Presentem unes dades biogràfiques del Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer.
1868. Naixement a Cambrils, el 3 d'octubre. Bateig a la Parròquia de Santa Maria, el 5 d'octubre.
1880. Entra intern al col·legi dels jesuïtes, a Manresa.
1881. Mor la seva mare, Angelina Barraquer i Roviralta, el 31 d'agost.
1886. Mor el seu pare, Francesc Vidal i Gimbernat, el 28 de desembre.
1887. Comença els estudis de dret a la Universitat de Barcelona.
1893. Llicenciat en dret. Exerceix al bufet del Dr. Joaquim Almeda.
1895. Inicia els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona.
1897. Passa a la Universitat Pontifícia de Tarragona.
1899. Ordenat prevere per l'Arquebisbe Costa i Fornaguera, el 17 de setembre. Celebra la seva primera missa el 21 de setembre a l'església del Sagrat Cor de Sarrià.
1900. Membre del Tribunal eclesiàstic de Tarragona.
1907. Doctorat en dret per la Universitat de Madrid, 14 de juny. Canonge de Tarragona.
1910. Canonge-arxiprest del Capítol de la Seu Metropolitana i Primada.
1911. Vicari capitular en morir l'Arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera.
1913. Preconitzat bisbe de Pentacòmia i administrador apostòlic de Solsona pel Papa Pius X, el 10 de novembre. Nomenat vicari general pel nou arquebisbe Antolín López Peláez.
1914. Consagrat bisbe a Tarragona, el 26 d'abril. Celebra el primer pontifical, a l'Ermita del Camí, el 2 de maig. Primeres confirmacions a Santa Maria i Sant Pere de Cambrils. Pren possessió de la diòcesis de Solsona, el 23 de maig. Senador en representació de la Tarraconense, el 20 de desembre.
1915. Pren part en el I Congrés Litúrgic de Montserrat amb la ponència La catequesi cristiana per la Litúrgia.
1917. Primera visita ad limina al Papa Benet XV. El ministre de Justícia li proposa el trasllat al bisbat de Cadis.
1918. Assisteix a la reunió dels bisbes de la Tarraconense.
1921. Presideix la reunió dels bisbes de la Tarraconense, per preparar el la celebració del Concili Provincial. Es nomenat Cardenal pel Papa Benet XV, el 7 de març.
1922. Assisteix al conclave en què és elegit el papa Pius XI. Beneïx la primera pedra del nou cementiri de Cambrils.
1923. Enfrontaments amb Primo de Rivera per la defensa del català.
1924. Promou la publicació d'El Sant Evangeli de N.S. Jesucrist i els Fets dels Apòstols que ell mateix prologa. El rei Alfons XIII i la reina són rebuts pel Cardenal a Palau i obsequiats amb un dinar. Acompanya als reis en la visita al Parc Samà. La Dictadura vol traslladar-lo d'arquebisbe a Saragossa o a Granada.
1926. Noces d'argent sacerdotals. Homenatges i obsequi d'un tron episcopal.
1927. Nous intents de traslladar-lo a Burgos o Còria.
1928. Consagra bisbe el Dr. Isidre Gomà, al mes d'octubre.
1931. Campanya de premsa contra el Cardenal. Acata el nou règim republicà i visita al president Macià al Palau de la Generalitat, el 18 d'abril. S'entrevista amb el president de la República Alcalà Zamora, a Madrid. President de la Conferència de metropolitans d'Espanya.
1932. Presideix a Cambrils la concentració de Joventuts Catòliques Marianes de Catalunya, el 19 de juny.
1933. Denúncia la incautació del Cementiri de Tarragona, el 27 de març. Visita el president Macià, greument malalt, el 23 de setembre.
1934. Consagra el Dr. Josep Cartanyà, preconitzat bisbe de Girona, el 22 d'abril. Consagra bisbe el Dr. Manuel Borràs. S'entrevista amb el cardenal Pacelli i l'acompanya, juntament amb Ventura Gassol, a la visita al Tibidabo, el 25 de setembre.
1935. Declina rebre la gran Creu d'Isabel la Catòlica, el 22 de juny.
1936. Esclata la guerra civil espanyola i es obligat a retirar-se a Poblet, el 21 de juliol. Es detingut per un comitè revolucionari i amenaçat de mort el 23 de juliol. Finalment s'exilia a Itàlia i viu refugiat a la cartoixa de Farneta, prop de la ciutat de Lucca. S'ofereix com a presoner i penyora per a la llibertat dels sarcedots.
1937. El Govern de la República li ofereix retornar a Tarragona, el 11 de febrer, cosa que amablement no accepta, el 30 d'abril. Refusa signar la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol a favor de la cruzada nacional, el 23 de juny. Nomena el Dr. Salvador Rial, vicari general de Tarragona, el 19 de juliol.
1938. Escriu al general Franco per demanr-li que negocii la pau, el 3 de març. També escriu al Dr. Negrín en el mateix sentit.
1939. Impedit de retornar a la Seu de Tarragona pel nou règim. Roman a l'exili entre les cartoixes de Farneta i la Valsainte. Assisteix al conclave en què és elegit papa Pius XII. Redacta el seu testament al Vaticà, el 2 de març. Audiència extraordinària amb Pius XII, el 7 de març. Proposa de presentar-se a Barcelona amb passaport del Vaticà, el 18 de juny.
1940. Gestions de l'episcopat català i d'altres persones i institucions pel seu retorn com a arquebisbe de Tarragona.
1941. S'instal·la a Suïssa. Petició del clergat de Tarragona al papa pel retorn del cardenal, el 18 d'octubre.
1942. S'entrevist amb Joan de Borbó, a Suïssa. Pius XII esciu a Franco demanant-li autoritzi el retorn del cardenal a Tarragona, el 20 de desembre.
1943. Resposta negativa de Franco a la petició de Pius XII, el 24 de fabrer. Mort a Friburg, Suïssa, el 13 de setembre.