Consells de seguretat i prevenció

ENGANY DELS "TRILEROS"

El "crupier" disposa sobre una taula o una caixa de tres gobelet o taps i oculta sota un de ells una boleta, els mou àgilment canviant-los de posició. Els "ganxos" (còmplices) pul·lulen entorn de la taula fent apostes que sempre guanyen i que inciten al públic a jugar. Quant la víctima entra en el joc, els "trileros" deixaran com per descuit que vegi el lloc a on està la bola, per a després de que aposti, la escamotegen.

SILICONA EN EL CAIXER

El defraudador es dirigeix a un caixer automàtic, bloqueja amb silicona la ranura per la què surt el diner i es col·loca en les proximitats. Després d'un o diversos intents d'ús, el defraudador retira la silicona i amb un fil ferro retira el diner acumulat.

Una variable consisteix en bloquejar la sortida de la targeta. La persona que està operant en el caixer annex s'ofereix a ajudar a la víctima, oferint-li un telèfon de contacte amb la central d'anul·lació de targetes bancàries. La víctima truca a aquest telèfon, el qual és contestat per un còmplice que li sostreu la clau bancària, indicant-li, a més, que aquesta targeta queda bloquejada. Passada un estona, el delinqüent retira la targeta i es queda amb ella.

ENGANYIFA DEL MARCO

Joc d'apostes de parells i senars: són dotze boles parells, altres tantes senars y una vigèsim quinta anomenada "alipando", que dona al banquer tot l'apostat. Les boles s'introdueixen en una bossa de la què s'extraurà la guanyadora. Quan los apostes son suculentes, un "ganxo" traurà el "alipando", que distingirà pel tacte.

ENGANYIFA DEL "CALENTADOR"

El nom es deu a que aquest fou el primer electrodomèstic utilitzat, encara que l'engany es realitza amb tot tipus d'aparells. Els enganyadors segueixen a seva víctima des de la tenda d'electrodomèstics on han efectuat la compra fins al seu domicili, i un cop allà, es presenten com empleats de la botiga i diuen que per error, li han lliurat un aparell en mal estat; demanen disculpes i se s'ho emporten, desprès de signar l'albarà per a canviar-lo per un altre. La veritat és que no es torna a saber més d'ells.

DE L'ANUNCI

En uns casos, se compren electrodomèstics que es paguen amb xecs robats; en altres caos, els enganyadors lloguen un pis amb nom fals i el lloguen novament a tot aquell que paga l'entrada o la primera mensualitat, en ocasions a més d'una desena de persones.

ENGANYIFA DE L'ATROPELLAMENT

L'enganyador s'abalança sobre un cotxe en un semàfor o pas de zebra i fingeix haver sigut atropellat. Espantat, el conductor que és generalment una persona major, baixa per a socorre a l'enganyador, que obté una suma de diner per a evitar la denúncia. En ocasions, un segon còmplice, aprofita el nerviosisme de la víctima per a sostreure-li la cartera o robar en l'interior de l'automòbil.

L'INSPECTOR DE L'AIGUA O DEL GAS

L'enganyador degudament uniformat, es presenta per les cases com si fos un Inspector del Servei d'Aigües (o de gas o d'electricitat) per a revisar els comptadors. Desprès de l'oportuna comprovació, demana l'últim rebut ja pagat, i al·legant irregularitats en el comptador, el modifica i fa pagar la diferencia.

EL COBRADOR DEL GAS

Aquesta enganyifa compte con dos versions. En la primera de elles, el fals cobrador passa per als domicilis a cobrar una pòlissa pagadora cada deu anys que, per suposat, deu ser abonada al moment. En altres ocasiones y desprès una minuciosa revisió, l'enganyador comunica a la seva víctima que la instal·lació es troba en pèssimes condiciones i deu canviar-se o sinó serà clausurada. El fals inspector se compromet a agilitar els tràmits a canvi d'una petita gratificació o en altres ocasiones, fa pagar a la víctima i al comptat uns 240 € (40.000 pessetes) que costa la suposada reparació.

ENGANYIFA DEL ANTENISTA

Els enganyadors desorienten durant la nit las antenes de televisió de la illa de cases. Dies després apareixen vestits amb granotes de treball i portant eines per a revisar els aparells. Desprès de retocar les antenes i tornar-les a la seva posició original cobren la reparació. En ocasions aprofiten per a robar en les vivendes.

