La Torre de l’Ermita és una torre de defensa d’origen medieval que es pot visitar fins al seu coronament després de pujar més de 80 escales. La vista de Cambrils des de la seva part superior, és molt recomanable. Al seu interior hi podreu visitar tot l’any l’exposició permanent “Un lloc anomenat Cambrils”, a més de diverses exposicions temporals que hi organitza el Centre d’Estudis Cambrilencs. L’edifici és catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’exposició permanent "Un lloc anomenat Cambrils"
Actualment s’hi pot visitar l’exposició "Un lloc anomenat Cambrils" que aplega documentació i fotografies, testimonis de la importància de la vila de Cambrils en època medieval. El visitant descobreix com la ubicació al costat de la mar, el Camí Reial i els camins que conduïen a l’interior, van empènyer a la Corona Catalano-Aragonesa a donar l’estatut de vila reial a Cambrils. A més, es poden contemplar alguns objectes, com per exemple els escuts en pedra més antics que es coneixen de Cambrils. També s’hi realitzen exposicions temporals a la planta baixa de la torre organitzades pel Centre d’Estudis Cambrilencs gràcies als nombrosos fons que conserva.
Història de l’edifici
La Torre de l’Ermita es troba situada al costat del Santuari de la Mare de Déu del Camí, vora del traçat de l’antiga Via Augusta romana. La primera notícia de la Torre data de 1375 i es troba en un document del comte-rei Pere III el Cerimoniós.
És una edificació de planta rectangular d’amples parets reforçades amb carreus encoixinats en els angles, coronada amb merlets i amb petites obertures del tipus defensiu. La seva situació estratègica al costat del Camí Reial i d’un dels accessos a la vila de Cambrils la convertiren en un dels punts claus de la defensa de la població.
A partir del segle XVIII, amb la construcció adjacent del Santuari de la Mare de Déu del Camí passà a dependre de les diferents comunitats religioses que al llarg dels anys l’ocuparen. Posteriorment durant al segle XIX, degut a la seva alçada, la torre fou utilitzada com a centre de transmissió de senyals telegràfiques i visuals.
Durant el segle XX restà en un estat de total abandó fins a meitats dels anys setanta quan l’Ajuntament de Cambrils inicià la seva recuperació. Posteriorment, el Centre d’Estudis Cambrilencs va dur a terme obres de restauració per tal de consolidar l’edificació i convertir-la en el primer museu que s’obria a Cambrils, concretament amb presència de col·leccions d’arqueologia. Posteriorment, l’edifici es va incloure a l’acord entre Ajuntament de Cambrils i Centre d’Estudis Cambrilencs pel qual s’incorporava al Museu d’Història de Cambrils des de 1996.