Torre de telegrafia òptica de mitjans del segle XIX, rehabilitada per l’Ajuntament de Cambrils amb l’ajut dels fons FEDER. Formava part de la xarxa de telegrafia òptica que connectava València amb Barcelona.

 

Edifici medieval amb tècnica constructiva de tàpia, segurament del segle XIV, parcialment conservat. L'any 2013 finalitzaren les obres de restauració, gràcies a l'1% Cultural, que consistiren en una excavació arqueològica i en mesures de consolidació i preservació de les estructures conservades i de l'entorn.

La seva funcionalitat podria ser d’emmagatzematge i control militar de l’antiga Baronia de Cambrils que englobava terres des del mar a la serralada prelitoral.

 

 

 

 

Capella, actualment reconstruïda, de la qual es té constància des del segle XIX, consagrada sota l’advocació de Sant Josep.   S'edificà dins el recinte de l'antic hospital municipal de Cambrils, ocupant l'espai de la contramuralla i el corredor defensiu. La rehabilitació de l'actual edifici deixà al descobert aquest tram de muralla integrat a la façana i que es rematà amb arcs de totxo construïts al segle XVIII.

Forn de pa i obrador conservats al nucli antic de Cambrils, que són un exponent del patrimoni industrial cambrilenc. En funcionament com a mínim des del segle XIX fins als anys setanta del segle XX, avui es troba totalment rehabilitat dins d’un edifici municipal de nova planta. El nom l’agafa del renom de la família Ortoneda, última propietària abans que l’Ajuntament de Cambrils l’adquirís i n’iniciés la seva rehabilitació a través de la Llei de Barris.

Molí medieval documentat des del 1440, del qual es conserva l’estructura de planta quadrangular, un mur de maçoneria i les restes de la bassa.

Almenys des de finals del segle XVII fins a finals del segle XIX, fou de titularitat municipal.

Actualment es troba en mal estat de conservació integrat dins d’una zona verda pública.

Única torre del recinte emmurallat de Cambrils que s'ha conservat, segurament construïda, juntament amb les muralles, al segle XIV. El seu aspecte actual correspon a la reconstrucció feta el segle XIX, ja que va ser malmesa durant els bombardejos en  la Guerra dels Segadors. Aquesta reconstrucció de les muralles i de la torre, realitzada l'any 1835, fou deguda a l'esclat de la Primera Guerra Carlina. En aquell moment la torre tenia un pis més que en l'actualitat, i comptava amb dos nivells d'espitlleres per a fusells.

La tradició diu que aquesta torre, després de l'enderroc parcial sofert el 1640,  serví d'estable per a un bou que s'utilitzava com a  semental. Per aquest motiu, a partir del segle XIX, els documents l'esmenten com a Torre del Bou. Actualment també se la coneix com a Torre de la Presó, ja que el 1890 es reformà per tal d'emprar-la amb aquesta finalitat.

Edifici municipal equiparable, per la seva tipologia, amb les torres de guaita del segle XVII. De planta circular, amb tendència a la conicitat, es conserva pràcticament en la seva totalitat. Ha estat construïda amb pedra lligada amb morter de calç, amb inclusió de maons. Presenta diversos elements defensius: espitlleres, matacans i merlets esglaonats.

Té una finestra a l’alçada del primer pis orientada cap al recinte emmurallat de Cambrils que podria haver estat l'accés original. L’entrada actual és per la planta baixa. Va ser restaurada dins les accions del programa de Pla de Barris de Cambrils, finalitzant la feina al 2010.