ENGANYIFA DEL PRÉSTEC

S'ofereixen préstecs a un baix interès mitjançant anuncis. Als sol·licitants se'ls hi demana diners per a iniciar els tràmits d'un préstec que mai serà concedit.

DE L'OFERTA DE TREBALL

Un atractiu anunci en les pàgines de treball de qualsevol diari és suficient per a fer rics a alguns. Desprès de contestar a la suposada oferta, s'exigeix al demandant l'enviament de certa quantitat de diner per a obtenir informació addicional.

ENGANYIFA DE LA LOTERIA

Ofereix pel preu d'un sol bitllet, múltiples combinacions per a jugar a la loteria o a la quiniela amb moltes possibilitats de guanyar. El que la víctima no sap és que si el número es premiat, el premi se l'emportarà la empresa i la resta es repartirà entre tots els altres que participen en aquest número.

ENGANYIFA DE LES PARTICIPACIONS

Els estafadors venen participacions incrementades amb un donatiu per a qualsevol fi altruista d'un número de loteria que no posseeixen.

EL BITLLET MARCAT

Se sol fer en cafeteries o en botigues. Un primer còmplice fa una petita compra però paga amb un bitllet gros (normalment de 50 o més euros), i minuts després, el segon enganyador, entra, fa un altre compra petita i paga amb un bitllet de 10 o 20 euros. Al rebre el canvi, assegura que està mal i comença la discussió. A l'arribarar l'encarregat, l'enganyador recorda que en el bitllet hi havia anotat un número de telèfon o una direcció. Es comprova en la caixa y el dependent atordit, lliura el canvi dels 50 € (o més).

ENGANYIFA DE L´ESTAMPITA

Sembla increïble que aquest antiquíssim engany sigui funcionant, però així es. L'enganyador que simula ser un disminuït mental (el "tonto"), s'apropa a la seva víctima (el "julay") per qualsevol excusa i li mostra que porta, en un sac o en un maletí, un de feix de bitllets (que en veritat és un simulacre), mentre li explica que se'ls ha trobat. En aquest moment apareix un segon enganyador que jugarà amb l'avarícia de la víctima i el persuadirà per a repartir-se el diner del tonto. Aquest es deixa convèncer, però exigeix ajuntar els feixos dels tres. Així la víctima va al banc i retira una forta suma de la seva cartilla i la fica en una bossa junt amb els bitllets del tonto que el còmplice li lliura per a, aparentment, deixar plantat a l'altre. Quan es queda sol, descobrirà que la bossa no compte més que el "piro" (retalls de diari), i que li han donat el canvi fraudulent.

ENGANYIFA DEL "TOCOMOCHO "

La denominació d'aquest enganyifa ve de la pregunta que fa el "tonto" al "ganxo" (una segona persona que es còmplice) ¿tocó mucho? Passa quan el tonto entra al "julay" (la víctima) per a preguntar-li per l'administració de loteria més propera, ja que desitja cobrar un bitllet premiat. En aquest moment apareix el "ganxo" amb un llistat que casualment porta la "pampa" (o la llista oficial de loteria). El "tonto" proposa a la víctima i al "ganxo" de vendre-els-hi el bitllet per una xifra molt inferior al premi, esgrimint qualsevol excusa. La víctima retira una forta quantitat de la seva compte bancària i es queda amb un dècim no premiat mentre el "ganxo" desapareix de l'escena amb l'excusa de portar al tonto a l'autobús.

FRAU DEL NATZARÈ

El defraudador realitza diverses adquisicions de gènere en una empresa durant un temps pagant sempre puntual i correctament. Una vegada guanyada la confiança del venedor, donat que ha adquirit un prestigi per la puntualitat dels pagaments, sol·licita l'adquisició d'un important lot de gènere, el qual és pagat amb un xec sense fons, desapareixent a continuació. Alguna vegada , s'ha detectat que l'enganyador treballa en alguna empresa de prestigi i s'escuda en ella per a realitzar la comanda a nom de la mateixa. Desprès de rebre el gènere en algun lloc determinat, desapareix gènere y treballador.

