ENGANY DELS "TRILEROS"
El "crupier" disposa sobre una taula o una caixa de tres gobelet o taps i oculta sota un de ells una boleta, els mou àgilment canviant-los de posició. Els "ganxos" (còmplices) pul·lulen entorn de la taula fent apostes que sempre guanyen i que inciten al públic a jugar. Quant la víctima entra en el joc, els "trileros" deixaran com per descuit que vegi el lloc a on està la bola, per a després de que aposti, la escamotegen.
SILICONA EN EL CAIXER
El defraudador es dirigeix a un caixer automàtic, bloqueja amb silicona la ranura per la què surt el diner i es col·loca en les proximitats. Després d'un o diversos intents d'ús, el defraudador retira la silicona i amb un fil ferro retira el diner acumulat.
Una variable consisteix en bloquejar la sortida de la targeta. La persona que està operant en el caixer annex s'ofereix a ajudar a la víctima, oferint-li un telèfon de contacte amb la central d'anul·lació de targetes bancàries. La víctima truca a aquest telèfon, el qual és contestat per un còmplice que li sostreu la clau bancària, indicant-li, a més, que aquesta targeta queda bloquejada. Passada un estona, el delinqüent retira la targeta i es queda amb ella.
ENGANYIFA DEL MARCO
Joc d'apostes de parells i senars: són dotze boles parells, altres tantes senars y una vigèsim quinta anomenada "alipando", que dona al banquer tot l'apostat. Les boles s'introdueixen en una bossa de la què s'extraurà la guanyadora. Quan los apostes son suculentes, un "ganxo" traurà el "alipando", que distingirà pel tacte.
ENGANYIFA DEL "CALENTADOR"
El nom es deu a que aquest fou el primer electrodomèstic utilitzat, encara que l'engany es realitza amb tot tipus d'aparells. Els enganyadors segueixen a seva víctima des de la tenda d'electrodomèstics on han efectuat la compra fins al seu domicili, i un cop allà, es presenten com empleats de la botiga i diuen que per error, li han lliurat un aparell en mal estat; demanen disculpes i se s'ho emporten, desprès de signar l'albarà per a canviar-lo per un altre. La veritat és que no es torna a saber més d'ells.
DE L'ANUNCI
En uns casos, se compren electrodomèstics que es paguen amb xecs robats; en altres caos, els enganyadors lloguen un pis amb nom fals i el lloguen novament a tot aquell que paga l'entrada o la primera mensualitat, en ocasions a més d'una desena de persones.
ENGANYIFA DE L'ATROPELLAMENT
L'enganyador s'abalança sobre un cotxe en un semàfor o pas de zebra i fingeix haver sigut atropellat. Espantat, el conductor que és generalment una persona major, baixa per a socorre a l'enganyador, que obté una suma de diner per a evitar la denúncia. En ocasions, un segon còmplice, aprofita el nerviosisme de la víctima per a sostreure-li la cartera o robar en l'interior de l'automòbil.
L'INSPECTOR DE L'AIGUA O DEL GAS
L'enganyador degudament uniformat, es presenta per les cases com si fos un Inspector del Servei d'Aigües (o de gas o d'electricitat) per a revisar els comptadors. Desprès de l'oportuna comprovació, demana l'últim rebut ja pagat, i al·legant irregularitats en el comptador, el modifica i fa pagar la diferencia.
EL COBRADOR DEL GAS
Aquesta enganyifa compte con dos versions. En la primera de elles, el fals cobrador passa per als domicilis a cobrar una pòlissa pagadora cada deu anys que, per suposat, deu ser abonada al moment. En altres ocasiones y desprès una minuciosa revisió, l'enganyador comunica a la seva víctima que la instal·lació es troba en pèssimes condiciones i deu canviar-se o sinó serà clausurada. El fals inspector se compromet a agilitar els tràmits a canvi d'una petita gratificació o en altres ocasiones, fa pagar a la víctima i al comptat uns 240 € (40.000 pessetes) que costa la suposada reparació.
