Grans empresaris i governs intenten aplicar solucions per a plantar cara a la robotització que prendrà feina dels humans
- Categoritzat com: Ocupació
- Serveis associats: Ocupació
La renda mínima universal guanya adeptes. És un sou que rebria qualsevol persona, amb feina o sense, per a poder viure. Els partidaris de la idea argumenten que podria substituir tots els subsidis existents, que quedarien eliminats. I que és una solució per a la robotització creixent de les societats, que fan que cada vegada hi hagi més poca gent amb feina. Els robots treballarien per a empreses, que pagarien imposts, i amb aquests imposts es pagarien els sous de la gent. Aquesta idea vella i revolucionària cada vegada guanya més terreny, i no únicament entre militants d’esquerra. Grans empresaris i governs també proven de posar-la en pràctica. N’és el darrer exemple Elon Musk, un empresari i multimilionari dels Estats Units, que s’afegeix al govern de Finlàndia i a empreses com ara Sillicon Valley Y Combinator.
Elon Musk
Elon Musk, el conegut empresari dels cotxes elèctrics Tesla, de l’empresa d’energia solar Solar City i d’Space-X, especialitzada a llançar coets a l’espai, és el darrer empresari que s’ha mostrat obert a la idea. Musk va respondre així en una entrevista recent a la cadena CNBC: ‘Hi ha moltes possibilitats que acabem amb una renda mínima universal, o una cosa semblant, a causa de la robotització. No sé què més podríem fer. Crec que ho veurem.’ I afegia: ‘ La gent tindrà més temps per a fer unes altres coses, coses més complexes i més interessants. Sens dubte, tindrem més temps de lleure.’ Als Estats Units fins i tot el president Obama, en una entrevista a la revista de tecnologia Wired, va acceptar que aquest debat seria important: ‘Si la renda mínima universal és el model correcte o no, i si la massa de la població l’acceptarà, és un debat que tindrem durant els deu o vint anys vinents.’