La comunicació que utilitzem és un mirall que reflecteix la societat que l’utilitza; una eina que vehicula el nostre pensament, organitzant-lo i estructurant-lo, incorporant creences, valors, prejudicis i estereotips. Per això, la persistència de pràctiques discriminatòries en l’ús de la comunicació no és cap altra cosa que un senyal de la presència generalitzada de sexisme en la nostra cultura.
L’asimetria en el llenguatge entre els conceptes masculins i els femenins, el genèric masculí com a pretès universal o l’exclusió de les dones en tant que subjectes del discurs, són els principals biaixos discriminatoris en l’ús del llenguatge. Els estereotips i rols de gènere tradicionals així com l’objectualització i hipersexualització de les dones son elements encara massa presents en els diferents elements de la comunicació.
Tanmateix, totes aquestes pràctiques discriminatòries poden i han de ser modificades i conseqüentment erradicades.
El canvi és possible, perquè la llengua és una construcció humana, un instrument viu en constant transformació i, com a tal, susceptible de ser modificat de forma conscient.
A través de l’ús del llenguatge inclusiu i no sexista es creen en paral·lel nous imaginaris en l’àmbit de la resta d’elements comunicatius que comporten el reconeixement de dones i homes lliures de cap mena de sexisme.
“Allò que no s’anomena no existeix” i les dones, en una societat democràtica, som subjectes de ple dret, per tan el llenguatge ens ha de visualitzar i reconèixer com agents actius de la societat en tots els àmbits i els diferents usos gramaticals de la llengua tenen múltiples formules per fer-ho: la utilització dels genèrics inclusius, l’ús del femení i el masculí, expressions despersonalitzades, etc.
El mateix s’ha de donar en la representació de les dones i els homes en les imatges i la publicitat, mostrant-nos de forma equitativa en tots els àmbits, quotidians i professionals, lliures d’estereotips i rols de gènere i per tan de sexisme.
Les administracions publiques i la totalitat de la ciutadania tenim l’obligació legal i moral d’efectuar una comunicació igualitària adaptant el llenguatge i les imatges a les noves realitats, necessitats i exigències de la societat, abandonant definitivament qualsevol ús discriminatori, sexista o androcèntric de la comunicació.
En aquest espai trobareu diversos materials elaborats per l’àrea d’igualtat amb l’objectiu de ser eines facilitadores per la incorporació sistemàtica de la comunicació inclusiva i no sexista i d’altres materials complementaris per l’aprofundiment en la matèria.
Aquests materials responen a també a la implementació del Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes respecte a la garantia d’un ús no discriminatori en el llenguatge i la comunicació i als marcs legals que contemplen aquesta obligatorietat per part dels poder públics i que son:
La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, article 11 que estableix que ha de ser un criteri general d’actuació dels poders públics la implementació d’un llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques.
La Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes que al seu article 3.8 estableix com a principis d’actuació dels poders públics l’ús no sexista ni estereotipat del llenguatge, establint que els poders públics han de fer un ús no sexista del llenguatge, que eviti l’expressió de concepcions sexistes de la realitat i els usos androcèntrics i amb estereotips de gènere, i han de promoure un llenguatge respectuós amb les dones, amb les minories i amb totes les persones en general en l’atenció personal i en tota la documentació escrita, gràfica i audiovisual.
MATERIAL
MÉS INFORMACIÓ
Imatges relacionades