ELS BITLLETS NEGRES

El enganyador (normalment un estranger), contacta i indica a la víctima que per la circumstancia que sigui, ha tingut que treure del seu país un munt de dòlars, els quals, i per a no ser detectats, els ha tenyit de negre per a poder passar-los per la duana de la frontera. Para demostrar-ho, procedeix, amb un reclam, a destenyir-ne un davant de la víctima. A continuació, informa de que creu que la Policia el té casi localitzat i que tindrà que sortir urgentment. Com que no disposa de temps para destenyir la resta dels bitllets, se'ls pot deixar a canvi d'una mòdica quantitat, molt inferior a la dels dòlars tenyits. Quan el "pringao" (la víctima) accedeix creient haver fet el negoci de la seva vida, es dona compte que la resta dels bitllets negres són falsos retalls de paper. No obstant, la qualitat dels retalls de paper es bona, i similar a la dels bitllets.

L'HOSPITALARI

Es diu així per donar-se en hospitals o clíniques i per l'hospitalitat de l'estafador. Consisteix en sostraure la cartera a una persona malalta ingressada en un hospital. El "ganxo" (una segona persona que es còmplice), roman a l'expectativa fins que la víctima o la seva família detecten la sostracció. Entra en acció en aquest moment i facilita un telèfon de contacte amb la central d'anul·lació de targetes. La víctima truca a aquell numero de telèfon, el qual es contestat pel còmplice, el qual li sostreu la clau bancària, a la vegada que li indica que no s'han realitzat operacions bancàries i que procedeix a la anul·lació de la mateixa.

ENGANYIFA DE LA TACA

Es desenvolupa en el carrer, i més aviat és un truco. Els autors són dos o tres carteristes. A la víctima se li apropa un dels subjectes, què li llança sobre la roba una substància que el taca. En aquell moment s'aproparà un segon per a interessar-se per l'incaut i per a oferir-se a netejar-li la taca, moment que aprofiten para sostreure-li la cartera. Els perjudicats seran persones elegantment vestides, fet que fa fàcil que la seva preocupació per l'incident els impulsi a desfer-se ràpidament de la roba maltractada.

ENGANYIFA DE L'ENCICLOPÈDIA

El expert enganyador, presentant-se com venedor de llibres de una coneguda editorial, cobra un bestreta per una enciclopèdia que l'enganyat mai rebrà.

ENGANYIFA DE LA BÍBLIA

L'enganyador tria a seva víctima en les esqueles. Es dirigeix al domicili d'un difunt i pregunta per ell. Al ser-li comunicada la seva mort, l'enganyador explica que el difunt havia encarregat poc abans de morir, una Bíblia. Els familiars paguen un elevat preu pel suposat últim desig.

Enganyifa del llibre oficial

Any 2011, la Policia Local de Vitòria ha detectat, a través d'una denúncia interposada per la dependenta d'un establiment comercial, una presumpta estafa, de la qual ja s'ha tingut constància en altres ciutats espanyoles com Badajoz. L'engany consisteix que un home entrajat es fa passar per funcionari del Departament de Comerç i informa al minorista de l'obligatorietat de comptar amb tres llibres de registre, necessaris per exercir la gestió de l'activitat comercial, el cost unitari de la qual és de 25 euros. En cas de no disposar d'ells, l'estafador explica que han de ser comprats en el moment. Els llibres que es diuen obligatoris són «textos legals per a la indústria i comerços i de legislació social» en el qual s'inclou la «Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball». La Policia Local va esbrinar per mitjà de la Cambra de Comerç que la tinença dels llibres citats no és un requisit exigible per a la gestió de l'activitat comercial i que, per tant, els establiments no estan obligats de cap manera a disposar d'ells.

FRAUS FINANCERS PER INTERNET

Es públic i notori el fet que la navegació a través d'Internet no és segur al 100%. I que encara no hem estat capaç de crear programes i suports informàtics que ens protegí el nostre patrimoni, intimidat i seguritat. Informàticament, vivim en un mon de risc en el que ens podran vulnerar els nostres drets. I tots podem ser víctimes de vulnerabilitats en el funcionament dels nostres equips informàtics mitjançant els quals se pot forçar per tal que realitzem tasques o funcions no previstes inicialment.