ENGANYIFA DEL ANTENISTA
Els enganyadors desorienten durant la nit las antenes de televisió de la illa de cases. Dies després apareixen vestits amb granotes de treball i portant eines per a revisar els aparells. Desprès de retocar les antenes i tornar-les a la seva posició original cobren la reparació. En ocasions aprofiten per a robar en les vivendes.
ENGANYIFA DEL PRÉSTEC
S'ofereixen préstecs a un baix interès mitjançant anuncis. Als sol·licitants se'ls hi demana diners per a iniciar els tràmits d'un préstec que mai serà concedit.
DE L'OFERTA DE TREBALL
Un atractiu anunci en les pàgines de treball de qualsevol diari és suficient per a fer rics a alguns. Desprès de contestar a la suposada oferta, s'exigeix al demandant l'enviament de certa quantitat de diner per a obtenir informació addicional.
ENGANYIFA DE LA LOTERIA
Ofereix pel preu d'un sol bitllet, múltiples combinacions per a jugar a la loteria o a la quiniela amb moltes possibilitats de guanyar. El que la víctima no sap és que si el número es premiat, el premi se l'emportarà la empresa i la resta es repartirà entre tots els altres que participen en aquest número.
ENGANYIFA DE LES PARTICIPACIONS
Els estafadors venen participacions incrementades amb un donatiu per a qualsevol fi altruista d'un número de loteria que no posseeixen.
EL BITLLET MARCAT
Se sol fer en cafeteries o en botigues. Un primer còmplice fa una petita compra però paga amb un bitllet gros (normalment de 50 o més euros), i minuts després, el segon enganyador, entra, fa un altre compra petita i paga amb un bitllet de 10 o 20 euros. Al rebre el canvi, assegura que està mal i comença la discussió. A l'arribarar l'encarregat, l'enganyador recorda que en el bitllet hi havia anotat un número de telèfon o una direcció. Es comprova en la caixa y el dependent atordit, lliura el canvi dels 50 € (o més).
ENGANYIFA DE L´ESTAMPITA
Sembla increïble que aquest antiquíssim engany sigui funcionant, però així es. L'enganyador que simula ser un disminuït mental (el "tonto"), s'apropa a la seva víctima (el "julay") per qualsevol excusa i li mostra que porta, en un sac o en un maletí, un de feix de bitllets (que en veritat és un simulacre), mentre li explica que se'ls ha trobat. En aquest moment apareix un segon enganyador que jugarà amb l'avarícia de la víctima i el persuadirà per a repartir-se el diner del tonto. Aquest es deixa convèncer, però exigeix ajuntar els feixos dels tres. Així la víctima va al banc i retira una forta suma de la seva cartilla i la fica en una bossa junt amb els bitllets del tonto que el còmplice li lliura per a, aparentment, deixar plantat a l'altre. Quan es queda sol, descobrirà que la bossa no compte més que el "piro" (retalls de diari), i que li han donat el canvi fraudulent.
ENGANYIFA DEL "TOCOMOCHO "
La denominació d'aquest enganyifa ve de la pregunta que fa el "tonto" al "ganxo" (una segona persona que es còmplice) ¿tocó mucho? Passa quan el tonto entra al "julay" (la víctima) per a preguntar-li per l'administració de loteria més propera, ja que desitja cobrar un bitllet premiat. En aquest moment apareix el "ganxo" amb un llistat que casualment porta la "pampa" (o la llista oficial de loteria). El "tonto" proposa a la víctima i al "ganxo" de vendre-els-hi el bitllet per una xifra molt inferior al premi, esgrimint qualsevol excusa. La víctima retira una forta quantitat de la seva compte bancària i es queda amb un dècim no premiat mentre el "ganxo" desapareix de l'escena amb l'excusa de portar al tonto a l'autobús.
