El Molí de les Tres Eres és un antic molí fariner hidràulic, avui seu principal del Museu d'Història de Cambrils. Hi podreu visitar tot l’any les exposicions permanents “Cambrils : els orígens", dedicada a l’arqueologia i “El Molí de les Tres Eres: testimoni viu del passat”, on s’explica l’originària utilització de l’edifici. A més, les exposicions temporals i conferències també hi són habituals. L’edifici és catalogat Bé Local d’Interès Cultural.

L'exposició permanent d'arqueologia "Cambrils: els orígens"

 

El Molí de les Tres Eres avui presenta a la planta baixa l'exposició "Cambrils: els orígens", un recorregut històric que va des de la prehistòria fins a la baixa romanitat, a través dels objectes neolítics, ibèrics i romans que provenen dels diferents jaciments del municipi. La col·lecció és formada principalment per estris d'ús domèstic, objectes rituals i elements ornamentals. Especialment destacables són els objectes de bronze trobats a la Vil·la Romana de la Llosa. D'entre tot el conjunt, cal fer menció, per la seva singularitat i estat de conservació, d'un lampadari que representa la figura del déu Bacus adolescent i d'una llàntia decorada amb una màscara, ambdós del segle I dC. A més, també es presenten un conjunt d'àmfores i de materials que provenen de troballes submarines.

L'exposició permanent sobre els molins: "El Molí de les Tres Eres: testimoni viu del passat"

La rehabilitació del molí va finalitzar l'any 2001 amb la inauguració, a la sala de moles, de l'exposició permanent "El Molí de les Tres Eres: testimoni viu del passat". 
Després de restar més de 100 anys aturats, els dos molins de rodet horitzontal tornaven a moldre i a fer farina. El visitant pot contemplar totes les parts de l'edifici i la seva maquinària. Els sentits desvetllen sensacions noves que ens acosten a aquella societat preindustrial que depenia en gran manera de la farina i de l'aigua. Aquesta rehabilitació va ser possible gràcies al projecte europeu HIDRAULIC.

Història de l’edifici

El Molí de les Tres Eres es trobava situat a la confluència entre el Camí Reial de Tarragona a Tortosa i el camí que unia la costa amb el nucli històric de la vila. És una edificació que consta de planta, pis i soterrani, on s'hi trobaven les instal·lacions pròpies del molí. La resta de dependències eren destinades a vivenda del moliner.

Tot i que podem situar el seu origen al segle XIV, se sap que el Molí de les Tres Eres era el pas d'aigua central d'una cadena de tres molins fariners en funcionament fins a mitjans del segle XIX: el Molí de Dalt, el del Mig (Molí de les Tres Eres)  i el d'Avall. El Molí de les Tres Eres es mantingué com a molí fariner fins aproximadament l'any 1895. Posteriorment i fins a la darrera Guerra Civil (1936-39), el molí va acabar els seus dies actius molent sofre, a més de servir com a habitatge particular.

Després de diversos anys d'abandonament, el Centre d'Estudis Cambrilencs inicià la seva rehabilitació a finals de la dècada dels vuitanta del segle XX. Posteriorment, el 1.996 l'edifici passà a mans de l'Ajuntament de Cambrils, el qual cedí la gestió de l'edifici al Centre d'Estudis. Després de diferents fases de rehabilitació i gràcies a l’aportació econòmica municipal, de la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, el Molí de les Tres Eres s'ha convertit en un espai d'ús públic obert permanentment com a seu del Museu d’Història de Cambrils.

Horaris
Dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h.
Diumenges i festius d’11 a 14h.
El preu és de 2 euros pels adults i 1 euro per jubilats i estudiants. L´entrada és gratuïta per menors de 12 anys. 

La Torre del Port o també anomenada Torre dels Moros, és una antiga torre de guaita de defensa de la costa alçada al segle XVII. La seva ubicació al mig del port, l’ha convertit en un dels edificis més coneguts de Cambrils, ja que des de l’aparició del turisme sempre s’ha lligat amb la imatge que es vol projectar del municipi. L’edifici és catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional i s’obre de forma intermitent amb exposicions temporals.