En el cas de les entitats financeres que operen a través de Internet, se està detectant casos alarmants de fraus. Si bé no està passant de forma significativa a Espanya, en països como Estats Units, Canadà, Gran Bretanya o Australia, l'increment d'aquests fraus al llarg dels últims mesos comença a preocupar sèriament. Es important benvolgut/da internauta que estiguis al corrent dels tipus de fraus més freqüents que es cometen, sobre tot tipus d'entitats financeres com de pagament, etc.

TÈCNIQUES D'ENGANY:

El "phishing ": entre la multitud de tècniques per a cometre fraus a través d'Internet, és una de les tècniques que està obtenint importants índexs de creixement en la xarxa. És la suplantació fidedigna de pàgines o lloc web a Internet de las entitats bancàries i de crèdit. El "phishing" permet el robatori de dades privades d'accés personal a llocs de confiança. Un dels principis en el què es fonamenta el "phishing" es la utilització de missatges amb una forta càrrega social (tècniques de les què s'aprofiten de les debilitats de les persones); amb les què procuraran mostrar-se cada cop més creïbles. Ho faran aprofitant el temor dels usuaris; la confiança dipositada en seva entitat financera; i el seu poc coneixent tècnic en Informática i Internet. Els missatges enviats per a provocar l'engany son cada cop més enginyosos i sovint utilitzen arguments relacionats amb la seguritat de l'entitat bancària, amb els quals assoliran justificar la necessitat d'introduir els vostres dades d'accés. Un exemple de missatges comuns poden ser:

• - Problemes de caràcter tècnic.
• - Recents deteccions de fraus que urgeix un incremento del nivell de seguritat.
• - Noves recomanacions de Seguridad para prevenció del frau.
• - Canvis en la política de seguritat de la entitat.

També podran intentar-ho amb missatges de:

• - Promocions de nous productes de la entitat.
• - Premis o regals per ser vostè un bon client o per sortejos.

Juguen amb la por: solen sempre forcar a l'usuari - víctima a prendre una decisió casi de forma immediata, plantejant amenaces de que si no realitza els canvis sol·licitats, en poques hores o dies el seu accés quedarà inutilitzat; o pot fins i tot perdre la seva compte corrent bancària.

Sense cap mena de dubte el correu electrònic és actualment la tècnica més utilitzada en aquesta mena de frau, perquè és la forma més efectiva a curt termini per al atacant.

Els "SPAM" són un dels grans aliats per al "phishing" donat el senzill i bon preu que resulta per a arribar fins a milions d'usuaris amb missatges similars al següent:

Estimado cliente; El departamento de seguridad del banco ha detectado en las últimas fechas diversos tipos de técnicas fraudulentas en Internet, por medio de las cuales es posible que las claves de acceso de algunos de nuestros clientes hayan sido capturadas para, haciendo un uso ilegal de las mismas, acceder a su compte y operar en ella como si fuese usted mismo quien realice las operaciones. Debido a ello, el banco ha decidido renovar las claves de acceso de todos los clientes como medida de protección que garantice la seguridad y evite el fraude. El único lugar on podrá realizar el canvi de claves se encuentra tras el següent enlace: http://xxxxx.xx.xxxxx.. on quedará disponible hasta el próximo día XX-XX-XXXX momento a partir del cual, se procederá a la cancelación de los accesos de todos aquellos usuarios que no hayan realizado el canvi de sus claves. Agradecemos su colaboraci&oacn y la confianza depositada en nuestra entidad.

Fdo: Director Entidad Bancaria: Departamento de seguridad

En aquesta mena de missatges, la direcció del remitent estarà falsificada. Sol ser molt semblant o podrà coincidir amb algun compte legítim de l'entitat imitada. L'objectiu és que alguns dels millions de receptors d'aquesta mena de correu sigui client de l'entitat imitada i vagi a l'enllaç proposat per a realitzar el canvi o confirmació dels seus codis secrets. Òbviament, la pàgina enllaçada serà falsa i estarà controlada pels estafadores que hauran cuidat fins al mes mínim detall, en replicar amb tota fidelitat la imatge, logotips, colores i formats de las pàgines legítimes de l'entitat imitada. En la pàgina, es demanaran tots les dades i claus secretes per a poder realitzar operacions en les comptes de la entitat: nombre de l'usuari, clau de l'accés i codi PIN o signatura. Un cop confirmats els canvis, els estafadors tindran a la seva disposició tota la informació necessària per a accedir als comptes bancaris de les víctimes que hagin caigut en l'engany.

