Portal de la Llibertat durant la III Guerra Carlina?
muralles Tercera Guerra Carlina-II.pdf
— 861.7 KB
Quin paper tenien els músics en una guerra? Quines obligacions tenien els cambrilencs Plàcid Bru i Pau Figuerola com a tambor i corneta dels voluntaris cambrilencs?
Musics milicia nacional.pdf
— 383.2 KB
La darrera vegada que Cambrils ha estat presa a l'assalt fou la nit del 13 de juliol de 1874, en plena III Guerra Carlina. L'endemà, els cambrilencs van prendre mesures d'urgència per reparar els danys soferts.
Nit del 13 de juliol.pdf
— 739.5 KB
Durant la primera part de la guerra civil de 1936-39, el Parc Samà va acollir diferents unitats militars, abans de convertir-se en Centre de Reclutament i Instrucció Militar.
Parc Sama.pdf
— 1.3 MB
Durant més d'un segle, tots les nois d'Espanya havien de dedicar uns mesos de la seva vida a fer el servei militar obligatori. L'exèrcit encarregava als ajuntaments la feina de formar la quinta, és a dir, d'elaborar el llistat de tots els nois de 18 anys, esbrinar i documentar els qui tenien motius justificats per considerar-se exclosos, tramitar les revisions mèdiques, fer d'intermediari entre les diferents instàncies militars i les famílies... Tot plegat quedava documentat en uns gruixuts expedients de quinta (l'AMCAM els conserva tots des de 1845) que no únicament ens parlen de la vida militar: també de les circumstàncies personals i familiars dels nois, de la mortalitat infantil i juvenil, de les seves descripcions físiques...
Quintes - I.pdf
— 1.5 MB
Durant més d'un segle, tots les nois d'Espanya havien de dedicar uns mesos de la seva vida a fer el servei militar obligatori. L'exèrcit encarregava als ajuntaments la feina de formar la quinta, és a dir, d'elaborar el llistat de tots els nois de 18 anys, esbrinar i documentar els qui tenien motius justificats per considerar-se exclosos, tramitar les revisions mèdiques, fer d'intermediari entre les diferents instàncies militars i les famílies... Tot plegat quedava documentat en uns gruixuts expedients de quinta (l'AMCAM els conserva tots des de 1845) que no únicament ens parlen de la vida militar: també de les circumstàncies personals i familiars dels nois, de la mortalitat infantil i juvenil, de les seves descripcions físiques...
Quintes - II.pdf
— 1.1 MB
Durant més d'un segle, tots les nois d'Espanya havien de dedicar uns mesos de la seva vida a fer el servei militar obligatori. L'exèrcit encarregava als ajuntaments la feina de formar la quinta, és a dir, d'elaborar el llistat de tots els nois de 18 anys, esbrinar i documentar els qui tenien motius justificats per considerar-se exclosos, tramitar les revisions mèdiques, fer d'intermediari entre les diferents instàncies militars i les famílies... Tot plegat quedava documentat en uns gruixuts expedients de quinta (l'AMCAM els conserva tots des de 1845) que no únicament ens parlen de la vida militar: també de les circumstàncies personals i familiars dels nois, de la mortalitat infantil i juvenil, de les seves descripcions físiques...
Quintes - III.pdf
— 4.0 MB
Sabeu que a mitjan segle XIX Cambrils coordinava una vintena de pobles per mantenir un sistema de transport al servei de l'Estat? Sabeu com s'organitzava aquest transport i quins cambrilencs hi havien de contribuir amb el seu carro o el seu animal?
bagatges.pdf
— 1.1 MB
Sabeu que a mitjan segle XIX Cambrils coordinava una vintena de pobles per mantenir un sistema de transport al servei de l'Estat? Sabeu com s'organitzava aquest transport i quins cambrilencs hi havien de contribuir amb el seu carro o el seu animal?
bagatges-2.pdf
— 2.2 MB
El mossèn Ramon Capdevila, de la parròquia de Santa Maria, escriu l'any 1830 el seu "curriculum vitae", on deixa entreveure els seus lligams amb el carlisme.
capella i carlisme.pdf
— 413.3 KB
Al segle XIX, les muralles tenien una consideració funcional i no patrimonial. Quan es va acabar la Tercera Guerra Carlina, van enderrocar alguns dels elements de fortificació que s'havien habilitat els darrers anys.
Fi de la Tercera Guerra Carlina.pdf
— 3.1 MB
Quants centenars de refugiats va acollir Cambrils durant la guerra civil de 1936-1939? De quins llocs venien aquestes persones? Quan van arribar? En quines condicions es trobaven? Què va fer Cambrils per donar-los assistència i allotjament?
refugiats.pdf
— 3.6 MB
Documents que parlen de recerques en la història i de promoció de les activitats artístiques
L'any 1981, dins de la voluntat del primer ajuntament democràtic de posar al dia diversos aspectes de la vida de Cambrils, es va crear el Premi de Pintura que es continua convocant avui. Voleu saber quins van ser els premiats a la primera edició i on es va organitzar l'exposició?
Origens del Premi de Pintura.pdf
— 2.0 MB
Pinzellades de les recerques de Josep Serra i Josep Salceda sobre la història de Cambrils
Pioners.pdf
— 1.1 MB
Formes d'oci de la vida contemporània
On instal·laven els banyistes de fa un segle les seves casetes de bany? N'heu vist mai una imatge? Sabeu com funcionava el salvament de nàufrags?
Casetes de bany.pdf
— 1.3 MB
Com eren les primeres edicions de la Volta Ciclista a Catalunya? Què passava quan el seu recorregut travessava el Nucli Antic de Cambrils?