Història de l'edifici

La torre és de planta circular amb un primer pis amb volta on es conserva la porta d’entrada original de l’edifici defensada per un matacà fet amb carreus. Al peu de la torre, a l’exterior, és evident un eixamplament de la construcció anomenat escarpell, propi d’aquestes edificacions.

Inicialment construïda pels cambrilencs del segle XVII, va passar a mans privades al 1894. Un dels propietaris, damunt de la torre, hi bastí un segon pis l’any 1948. Després de gairebé un segle, va ser adquirida per l’Ajuntament de Cambrils el 1993. A partir de 1995 es van dur a terme diverses obres de rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament de Cambrils amb l’ajut de la Diputació de Tarragona, Generalitat de Catalunya i Unió Europea. Des de l’any 2002 s’obre al públic de forma intermitent amb exposicions temporals, especialment lligades amb el patrimoni marítim.

El projecte

Després de l’inici del projecte cultural Museu d’Història de Cambrils i la seva materialització real a partir de 1999, la Torre del Port hi juga un paper molt important. Per un costat com a punt d’informació de les activitats i espais de la xarxa museística ,ja que es troba al mig del lloc més visitat de Cambrils. Per un altre, s’ha de convertir en un equipament que ens ajudi a comprendre la relació que ha existit i existeix encara avui en dia, entre l’ecosistema litoral mediterrani i un nucli de població estable com Cambrils. Des de la seva obertura al públic, ha anat acollint exposicions de caire temporal sempre relacionades amb la mar, la pesca, el barri on és situada la torre i el propi Port de Cambrils. Vinculada estretament amb la Torre del Port, el Museu d’Història també disposa d’una embarcació patrimonial, la Teresa, construïda a Cambrils l’any 1936. Tot plegat ha permès que, des de l’any 2008, el Museu d’Història de Cambrils pertanyi a la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana.

Horaris
Dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h.
Diumenges i festius d’11 a 14h.
El preu és de 2 euros pels adults i 1 euro per jubilats i estudiants. L´entrada és gratuïta per menors de 12 anys. 
 

La Torre de l’Ermita és una torre de defensa d’origen medieval que es pot visitar fins al seu coronament després de pujar més de 80 escales. La vista de Cambrils des de la seva part superior, és molt recomanable. Al seu interior hi podreu visitar tot l’any l’exposició permanent “Un lloc anomenat Cambrils”, a més de diverses exposicions temporals que hi organitza el Centre d’Estudis Cambrilencs. L’edifici és catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’exposició permanent "Un lloc anomenat Cambrils"

Actualment s’hi pot visitar l’exposició "Un lloc anomenat Cambrils" que aplega documentació i fotografies, testimonis de la importància de la vila de Cambrils en època medieval. El visitant descobreix com la ubicació al costat de la mar, el Camí Reial i els camins que conduïen a l’interior, van empènyer a la Corona Catalano-Aragonesa a donar l’estatut de vila reial a Cambrils. A més, es poden contemplar alguns objectes, com per exemple els escuts en pedra més antics que es coneixen de Cambrils. També s’hi realitzen exposicions temporals a la planta baixa de la torre organitzades pel Centre d’Estudis Cambrilencs gràcies als nombrosos fons que conserva.

Història de l’edifici

La Torre de l’Ermita es troba situada al costat del Santuari de la Mare de Déu del Camí, vora del traçat de l’antiga Via Augusta romana. La primera notícia de la Torre data de 1375 i es troba en un document del comte-rei Pere III el Cerimoniós.