¿ COM PROTEGIR-ME ? Al igual que succeeix amb els Spams i els virus, la prudència i certa desconfiança inicial, són mesures que millor poden evitar ser víctima de frau financer a Internet. Es importantissim saber veure a temps aquest tipus de missatges. Per norma, bancs i caixes i altres entitats de crèdit, mai demanaran les dades d'accés a cap dels seus clients per la via de missatges de correu electrònic. Normalment han de dirigir-se a vostè per la via del seu telèfon particular amb els mecanismes de reconeixement de veu activats, o per correu postal ordinari, inclús certificat, o com en el cas donat d'algunes entitats de pagament, els correus que Vd. rebrà hauran d'ésser personalitzats amb el seu nom i cognoms i portaran associada la identificació de la seva compte bancària.

No hi ha dubte: la millor de les proteccions serà la col·laboració de clients i usuaris per tal de poder interceptar a temps els llocs des de on són enviats aquestes missatges o a on es reben les dades capturades. Si en algun moment vostè en detecta algun, o sospita de la falsa identitat del remitent:

• - No respongui mai aquesta mena de missatge, llevat que tingui les màximes garanties de que provenen de la font correcta.
• - Contacti immediatament amb el servei d'atenció al client de la entitat referida.
• - Realitzi un seguiment diari dels moviments a la seva compte bancària durant els dies posteriors.
• - Tranquil: pel simple fet de rebre aquesta mena de correus, les seves dades personals no es troben en perill.

Recomanacions per a la seva seguritat a Internet.

• - No revelar mai les seves claus o codis secrets. I molt menys les 3 juntes: usuari - clau secreta - firma
• - Abans de realitzar una transacció verifiqui les dades del seu saldo i repassi les dades de les últimes operacions.
• - Cal estar regularment informat de l'estat dels seus comptes bancaris.
• - Sempre tingueu correctament actualitzat un antivirus i vigilat els registres de seguritat del seu tallafoc (firewall).
• - Desactiveu les funcions de guardar les claus i codi en la "caché del sistema".

I si li demanen per telèfon, procureu assegurar de que el interlocutor pertany de forma legítima a la entitat referida:

• - Inicialment intenteu ser vostè qui efectua la trucada al número habitual del servei d'atenció al client de la entitat.
• - Exigiu que s'identifiqui de forma clara y correcta.
• - Com empleat de l'entitat, i donat que ens està demanant informació personal, solliciteu que li amplií el major nombre possible de detalls sobre les seves pròpies dades: DNI, domicili, número de compte ; saldo disponible en l'actualitat ; dades de la última operació o apunts en el seu compte. I en general, qualsevol informació que no està disponible fàcilment si no és per empleats de la entitat que us demana dades personals.

Recomanacions sobre Tècniques bàsiques de Seguridad.

Cal fer cas a la seva entitat bancària. Procureu seguir las recomanacions de seguritat establertes per l'entitat a la que està accedint. Totes elles disposen de pàgines de seguritat on expliquen detalladament les mesures a tenir en compte per a protegir el seu accès.

Les pagines segures a Internet - "HTTPS": En general, la immensa majoria dels llocs webs a Internet de bancs, entitats financeres o de Credit, el remetran cap a un servidor segur durant el procés d'introducció de les seves coordenades i d'identificació personal. La direcció ha de començar amb https en lloc de http: (usa adoneu de lletra"s" al final ?). Un WEB amb una URL "https:" és un lloc segur; si bé https no és garantía en cap cas que el lloc web al que s'ha connectat pertany realment a qui diu pertany !

"Certificats":una vegada en un lloc web segur, un altre indicador és la presencia de un petit cadenat groc a la dreta del navegador (en la versió 7 de Internet Explorer). Un doble clic sobre ell mostrarà la informació del certificat d'Autoritat que ha de coincidir amb el nom de la entitat a la que hem sol·licitat la seva pagina, aixi com que està vigent i vàlid.

La combinació dels 2 elements https + certificat vàlid , si que es pot arribar a considerar com una garantia suficientment acceptable de que el lloc web en el que es troba es autèntic, es a dir, que pertany a l'entitat representada, si bé, avui en dia, no existeix encara en la informàtica un 100% absolut de seguritat total.

