Les persones amb discapacitat demanen un tracte laboral igualitari en un context alarmant en què registren un 62% d'atur tot i l'augment actual de les contractacions
- Categoritzat com: Ocupació
- Serveis associats: Ocupació
"A la misma altura, sin calificativos ni etiquetas". És el que demanen els treballadors discapacitats, una petició a la qual ha posat música el popular actor i compositor de rap El Langui. Ho diu ben clar en el videoclip de la cançó #Nohaylímites que ha creat amb motiu de la celebració, aquest dissabte, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i en què compta amb la col·laboració de 145 empreses i de l'actor Pablo Pineda, guardonat amb una Concha de Plata; la campiona del món de paraduatló i actriu de doblatge Raquel Domínguez; i el català Joan Pahisa, campió del món de tennis taula i doctorand en Informàtica.
Tots quatre són exemples de la integració en la societat que demana el col·lectiu, abocat a l'exclusió social pels prejudicis, l'assetjament i la falta d'empatia, entre altres. S'enfronten a la sobreprotecció, el bullying i la discriminació que, en estadis d'infantesa, provoca dificultats en el desenvolupament normal de la persona i, en l'edat adulta, dificultats per tenir la independència econòmica que atorga un lloc de treball perquè no el troben. Les xifres parlen per si mateixes: l'índex d'activitat dels treballadors amb discapacitat és només d'un 38%; el que significa que el col·lectiu registra al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) registra un 62% d'atur. Alarmant.
"La principal barrera és la del desconeixement. Estadísticament, el 80% de les empreses que contracten gent amb discapacitat estan satisfetes o molt satisfetes", apunta Cristian Rovira, soci i vicepresident del Grupo SIFU, empresa especialitzada en la inserció laboral de persones amb discapacitat en la qual dels seus 3.000 professionals, el 90% té algun tipus de discapacitat física, psíquica, mental o sensorial.
I és que en dies com el que ara se celebra es posen negre sobre blanc les bones paraules, però en el dia a dia la principal barrera continua sent la ignorància. "No saben com ho farà, es pregunten si realment aquesta persona ho podrà fer bé, si agafarà més baixes del normal, si acoblarà bé amb la resta de la plantilla o no i fins i tot si la plantilla estarà preparada per tenir companys amb discapacitat", apunta Rovira, qui també representa la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) com a vicepresident de relacions externs i la Confederación Nacional de Centros Especiales de Empleo (CONACEE), en aquets cas com a secretari.
L'ocupació repunta lleument
"No hem de conformar-nos, és necessari seguir treballant en aquest camí perquè la seva taxa d'activitat és 39 punts inferiors a la de la població sense discapacitat", afirma Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco. Segons l'anàlisi elaborada per la mateixa amb motiu d'aquesta diada, durant aquest 2016, en el període comprès entre gener i octubre, s'han signat 81.918 contractes de treball, un 2,3% més que el mateix període del 2015 i un 57,8% més que en 2012.
Va ser en aquest any precisament quan la contractació de persones amb discapacitat més va caure, tot i haver registrat augments des del 2010, ja que entre gener i octubre d'aquell any les contractacions no arribaven a les 52.000. "És cert que durant la crisi molts treballadors discapacitats van ser acomiadats, però no tant per la seva condició sinó perquè eren els últims que s'havien incorporat al món laboral", argumenta Rovira. Segons el directiu expert en aquesta matèria, en l'època precrisi, "es van fer molts contractes a persones amb discapacitat perquè no sobrava gent i, per tant, s'optava també per ells".
Bonificacions poc aprofitades
Actualment, els contractes indefinits a temps complet estan bonificats amb xifres superiors als 4.500 euros (per a treballadors amb discapacitats d'entre un 33% i un 65%), fins als 6.300 euros a l'any que l'Estat bonifica per la contractació d'empleats amb discapacitats severes, així com subvencions per a l'adaptació dels llocs de treball. Però sembla que el desconeixement és més alt que l'interès econòmic quan, ni tan sols les exempcions fiscals animen suficientment les empreses a augmentar la seva plantilla amb aquest tipus de treballadors. "Malauradament, tot i que hi ha incentius per contractació de persones amb discapacitat, històricament aquests incentius fiscals i econòmics han anat pujant però això no ha repercutit mai en una més alta contractació de les persones amb discapacitat".
A més, Rovira també denuncia una situació: "La majoria d'empreses no compleixen amb la legislació que estableix que en les empreses de més de 50 treballadors, el 2%, com a mínim, de la seva plantilla han de ser persones amb discapacitat. Les que compleixen és perquè volen". Aquest voler és el que, des de plataformes com la que impulsa aquests dies el videoclip de El Langui, es vol promoure per enderrocar els prejudicis i estereotips que limiten el desenvolupament professional de les persones capaces però amb discapacitat.