És una edificació de planta rectangular d’amples parets reforçades amb carreus encoixinats en els angles, coronada amb merlets i amb petites obertures del tipus defensiu. La seva situació estratègica al costat del Camí Reial i d’un dels accessos a la vila de Cambrils la convertiren en un dels punts claus de la defensa de la població. 
A partir del segle XVIII, amb la construcció adjacent del Santuari de la Mare de Déu del Camí passà a dependre de les diferents comunitats religioses que al llarg dels anys l’ocuparen. Posteriorment durant al segle XIX, degut a la seva alçada, la torre fou utilitzada com a centre de transmissió de senyals telegràfiques i visuals. 
Durant el segle XX restà en un estat de total abandó fins a meitats dels anys setanta quan l’Ajuntament de Cambrils inicià la seva recuperació. Posteriorment, el Centre d’Estudis Cambrilencs va dur a terme obres de restauració per tal de consolidar l’edificació i convertir-la en el primer museu que s’obria a Cambrils, concretament amb presència de col·leccions d’arqueologia. Posteriorment, l’edifici es va incloure a l’acord entre Ajuntament de Cambrils i Centre d’Estudis Cambrilencs pel qual s’incorporava al Museu d’Història de Cambrils des de 1996.

 

TANCAT TEMPORALMENT 

La Vil•la Romana de La Llosa és un jaciment obert al públic que presenta les restes conservades d’una vil•la de l’entorn immediat de Tarraco habitada entre els segles I aC i VI dC. L’edifici és catalogat Bé Cultural d’Interès Local.

Història del jaciment

La descoberta del jaciment s’inicia l’any 1980 quan s’inicia el desenvolupament del Pla d’Urbanització d’aquest sector de Cambrils. L’Ajuntament de Cambrils considerà oportú paralitzar les obres del polígon fins que les prospeccions arqueològiques determinessin la magnitud de les restes. Així als anys 1983 i 1984 es desenvoluparen les primeres excavacions arqueològiques. A partir de 1990 s’organitzaren durant 18 anys, camps de treball a l’estiu amb un caràcter anual organitzats per la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona.

El 1991 es va incloure el solar de 18.000 m2 ocupat pel jaciment, dins del Pla general d’Ordenació Urbana de Cambrils, com una zona verda. Posteriorment han aparegut més restes fora d’aquest perímetre, fet que permet afirmar que els límits del jaciment es troben més enllà de la tanca exterior i més a prop del mar del que es pensava. Durant els camps de treball d’arqueologia de La Llosa, han passat per Cambrils multitud de joves de tot el món que han aportat el seu granet de sorra en el coneixement científic del jaciment. També l’Ajuntament de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils van organitzar el taller “Romans vora el mar” per a  joves de Cambrils, fins que al 2010 es decideix aturar les excavacions, fruit de les recomanacions del “Pla Director de la Vil·la Romana de La Llosa”.

Tots els treballs han permès localitzar diverses fases d’utilització de l’espai actualment ocupat pel jaciment, un lloc de residència, forns, restes de termes privades, una zona de magatzems, sitges de gra o una petita necròpoli baix imperial. Tota aquesta informació és molt important per conèixer l’ocupació romana del territori que envoltava la ciutat de Tarraco, sobretot després de la troballa del conjunt excepcional de bronzes de La Llosa al mes de1992. Aquest element ens parla de la presència a La Llosa d’una família amb un estatus social elevat, que residia al costat del mar i que es podia permetre el luxe d’adquirir un conjunt de bronzes de procedència itàlica al segle I dC.

El projecte

Amb l’objectiu de fer rendible socialment el jaciment, l’Ajuntament va incloure La Llosa dins del Museu d’Història de Cambrils amb l’objectiu d’aconseguir la museïtzació de les restes a través de la creació d’un Parc Arqueològic. Aquest projecte es va començar a fer realitat el desembre de 2003 amb l'obertura dels itineraris guiats. L’any 2007 es va obrir definitivament aquest espai a la ciutadania amb l’establiment d’un centre permanent d’atenció al visitant en el jaciment i es va presentar la reconstrucció virtual del jaciment. Aquest reconstrucció virtual també es va presentar dins de la guia arqueològica visual el mes de maig de l’any 2008. En aquesta línia d’obrir el jaciment a la ciutadania, és també aleshores quan el jaciment entra a formar part del Festival Tarraco Viva com a seu, fet que permet donar a conèixer les restes arqueològiques cada any amb recreacions històriques del món romà a càrrec dels veïns del barri de La Llosa. L’any 2009 es va presentar el Pla Director del jaciment redactat conjuntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb l’objectiu de transformar el jaciment i la zona verda que l’envolta en un futur parc arqueològic. 