EL NÚMEROS DE LÍNIES TELEFÒNIQUES QUE COMENCEN AMB ELS DÍGITS 800 O 905

ENGANYIFA DE L'OFERTA DE TREBALL

Anunciades generalment en pàgines d'ofertes de feina a diaris i revistes. Al trucar els que busquen treball, no es donen compte que les trucades van a càrrec de les persones que les efectuen a uns preus molt elevat una gran part dels quals van a parar a qui té contractada la línia. Durant les trucades son atesos per uns teleoperadors que els hi efectuen un llarguíssim qüestionari, prolongant al màxim la duració de cada trucada. En ocasions, sol·liciten inclús una fotografia o un currículum escrit, per a donar una aparença de credibilitat al frau. La realitat és que mai que es rebrà resposta donat que les ofertes de treball no existien. S'han donat casos en el què les despeses de les trucades telefòniques arriben a cen euros.

REGALS i PREMIS "COM CAIGUTS DEL CEL !".

El nostre usuari rep una trucada, una carta o un e-mail on se li informa que ha guanyat un sorteig o que una empresa ha decidit fer-li un regal. Per a més informació, haurà de trucar a un número de telèfon que li facilita l'operador, sent generalment una línea 800. La trucada a aquest número pot tenir diversos resultats:

• 1) una convocatòria a una presentació comercial , on la seva assistència es indispensable per a rebre el regal, on s'intentarà que l'usuari compri un producte;
• 2) l'explicació de que el regal consistia en diverses nits en un hotel o apartament, però amb la condició d'abonar el menjar i beguda; o unes suposades despeses de gestió;
• 3) la confirmació de un fantàstic regal, del qual únicament haurà de pagar unes despeses d'enviament anormalment cares; o si més no, un largo missatge gravat que avisa de que totes les línees estan ocupades i que han de romandre a l'espera.

Similar al dels regals anteriors, està el falsa lliurament de paquets per part de transportistes encara més falsos.

Exemple: Estafa des de un nº 90 54 33 ...

És possible que pogui rebre el següent missatge en el seu mòbil: " BHL: Tenemos pendiente de entregar un paquete al titular 34 6xxxxxxxxx. Si es usted, por favor contacte con nosotros al 90 54 33 ...".

Aparentment és una empresa de transports . Però aquí es on li h a de sorgir els dubtes: ¿és normal que li pregunten si sou el titular? (haurien de saber si ho soc o no). ¿ I és normal que al meu número se li posi pel davant el prefix 34 (d'Espanya) o que per a contactar hagi de trucar a un 905 (suposo que s'ha adonat que ells separen astutament el 905 en 90 5.....) ? No hi ha dubtes: és una estafa, i si truqueu al numero prepareu-se per a una trucada interminable que li costarà un ull de la cara. Per tant, a esborrar el missatge i tranquils.

LÍNIES ERÒTIQUES

En ocasions, allò que es presenta anunciat en molts medis de comunicació como una conversació eròtica se limita a una simple gravació. Tanmateix, qui atenen aquests telèfons fan tot el possible, com en els casos abans exposats de les línees , per tal de prolongar al màxim les trucades.

FALSOS OPERADORS TELEFÒNICS QUE FAN QUE HAGI DE PAGAR LAS TRUCADES D'ALTRES...

Els Defraudadors truquen per telèfon, indicant que són del Servicio Tècnic de la Companyia Telefónica i pregunten a la seva víctima si disposa de marcacions per tons. Amb l'excusa de realitzar diverses comprovacions, sol·liciten que marqui un número determinat. Una vegada realitzat i després de breus segons, comuniquen que no hi ha cap problema, donant per finalitzada la trucada. Com resultat, totes les trucades realitzades des de el telefon dels defraudadors es carregaran en el compte telefònic de la víctima.

DEL E-MAIL I LA TARGETA VISA.

La víctima rep un e-mail informant-la sobre l'imminent càrrec en el seu compte d'una compra efectuada amb la seva TARGETA VISA (o American, o Master, etc.), i que en realitat no ha fet. Li facilita un número d'informació, suposadament gratuït, del tipus 80- 62 34 567 que resulta ser un 806 molt car. En aquestes situacions, le recomanem que no faci la trucaa i que vagi directament al seu banc i anul·li el pago directament (si és que s'ha intentat).