FRAU DEL NATZARÈ
El defraudador realitza diverses adquisicions de gènere en una empresa durant un temps pagant sempre puntual i correctament. Una vegada guanyada la confiança del venedor, donat que ha adquirit un prestigi per la puntualitat dels pagaments, sol·licita l'adquisició d'un important lot de gènere, el qual és pagat amb un xec sense fons, desapareixent a continuació. Alguna vegada , s'ha detectat que l'enganyador treballa en alguna empresa de prestigi i s'escuda en ella per a realitzar la comanda a nom de la mateixa. Desprès de rebre el gènere en algun lloc determinat, desapareix gènere y treballador.
ELS BITLLETS NEGRES
El enganyador (normalment un estranger), contacta i indica a la víctima que per la circumstancia que sigui, ha tingut que treure del seu país un munt de dòlars, els quals, i per a no ser detectats, els ha tenyit de negre per a poder passar-los per la duana de la frontera. Para demostrar-ho, procedeix, amb un reclam, a destenyir-ne un davant de la víctima. A continuació, informa de que creu que la Policia el té casi localitzat i que tindrà que sortir urgentment. Com que no disposa de temps para destenyir la resta dels bitllets, se'ls pot deixar a canvi d'una mòdica quantitat, molt inferior a la dels dòlars tenyits. Quan el "pringao" (la víctima) accedeix creient haver fet el negoci de la seva vida, es dona compte que la resta dels bitllets negres són falsos retalls de paper. No obstant, la qualitat dels retalls de paper es bona, i similar a la dels bitllets.
L'HOSPITALARI
Es diu així per donar-se en hospitals o clíniques i per l'hospitalitat de l'estafador. Consisteix en sostraure la cartera a una persona malalta ingressada en un hospital. El "ganxo" (una segona persona que es còmplice), roman a l'expectativa fins que la víctima o la seva família detecten la sostracció. Entra en acció en aquest moment i facilita un telèfon de contacte amb la central d'anul·lació de targetes. La víctima truca a aquell numero de telèfon, el qual es contestat pel còmplice, el qual li sostreu la clau bancària, a la vegada que li indica que no s'han realitzat operacions bancàries i que procedeix a la anul·lació de la mateixa.
ENGANYIFA DE LA TACA
Es desenvolupa en el carrer, i més aviat és un truco. Els autors són dos o tres carteristes. A la víctima se li apropa un dels subjectes, què li llança sobre la roba una substància que el taca. En aquell moment s'aproparà un segon per a interessar-se per l'incaut i per a oferir-se a netejar-li la taca, moment que aprofiten para sostreure-li la cartera. Els perjudicats seran persones elegantment vestides, fet que fa fàcil que la seva preocupació per l'incident els impulsi a desfer-se ràpidament de la roba maltractada.
ENGANYIFA DE L'ENCICLOPÈDIA
El expert enganyador, presentant-se com venedor de llibres de una coneguda editorial, cobra un bestreta per una enciclopèdia que l'enganyat mai rebrà.
ENGANYIFA DE LA BÍBLIA
L'enganyador tria a seva víctima en les esqueles. Es dirigeix al domicili d'un difunt i pregunta per ell. Al ser-li comunicada la seva mort, l'enganyador explica que el difunt havia encarregat poc abans de morir, una Bíblia. Els familiars paguen un elevat preu pel suposat últim desig.
Enganyifa del llibre oficial
Any 2011, la Policia Local de Vitòria ha detectat, a través d'una denúncia interposada per la dependenta d'un establiment comercial, una presumpta estafa, de la qual ja s'ha tingut constància en altres ciutats espanyoles com Badajoz. L'engany consisteix que un home entrajat es fa passar per funcionari del Departament de Comerç i informa al minorista de l'obligatorietat de comptar amb tres llibres de registre, necessaris per exercir la gestió de l'activitat comercial, el cost unitari de la qual és de 25 euros. En cas de no disposar d'ells, l'estafador explica que han de ser comprats en el moment. Els llibres que es diuen obligatoris són «textos legals per a la indústria i comerços i de legislació social» en el qual s'inclou la «Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball». La Policia Local va esbrinar per mitjà de la Cambra de Comerç que la tinença dels llibres citats no és un requisit exigible per a la gestió de l'activitat comercial i que, per tant, els establiments no estan obligats de cap manera a disposar d'ells.