TANCAT TEMPORALMENT

El Museu Agrícola de Cambrils es troba situat dins d’un celler cooperatiu del 1920 i representa una clara aposta de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Cambrils per combinar cultura i desenvolupament econòmic. A més de l’edifici, que presenta arcs de cadena fets de maons provinents de les bòbiles locals, també podreu veure l’exposició permanent “L’elaboració de l’oli i del vi” i l’exposició temporal “Bernardí Martorell, un gran arquitecte del Modernisme”.

L’exposició permanent “L’elaboració de l’oli i del vi”

La nau principal de l’antic celler cooperatiu de Cambrils està dedicada a mostrar, en el seu context, el procés d’elaboració del vi i de l’oli. A partir de les instal·lacions i de la maquinària original, tant en el procés artesanal com en l’industrial, i amb l’ajut de plafons explicatius, el visitant pot seguir pas a pas els successius estadis de l’elaboració de l’oli i del vi, des de l’arribada de la matèria primera fins a l’extracció final del producte. Al llarg del recorregut s’hi mostren els cups, una gran varietat de premses, molins, tines, botes i bocois per a l’emmagatzematge i transport, així com altres estris i maquinària que intervenen al llarg del procés productiu de l’oli i del vi.

Història de l'edifici

L’antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, es va inaugurar el 1921 gràcies a l’esforç de tots els associats del Sindicat Agrícola de Producció. L’arquitecte Bernardí Martorell va començar a dissenyar l’edifici el 1914, amb un estil clarament influït per l’obra de Gaudí. La situació, en un espai en pendent, permetia un estalvi energètic durant l’elaboració del vi, ja que la verema seguia tot el procés per decantació fins a arribar a ser most i emmagatzemar-se als cups i tines. L’edifici va estar actiu fins el 1993, quan es dissol la secció vitivinícola de la Cooperativa. Les obres de rehabilitació per esdevenir museu, iniciades l’any 1994 per la Cooperativa Agrícola, van comptar amb l’ajut de l’Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona gràcies a la incorporació a la xarxa del Museu d’Història de Cambrils. La realització del projecte, inaugurat el 1998, va permetre l’adequació del celler cooperatiu com a Museu Agrícola de Cambrils i Agrobotiga de la Cooperativa, on es poden adquirir els productes elaborats pels propis pagesos cooperativistes. Especial menció mereix l’oli verge extra de la DO Siurana, producte estrella de la Cooperativa Agrícola de Cambrils.

Informació: Actualment no es permet la visita al públic.

Refugi antiaeri públic construït durant la Guerra Civil

Refugi antiaeri construït l’any 1938 per tal de protegir la població dels bombardejos durant la Guerra Civil. Va ser construït durant la guerra per la població civil —nens, gent gran i refugiats—, ja que una gran part dels homes adults de la població havien estat cridats al front. No es va arribar a completar mai el traçat previst inicialment, que pel seu extrem sud havia de connectar amb el refugi del carrer Cardenal Vidal i Barraquer.Actualment és l’únic refugi antiaeri públic que es conserva a Cambrils, i s'ha condicionat i fet accessible per convertir-lo en un indret vinculat a la memòria històrica i en un element potenciador de la cultura de la pau. Té una extensió de 90 metres que circulen sobretot per sota del carrer Creus, on s’hi localitza una de les seves dues entrades. Gràcies als fons de la Llei de Barris, és avui el punt d’arribada de la Ruta dels Espais de la Guerra Civil a Cambrils.