EL LLAÇ LIBANÈS

La manera en la que es comet és la següent: es fan en caixers automàtics i els lladres introdueixen el denominat "llaç" que normalment és una cinta de vídeo, per tal que el caixer no reconegui la introducció d'una targeta en el seu interior. D'aquesta forma la víctima, quan està davant del al caixer per a realitzar qualsevol transacció, comprova que la targeta s'ha quedat atacada en la ranura i que no pot seguir operant. Té la sensació que la màquina se li ha empassat la seva apreciada targeta.

En aquest moment apareix un dels enganyadors, com si fos un bon samarità, oferint-li ajuda. Li facilita el seu telèfon mòbil i li diu que comuniqui amb la central bancària per tal que l'ajudin, informant a més a més d'un (fals) número telefònic de l'oficina d'atenció al client. A l'altre costat de la línea es troba el segon enganyador , que demana a la víctima que marqui 8 o més xifres en el telèfon; els últims han d'ésser els del número de seguritat de la targeta de crèdit. Quan s'ha realitzat l'operació, la víctima contempla amb estupefacció que, a pesar de tot, la targeta de crèdit no és retornada pel caixer, i finalment abandona el lloc moment que els enganyadors aprofitaran per a recollir-la i utilitzar-la, al saber ara el numero secret.

LA SILICONA EN EL CAIXER.

La "silicona": menys complicat que els anteriors, consisteix senzillament en introduir qualsevol tipus d'objecte que obtura la sortida de diner del caixer automàtic, sobretot silicona. El delinqüent s'amaga en un lloc proper. Una vegada que l'usuari, desesperat, abandona el caixer automàtic, el delinqüent retira la silicona i amb un fil ferro retira el diner acumulat.

Sortosament, els bancs estant posant-se al dia i cada dia que passa i ha menys caixers que es pugui "siliconejar", gracies a la modernització dels nous caixers.

DUPLICAT DE BANDA MAGNÈTICA.

Duplicat de la banda magnètica: es tracta de tècniques més sofisticades i, per això, proporcionen beneficis més suculents. S'ha donat casos com la detenció d'una banda d'estafadors que duplicaven les dades de les targetes des de cabines d'un peatge de l'autopista AP-7. ¿ Como operaven ? Dos confabulats què, en la cabina de peatge, "duplicaven" les targetes de crèdit amb un lector de bandes magnètiques portàtil, de petites dimensions. També poden ubicar lectors fals a continuació dels lectors que hi ha per a entrar, en la porta de les entitats bancàries per a accedir als caixers automàtics. I sobretot, desconfíeu de les botigues o negocis a on en el moment d'efectuar una compra amb targeta,la perd de vista. S'ha detectat com en una sabateria amb anuncies de preus molt baixos, quan el consumidor pagava amb targeta, el comercial (estafador) copiava la banda magnètica, quedant les dades a disposició dels malfactors.

ENGANYS MULTINIVEL

PIRAMIDALS.

Els malfactors pretenen fer que la víctima es converteixi en venedor d'un producte exclusiu i normalment molt car. El negoci que li proposa no és que vengui per si mateix, sinó que capti a més persones per tal que venguin per ell, prometent-los-hi un percentatge de beneficis que generin. Amb aquesta modalitat d'engany, aquest arriba a afectar a un gran nombre de persones. Desconfien sempre d'aquests mètodes senzills, que prometen quantiosos beneficis amb el mínim esforç: el 99,9% son enganys.

FRAU: "INVERTIR A LA BORSA I ES FARÀ RIC RÀPIDAMENT SENSE ARRISCAR".

Un suposat expert corredor de Bolsa li comunica confidencialment que disposa d'una informació privilegiada de certes companyies, el valor de les quals en accions, presumiblement, es multiplicarà en pocs dies. Solen ser persones persuasives i dotades d'habilitat de comunicació, de forma que al final la víctima els hi confia els seus estalvis. Després poden passar diverses coses: que desaparegui amb els cèntims i no els torni a recuperar; o que la realitat és que les seves flamants accions no tinguin cap valor. El malfactor es queda amb el total del diner. També hi ha la variant que es quedi amb una elevada quantitat, en concepte de gestions realitzades.

