En aquest jaciment de Cambrils els arqueòlegs han trobat eines de pedra confeccionades amb varietats de sílex del Montsant i els Monegros. La hipòtesi és que aquest mineral de l’interior s’intercanviava per productes del litoral com petxines o cargols marins. Els investigadors també han descobert el que podria ser un fossat de protecció d’un poblat del neolític antic. La nova campanya d’excavació, sota la direcció de l’IPHES, va començar el 9 de novembre i s’allargarà fins el proper dimarts dia 22.
- Categoritzat com: Comunicació Alcaldia Cultura i Festes
- Serveis associats: Cultura
Des dels orígens de la humanitat fins als nostres dies la mobilitat dels homínids ha estat una constant. L’excavació que aquestes dies s’efectua al jaciment neolític del Cavet de Cambrils ha aportat noves evidències en aquest sentit. Concretament, són eines de pedra, algunes de les quals han estat confeccionades amb varietats de sílex procedent de zones allunyades d’aquest territori, com el Montsant i els Monegros.
“Molt probablement s’intercanviava sílex de bona qualitat de l’interior per productes del litoral, com poden ser petxines i cargols marins, que eren utilitzats per la fabricació d’ornaments, que localitzem en jaciments terra endins”, afirmen Marta Fontanals i Josep Maria Vergès, codirectors de l’excavació i membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquesta hipòtesi es basa en l’abundant indústria lítica recuperada durant la campanya d’excavacions, elaborada amb un ampli ventall de roques locals com la corniana i la quarsita recollides a les rieres que flanquegen el jaciment, però que en el cas del sílex a més es troben varietats que procedeixen de zones allunyades de l’indret.
Aquestes peces han aparegut en el punt on s’ha documentat la potència sedimentària més important del Cavet, amb una profunditat d’uns 3 metres. En aquest dipòsit es documenten les fases més antigues del jaciment, corresponents al neolític antic, moment de l’arribada a la Península Ibèrica de les primeres comunitats d’agricultors i ramaders.
Una altra descoberta important ha estat el que podria ser una franja d’un fossat de protecció d’un poblat del neolític antic. Els investigadors treballen amb la hipòtesi que el fossat va ser construit a l’inici de l’assentament, en el moment de l’arribada, com a mesura preventiva, però que al cap de poc temps el van abandonar perquè probablement no el necessitaven. És per això que posteriorment el van fer servir d’abocador i al seu interior s’hi han trobat peces de cerámica cardial del neolític antic. L’IPHES seguirà treballant en aquesta línia i si la hipòtesi es confirma el fossat del Cavet seria el segon de la península, després del que hi ha al jaciment Mas d’Is d’Alacant.
El Cavet és un dels jaciments de referència per a l’estudi de l’arribada i colonització del territori per part d’aquestes comunitats, constituint un cap de pont primer per a la colonització de les planes litorals i posteriorment, per a la penetració cap a les conques interiors.
D’altra banda el disposar d’una seqüència sedimentària contínua permet obtenir una relació de mostres per obtenir dades arqueobotàniques, a partir de l’anàlisi dels pòl·lens i fitolits, que ens donin informació sobre l’impacte sobre el medi que va suposar la roturació de les zones boscoses per a l’obtenció de terres de conreu i les activitats agrícoles i ramaderes.
Coincidint amb la nova campanya d’excavació, aquest matí l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, i el regidor de Cultura, Lluís Abella, han visitat l’excavació acompanyats del director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Robert Sala; la gerent d’aquest centre de recerca, Maria Targa, i el director del Museu d’Història, Gerard Martí.
L’alcaldessa de Cambrils ha destacat l’aposta de l’Ajuntament de Cambrils perquè es pugui continuar estudiant aquest jaciment i per posar en valor el patrimoni. Per la seva banda, el director de l’IPHES ha assegurat que el Cavet és un jaciment històric de primer ordre i ha afirmat que la col·laboració entre l’Ajuntament de Cambrils i l’IPHES és un èxit.
Justament enguany es compleixen els 10 anys de recerca en aquest jaciment, des que l’any 2006 el Museu d’Història de l’Ajuntament de Cambrils va signar el conveni marc amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Aquesta és la setena campanya d’excavació des de llavors i l’Ajuntament, a través de l’àrea de Cultura, hi ha destinat 5.000 euros.