 

Recorregut: La Ruta dels espais de la Guerra Civil a Cambrils condueix el visitant des del Museu Molí de les Eres fins al refugi antiaeri del carrer Creus. Permet conèixer alguns dels llocs on es van desenvolupar els aspectes més significatius de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) al municipi de Cambrils, i acaba amb la visita al refugi antiaeri. Punts d’aturada de la ruta:

1. Museu del Molí de les Tres Eres

2. A les envistes del col·legi dels Hermanos i del Museu Agrícola de Cambrils

3. Carrer de Sant Plàcid (antics locals socials de l’Agrària i el Polvorí)

4. Plaça d’Espanya

5. Carrer de Borràs i carrer del Cardenal Vidal i Barraquer

6. Placeta de la Concepció

7. Plaça de l’Església de Santa Maria

8. Accés al refugi antiaeri del carrer Creus

Torre de telegrafia òptica de mitjans del segle XIX, rehabilitada per l’Ajuntament de Cambrils amb l’ajut dels fons FEDER. Formava part de la xarxa de telegrafia òptica que connectava València amb Barcelona.

Embarcació de pesca històrica de Cambrils

La Teresa forma part del patrimoni moble catalogat de Catalunya, ja que és una embarcació pública inscrita al Museu d’Història de Cambrils amb el número d’inventari 5011. Va ser localitzada l’any 2005 al Port de Vilanova i la Geltrú, on havia pescat a  l’arrossegament fins que el seu propietari, Rafel Montoya, es va acollir al programa europeu de renovació de la flota pesquera. L’interès per la Teresa era evident, ja que es tractava d’una embarcació de treball construïda a Cambrils abans de 1936, pel mestre d’aixa Julià Vives Castellví per encàrrec del pescador tarragoní Mariano García Budesca. Una autèntica supervivent que ha mantingut les línies del casc original d’un quillat i fins hi tot, sota coberta, un fragment de l’arbre on s’aparellava una vela major anomenada candonga, a més del floc a proa. És un testimoni excepcional de la transició de la flota pesquera de vela llatina a la motorització i substitució per noves unitats, inicialment hereves d’una tradició secular de construcció naval. A Cambrils, aquesta tradició de mestres d’aixa i calafats, avui encara és viva, però els documents ens diuen que es remuntaria com a mínim al segle XVIII.

El complex procés de convertir la Teresa en patrimoni flotant com a extensió del Museu d’Història de Cambrils a l’aigua, és impulsat per l’Ajuntament de Cambrils i ha comptat amb el suport del Club Nàutic de Cambrils, el Museu Marítim de Barcelona, el Centre d’Estudis Marítims del Port de Tarragona, l’associació Arjau Vela Llatina de Cambrils, la Confraria de Pescadors de Cambrils i Ports de la Generalitat.

 

Edifici medieval amb tècnica constructiva de tàpia, segurament del segle XIV, parcialment conservat. L'any 2013 finalitzaren les obres de restauració, gràcies a l'1% Cultural, que consistiren en una excavació arqueològica i en mesures de consolidació i preservació de les estructures conservades i de l'entorn.

La seva funcionalitat podria ser d’emmagatzematge i control militar de l’antiga Baronia de Cambrils que englobava terres des del mar a la serralada prelitoral.

 

 

 

 

Capella, actualment reconstruïda, de la qual es té constància des del segle XIX, consagrada sota l’advocació de Sant Josep.   S'edificà dins el recinte de l'antic hospital municipal de Cambrils, ocupant l'espai de la contramuralla i el corredor defensiu. La rehabilitació de l'actual edifici deixà al descobert aquest tram de muralla integrat a la façana i que es rematà amb arcs de totxo construïts al segle XVIII.

Forn de pa i obrador conservats al nucli antic de Cambrils, que són un exponent del patrimoni industrial cambrilenc. En funcionament com a mínim des del segle XIX fins als anys setanta del segle XX, avui es troba totalment rehabilitat dins d’un edifici municipal de nova planta. El nom l’agafa del renom de la família Ortoneda, última propietària abans que l’Ajuntament de Cambrils l’adquirís i n’iniciés la seva rehabilitació a través de la Llei de Barris.

Molí medieval documentat des del 1440, del qual es conserva l’estructura de planta quadrangular, un mur de maçoneria i les restes de la bassa.

Almenys des de finals del segle XVII fins a finals del segle XIX, fou de titularitat municipal.

Actualment es troba en mal estat de conservació integrat dins d’una zona verda pública.