ENGANY IMMOBILIARI

Rip Deal ("Negoci podrit")

El seu funcionament és similar al "de l'estampita", en el què l'enganyador obté diner de la víctima en concepte de prepagament a compte d'una suposada quantitat milionària de diner que se li ha promès. Els delinqüents busquen informació sobre immobles que estan a la venda, contacten amb venedors i es citen amb ells en restaurants cars o hotels de luxe. Allà, els estafadors hi van molt bé vestit tot simulant ser rics empresaris estrangers. Li diuen a la víctima que estan interessats en fer una gran inversió a Espanya i, avans de tancar el tracte de compra dels terrenys o immobles, ofereixen al venedor la possibilitat de fer un canvi de moneda en efectiu perquè es tracta de "diner negre". Poden portar dòlars, francs suissos, lliures esterlines, ... i demanen canviar-los per euros oferint a la víctima una comissió elevada que pot arribar al 20% (i per tant desperta l'avarícia o l'afany de lucre fàcil). També poden intentar canviar billets de 500 € per altres mes petits. Si la víctima accedeix, es citen en un altre lloc i fan el intercanvi de maletins de manera discreta en un lloc públic i transitat, de forma que la víctima no pot comprovar en el moment el diner. Quan obrirà el maletí es quan descobrirà que únicament el primer i el últim bitllet de cada feix son verdaders. En ocasions, els lladres truquen al estafat per a dir-li que amb el diner fals únicament intentaven comprovar que els bitllets que la víctima entregava eren verdaders i que en breu li donaran la quantitat acordada. D'aquesta forma assoleixen que la víctima triga en denunciar el fet. Tot per guanyar temps per a fugir amb més tranquil·litat. I hi ha el dubte de que la víctima ho arribi a denunciar perquè ha intentat quedar-se amb diner negre.

Els delinqüents, són en bona part d'origen serbocroata (peró es fan passar per acomodats ciutadans àrabs, francesos, italians, o inclús de Costa de Marfil o del Canadà). Solen actuar d'aquesta forma:

- Obtenen la informació de promocions immobiliàries a través de Internet,

- Envien e-mails o sol·licituds de informació via web per a demanar més dades de les vivendes, mostrant gran interès.

-S'interessen per les propietats, vivendes o parcel·les, inferiors com superiors a 1.000.000 d'euros. No regategen !. I inclòs t'envien posteriorment a un individu que diu ser arquitecte i confirmen la compravenda.

- Després de rebre resposta afirmativa del venedor, proposen que se'ls truqui per a preparar una reunió immediata, normalment fora d'Espanya, en una gran capital europea, per a discutir les condicions de la compra. En aquestes reunions, normalment a París o Amsterdam, és on executen el seu macabra pla per a cobrar un diner en efectiu, per les bones o per les males. Ve a ser habitual que s'hi presentin amb targetes de visita falses d'empreses estrangeres o noms d'empresaris reals que s'anuncien en Internet, els quals són totalment aliè a aquesta activitat delictiva. Abans de tancar el contracte de compra venta proposen a la víctima la possibilitat de fer un canvi de moneda en efectiu al·legant que es tracta de diner negre, en el que a canvi la víctima guanyarà no menys d'un 20 % de comissió. El canvi de moneda te dos variants:

- 1) Els delinqüents ofereixen divises d'economies fortes (dòlars, francs suissos o liures esterlines) a canvi de Euros que haurà d'entregar la víctima.
- 2) O be, billets de 500 Euros a canvi de que la víctima lliuri la mateixa quantitat en Euro però de valor inferior (per ex. de 50 Euros).

Una vegada la victima accepta, exigeixen de fer el canvi de maletins en llocs públics com cafeteries o vestíbuls o bar d'hotels, fet que intimida a la víctima de fer un examen exhaustiu del diner. El maletí dels delinqüents conté feixos de bitllets en els quals només el primer i el últim són autèntics, i la resta falsos. (Modus operandi similar al "timo de la estampita").

En el caso que la víctima es dona compte del frau en el lloc del intercanvi, no dubten en colpejar-la o amenaçar-la amb un arma de foc, donant-se immediatament a la fugida en un vehicle que els espera a l'exterior.