L’alcaldessa de Cambrils i la directora general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment han presidit avui la inauguració. Les obres han estat finançades en un 75% pel Ministeri de Foment
- Categoritzat com: Comunicació Cultura i Festes Obra Pública
El projecte de restauració de l’edifici de la Castlania, situat al costat del Camp de Futbol Municipal de Cambrils, ha arribat a bon port. L’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, i la directora general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment, Pilar Martínez, han inaugurat avui la restauració d’aquesa construcció d'arquitectura militar elaborada amb una tècnica constructiva pròpia del segle XIV, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Les obres, iniciades el març del 2012, han significat la restauració, consolidació i protecció de l’edifici. Aquest objectiu s’ha acomplert gràcies a l’encàrrec fet per l’Ajuntament de Cambrils a l’empresa RECOP, Restauracions Arquitectòniques, a qui es van adjudicar els treballs per un import de 189.661’68 euros.
El 75% d’aquests recursos van a càrrec dels diners ja rebuts del Ministeri de Foment (en el marc de l’1% cultural per a l’actuació en el patrimoni històric), gràcies al conveni signat a Madrid amb l’Ajuntament de Cambrils el dia 3 d’octubre de 2011. Cal recordar que, amb aquesta signatura, Cambrils aconseguia per primera vegada finançar la protecció del seu patrimoni històric amb aquesta interessant font de finançament estatal.
La protecció de l’edifici s’inicia per part de l’Ajuntament de Cambrils, a través del Museu d’Història de Cambrils, amb la inclusió el 2005 al precatàleg de patrimoni del nou Pla General, fet que va permetre un primer ajut en la restauració de l’edifici a través de la Generalitat de Catalunya l’any 2008. Aquests treballs refermaren la idea de què ens trobàvem davant les restes d’un edifici de la baixa Edat Mitjana realitzat amb la tècnica de la tàpia i que presenta una planta quadrada el doble de gran del què es coneixia. Es tracta d’un edifici de caràcter militar únic al Camp de Tarragona i que, per aquest fet, quedava catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’aprovació del projecte per part del programa de l’1% Cultural del Ministeri de Foment, va donar l’impuls definitiu per excavar en extensió l’interior de l’edifici, consolidar els murs conservats, construir una coberta per a totes les restes conservades i realitzar una tanca perimetral.
Noves dades per a la història
L’excavació arqueològica en extensió ha permès obtenir noves dades científiques, necessàries per realitzar una correcta interpretació de l’edifici, la seva construcció i evolució arquitectònica. En total s’han evidenciat tres fases d’ocupació de l’edifici.
L’excavació a l’interior de l’edificació fins a arribar al nivell d’utilització original, va permetre evidenciar la manca de restes anteriors i l’origen de la construcció entre finals del segle XIV i inicis del segle XV. Aquest fet ha portat a plantejar la hipòtesi, als arqueòlegs responsables de la intervenció, que ens trobem davant d’un edifici amb una doble funció no exclusivament militar: l’explotació agrícola de l’entorn immediat i el control del territori. La seva planta i posició en un lloc lleugerament elevat, però enmig de la plana i al costat de l’antic camí a Montbrió, així ho indicarien. També les característiques que s’observen en la planta i els murs de l’edifici: una planta quadrangular a l’interior distribuïda en diversos àmbits a l’entorn d’un pati central, però amb la possible existència d’una torre al costat de la porta d’accés, situada a l’est davant del traçat de l’antic camí. L’existència d’un pou, una sitja o una estança amb un foc a terra, ens acosten a la vida diària de les persones que vivien en aquest edifici.
A la vegada, els treballs també han permès fixar l’abandonament de l’edifici a meitats del segle XVII, moment on ocorren a Cambrils dos importants fets, com són el setge de 1640 dins la Guerra del Segadors i la fi, el 1653, de la institució feudal anomenada la Castlania de Cambrils. No s’han evidenciat traces de destrucció violenta de l’edifici i més aviat podríem dir que va ser abandonat, ja que les restes materials localitzades són escassíssimes.
Però aquest no deuria ser el final de la història de l’edifici. L’excavació metòdica ha permès descobrir una fase d’ocupació puntual i parcial de la Castlania a principis del segle XIX. Correspondria al període de la Guerra del Francès (1808-1814) amb l’establiment d’una reduïda dotació militar, evidenciada per la presència d’un botó d’uniforme de la infanteria napoleònica.
El darrer establiment es situaria a finals del segle XIX, quan es podrien utilitzar les restes de la construcció per a usos de suport a les tasques agrícoles de l’entorn.
Restauració acurada i intervenció arquitectònica
L'edifici de la Castlania plantejava, d’entrada, la dificultat de tractar-se d’un edifici fet amb tàpia. L’amplitud dels seus murs, la presència d’espitlleres i la seva estructura arquitectònica, la fan una del les poques construccions exemptes d'aquest tipus fetes amb tàpia que es conserven al Camp de Tarragona.
Per aconseguir aturar els efectes dels agents meteorològics sobre la tàpia, es varen netejar els coronaments i es van protegir amb una capa de morter de calç, a més de reintegrar les parts dels murs que s’havien perdut. També es consolidaren els murs existents, recuperant i segellant les petites esquerdes i pèrdues de material. Per aconseguir la coloració i textura adequades, des dels Serveis Tècnics Municipals i els restauradors responsables de l’obra, vetllaren per aconseguir donar una correcta integració. També es va reintegrar part del fonament de maçoneria conegut que permet entendre al visitant la planta complerta de l’edifici.
Finalment, s’ha construït una estructura metàl·lica molt lleugera per a la protecció de les restes existents amb una coberta a doble vessant. La finalitat és frenar la degradació dels murs que encara resten en peu i de les restes de cimentació que encara es poden apreciar. A més, per assegurar la no intrusió, s’instal·larà una tanca perimetral de dos metres d’alçada al voltant de tot el jaciment.
Projecte de futur
Les obres actualment finalitzades permeten protegir el monument, però no encara treure’n un rendiment didàctic o turístic. Al trobar-se en una zona que es veurà fortament afectada pel traçat de Corredor del Mediterrani, els accessos i la tanca perimetral podríem considerar-los provisionals, ja que el pla general situa el monument dins d’una zona verda, impossible de construir fins que no finalitzin els treballs del traçat ferroviari. Per ara, des de l’Àrea de Planificació de Ciutat i Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, s’ha programat una primera visita guiada a l’edifici el dia 24 de novembre, com a punt d’arribada de la ruta històrica Dels camins als trens dins del cicle de memòria Ports, camins i trens. Cambrils, nus històric de comunicacions, organitzat per l’Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils.
. . .