Única torre del recinte emmurallat de Cambrils que s'ha conservat, segurament construïda, juntament amb les muralles, al segle XIV. El seu aspecte actual correspon a la reconstrucció feta el segle XIX, ja que va ser malmesa durant els bombardejos en  la Guerra dels Segadors. Aquesta reconstrucció de les muralles i de la torre, realitzada l'any 1835, fou deguda a l'esclat de la Primera Guerra Carlina. En aquell moment la torre tenia un pis més que en l'actualitat, i comptava amb dos nivells d'espitlleres per a fusells.

La tradició diu que aquesta torre, després de l'enderroc parcial sofert el 1640,  serví d'estable per a un bou que s'utilitzava com a  semental. Per aquest motiu, a partir del segle XIX, els documents l'esmenten com a Torre del Bou. Actualment també se la coneix com a Torre de la Presó, ja que el 1890 es reformà per tal d'emprar-la amb aquesta finalitat.

Edifici municipal equiparable, per la seva tipologia, amb les torres de guaita del segle XVII. De planta circular, amb tendència a la conicitat, es conserva pràcticament en la seva totalitat. Ha estat construïda amb pedra lligada amb morter de calç, amb inclusió de maons. Presenta diversos elements defensius: espitlleres, matacans i merlets esglaonats.

Té una finestra a l’alçada del primer pis orientada cap al recinte emmurallat de Cambrils que podria haver estat l'accés original. L’entrada actual és per la planta baixa. Va ser restaurada dins les accions del programa de Pla de Barris de Cambrils, finalitzant la feina al 2010.

Al servei dels ferits. Recull de fonts de l'Hospital de Sang de Cambrils

                                                       CAMINS. Revista de patrimoni cultural de Cambrils.

Al servei dels ferits. Recull de fonts de l'Hospital de Sang de Cambrils.

Núm. 1. AA.VV. 2008.  

PVP: 15 euros

Fusta a la mar. Els mestres d'aixa de Cambrils

                                                       CAMINS.   Revista de patrimoni cultural de Cambrils

Fusta a la mar. Els mestres d'aixa de Cambrils

Núm. 2. AA.VV. 2011.  

PVP: 15 euros

                                                                  
La Vil·la Romana de la Llosa. Cambrils
Guia arqueològica visual
(inclou DVD)
 AA.VV. 2008
PVP 19 euros

El bronze en museus de les comarques de Tarragona

Col·lecció "diffundere" número 2

AA.VV.

PVP 12 euros

El vidre en museus de les comarques de Tarragona

Col·lecció Diffundere número 3

AA.VV. 2004

PVP 15 euros 

Inscriu-te al nostre butlletí BOCA-ORELLA i podràs rebre les últimes notícies del Museu d'Història de Cambrils


Pots visualitzar el nostre butlletí:
Núm.1 Boca-orella maig 2020
Núm.2 Boca-orella juny 2020
Núm.3 Boca-orella juliol 2020
Núm.4 Boca-orella agost 2020
Núm.5 Boca-orella setembre 2020
Núm.6 Boca-orella octubre 2020
Núm.7 Boca-orella novembre 2020
Núm.8 Boca-orella desembre 2020
Núm.9 Boca-orella gener 2021
Núm.10 Boca-orella febrer 2021
Núm.11 Boca-orella març 2021
Núm.12 Boca-orella abril 2021
Núm.13 Boca-orella maig 2021
Núm.14 Boca-orella juny 2021
Núm.15 Boca-orella juliol 2021
Núm.16 Boca-orella agost 2021
Núm.17 Boca-orella setembre 2021
Núm.18 Boca-orella gener 2022
Núm.19 Boca-orella febrer 2022


