Antoni de Gimbernat i Arbós va néixer al si d'una família de llarga trajectòria a Cambrils.
Els historiadors Laureà Pagarolas i Ignasi Martí han estudiat la trajectòria de la família als segles XVIII i XIX.
Us convidem a llegir els seus treballs i us n'oferim ara un petit tast:
Diu Pagarolas quan descriu el segle XVIII a Cambrils:
"En aquest marc social desplegaren la seva activitat els Gimbernat, als quals hem descrit com a integrants del grup dels doctors, dels professionals liberals, com a notaris, escrivans de Cambra, advocats, cirurgians, mestres i actors que eren. [...] I junt a la branca principal del llinatge, brillant i il·lustrada, les altres tres branques laterals, que excel·liren en tot moment d'una possible mediocritat rural, mercès al seu esperit, i participaren activament de les transformacions de l'època. Foren les que saberen mantenir digne, dia a dia, el seu llinatge, amb una vida quotidiana rica, benestant i prestigiosa".
Pagarolas i Sabaté, Laureà. Els Gimbernat i el Cambrils del segle XVIII. Cambrils: Ajuntament, 1985, p. 114-115.
I, situant els Gimbernat en el context de les famílies més notables del Cambrils dels segles XVIII i XIX, Ignasi Martí explica:
"És juntament amb els Vidal, els Clanxet i els Sangenís una de les famílies amb una presència més antiga al municipi. Els Gimbernat sempre han figurat com a una família d'hisendats, d'on va sortir el doctor Antoni de Gimbernat Arbós (1734-1816), que figura com un dels fills il·lustres del poble. [...] Podem trobar el cognom Gimbernat present a l'Ajuntament cambrilenc de 1730, 1739, 1762, 1768, 1785, 1791 i 1797. Juntament amb els Bassedas, Santgenís, Grisola, Lloberes, Martí, Peyrí, Roca, Sans, Budí i Verniol, els Gimbernat formaven els llinatges familiars en els quals residia el poder municipal durant el segle XVIII.
Els Gimbernat van pertànyer al grup dels doctors i altres professions liberals que sense tenir els privilegis militars gaudien d'un reconeixement social i venien a pal·liar la manca d'elits nobiliàries en nombrosos municipis del país. Antoni de Gimbernat i Arbós assolí el 1790 el grau de noble pels seus mèrits com a cirurgià. Però l'activitat que més caracteritza els Gimbernat és com a secretaris municipals. La llarga tradició a l'escrivania municipal es remunta a mitjan segle XVII i, com veurem, fins a principis del segle XX va continuar sent ben present.
El nom Gimbernat va associat directament a la gestió municipal. Fins a principis del segle XX aquest cognom sempre havia aparegut amb la formació d'ajuntaments, entre els vocals associats, juntes municipals, comissions... [...]
[Al segle XIX,] els Gimbernat segueixen el model de les cases d'hisendats locals que es venen les propietats, assistint a la reducció constant del ric patrimoni del passat. Els nous temps requerien d'inversions en el camp i la Revolució Industrial deixava desfasat el model rendista dels antics propietaris agrícoles. [...]
La posició preeminent dels Gimbernat feia que tinguessin contacte amb personalitats com el general Prim. És una altra de les famílies locals (amb el cas excepcional de Benet Ferré) que sembla que tenia algun tipus de vincle amb el miiltar reusenc. Segons ens expliquen, el militar visitava habitualment la casa pairal dels Gimbernat al carrer de la Fira. En les seves estades feia una migdiada després de dinar en un sofà que avui en dia la casa encara conserva. En una ocasió va portar una fera de reduïdes dimensions (no sabem de quin felí es tractava) que l'exhibia al braç com un animal domèstic. Mig endormiscat en aquell sofà del menjador dels Gimbernat, va creure que la fera l'atacava i aleshores va treure l'arma i la va matar allí mateix".
Matí Estrada, Ignasi. Elits i control social al Cambrils de la Restauració Borbònica (1874-1923). Cambrils: Ajuntament, 2007, p. 95-100
Imatges relacionades