Et pots subscriure introduint el teu e-mail a continuació:
AVÍS LEGAL NEWSLETTER

Protecció de dades personals
Li informem que les dades personals formen part del tractament [USUARIS WEB / NEWSLETTER], del que és responsable MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS, NIF G43573401,  amb  domicili social a:  Vía Augusta, 1 - 43850 CAMBRILS, E-mail : oac@cambrils.org, amb la finalitat d’enviar-li el nostre newsletter periòdic, així com informació dels nostres productes i serveis, que siguin del seu interès.
Podrà en qualsevol moment oposar-se a aquest tipus d’enviaments, donant-se de baixa a l’opció corresponent en rebre un butlletí electrònic. Així mateix, podrà exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, oposició i en el seu cas, portabilitat i limitació, enviant un escrit acompanyat d’una fotocòpia del D.N.I a la següent adreça : Vía Augusta, 1 - 43850 CAMBRILS o bé enviant-ho per correu electrònic a dpd@cambrils.org i acompanyada d'una fotocòpia del seu DNI o document acreditatiu equivalent i indicant a l'assumpte "PROTECCIÓ DE DADES".
Informació addicional
Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la nostra pàgina web:  cambrils.cat/museu

Bloc sobre el Temporal de la Candelera de l'any 1.911

 

 

Aquest bloc, gestionat conjuntament amb l’Arxiu Municipal de Cambrils, us aproparà als testimonis que van viure els efectes i les conseqüències del gran “Temporal de la Candelera” que l’any 1911 va castigar les poblacions de la costa catalana i valenciana. Hi trobareu un recull d’entrevistes, notícies, audiovisuals i imatges que faran que aquesta història segueixi viva i no caigui en l’oblit.

http://1911temporal.wordpress.com/

Col·laboració amb Tinet per compilar entrevistes

El Museu d'Història de Cambrils col·labora amb la Diputació de Tarragona, a través de Tinet.cat, en la cocreació de continguts web al voltant de personatges, testimonis i patrimoni d'interès de Cambrils.

http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=71035&ch=7

 

Col·laboració amb Canal Reus

Reportatge sobre els refugis antiaeris de Cambrils

https://www.facebook.com/cambrilscultura/videos/443721539861808/

 

Article d'actualitat a Gencat.cat: "Coneixem la història d'en Maurici, pescador de Cambrils "

http://agricultura.gencat.cat/ca/actualitat/histories-rurals/noi-mar/

Vídeo de recreació en 3D de la Vil·la Romana de la Llosa

Aquest vídeo us permetrà conèixer a fons no només la història dels habitants de la vil·la romana eminentment agrícola de la Llosa, sinó també les tècniques que utilitzen els arqueòlegs i les tasques que realitzen per fer comprensible les restes arqueològiques. No us podeu perdre la recreació en 3D del jaciment!

 

Video de recreación en 3D de la Villa Romana de la Llosa

Este video os permitirá conocer a fondo no tan sólo la historia de los habitantes de la villa romana, eminentemente agrícola, de la Llosa, sino también las técnicas que utilizan los arqueólogos y las tareas que llevan a cabo para hacer comprensibles los restos arqueológicos. ¡No os podéis perder la recreación en 3D del yacimiento!

Vidéo récréation 3D de la Villa Romaine de la Llosa

Cette vidéo vous permettra d’apprendre à connaître non seulement l’histoire des habitants de la Villa Romaine de la Llosa, essentiellement agricole, mais aussi les techniques utilisées par les archéologues et les travaux effectuées pour comprendre les vestiges archéologiques. Ne manquez pas la récréation du site en 3D!

3D Video recreation of the Roman Villa of la Llosa

Whit this video, you would know deeply, not only the history of the inhabitants of the Roman Villa of la Llosa, predominantly agricultural, but also the techniques used by archaeologists and the tasks they perform to make understandable the archaeological remains. You can not miss the 3D site recreation!

Testimonis i imatges de la història de Cambrils s. XIX-XX

Documental de Jordi Martí Domínguez, produït per Jordi Martí Henneberg, amb el suport de la Universitat de Lleida, que presenta un recorregut per la història de Cambrils a través de testimonis orals que deixen constància de com la ciutat ha anat evolucionant gràcies a factors tan importants com el ferrocarril o el turisme

.

Temporals marítims al segle XX

Documental emès al programa Thalassa, del Canal 33, el dia 28 de juny de 2.012, on els fets ocorreguts al litoral català, a causa del temporal de la Candelera de 1.911, en són protagonistes.

  

 

Imatges de la descoberta l'any 1992