La publicació també fa un repàs a les diferents activitats del cicle 'Anar a estudi: ensenyament a Cambrils (segles XVIII-XX)' i analitza el contracte d’un mestre de 1792
- Categoritzat com: Comunicació Cultura i Festes
- Serveis associats: Cultura Arxiu
L’Arxiu Municipal de Cambrils (AMCAM) tanca l’any 2014 publicant el número 26 del seu butlletí, que porta per títol L’Arxiu t’informa: butlletí de l’Arxiu Municipal de Cambrils. Està dedicat al conveni de col·laboració en matèria de patrimoni cultural que al novembre van signar l’Ajuntament de Cambrils i l’Ajuntament de Montbrió, i al cicle d’activitats Anar a estudi: ensenyament a Cambrils (segles XVIII-XX) que durant la tardor va organitzar l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils.
En relació amb aquests dos temes, es comenta el contracte d’un mestre de 1792 que es conserva a l’Arxiu Municipal de Cambrils, i la llibreta de la torre de telegrafia òptica de 1875 que es conserva a l’Ajuntament de Montbrió.
L’Arxiu t’informa: butlletí de l’Arxiu Municipal de Cambrils es publica des de l’any 2004 i es pot llegir en versió digital al web de l’AMCAM o bé obtenir en paper als punts de distribució cultural del municipi.
IX Cicle de memòria de tardor
Les diferents activitats del cicle d’activitats Anar a estudi: ensenyament a Cambrils (segles XVIII-XX) van servir per evidenciar (a partir de la historiografia publicada i dels documents dels arxius) en quin context legal, social, econòmic i cultural van desenvolupar la seva feina els mestres que van exercir a Cambrils des del 1711 (data de la primera notícia coneguda sobre un mestre, contractat pel govern municipal per ensenyar els xiquets) fins a la dècada de 1970, quan es va implantar l’Ensenyament General Bàsic i el boom demogràfic va fer ampliar el nombre de centres escolars a Cambrils.
També va ser l’ocasió perquè moltes persones de diferents edats desgranessin els seus records dels anys escolars (a partir de la dècada de 1930) i algunes altres parlessin de la seva experiència com a mestres.
A les pàgines 2 i 3 del butlletí hi trobareu informació de les conclusions i del contracte que van signar l’Ajuntament de Cambrils i el mestre Josep Roca i Ferrando.
La llibreta de telegrafia
El conveni amb l’Ajuntament de Montbrió ha permès estudiar una llibreta de 1875 generada pels homes que treballaven a la torre de telegrafia òptica que hi havia instal·lada al capdamunt del campanar de l’església de Sant Pere de Montbrió. El torrer que estava de guàrdia hi anava anotant els telegrames que rebia de les altres torres amb què es comunicava (Cambrils , Riudoms, Mont-roig...) i els que enviava formant senyals codificats amb els braços metàl·lics mòbils instal·lats damunt de la torre. El primer telegrama correspon al dia 1 de febrer de 1875 i l’últim al 10 de novembre del mateix any.
Es tracta d’un document únic, perquè no es coneix cap altra llibreta generada per les torres de telegrafia òptica que van funcionar arreu de l’Estat entre 1848 i 1875 arreu de la Península Ibèrica.
La divulgació d’aquesta llibreta ve a completar les descobertes que els darrers anys s’havien fet sobre telegrafia òptica a Cambrils i al seu entorn. Gràcies a ella s’ha pogut constatar que les torres cambrilenques de telegrafia òptica que s’havien habilitat el 1850 (la de l’Esquirol i la que es va afegir damunt de la torre medieval de l’ermita de la Mare de Déu del Camí) continuaven en actiu el 1875, ja que intercanviaven missatges amb la de Montbrió.
Missatges relacionats amb la III Guerra Carlina
A la pàgina 4 del butlletí s’hi poden llegir alguns exemples de missatges extrets de les 65 pàgines del document. Els relacionats amb la guerra són els més abundants a la llibreta. D’una banda, perquè el 1875 el sistema l’impulsava el governador militar de Tarragona. De l’altra, perquè s’estaven vivint els darrers mesos de la III Guerra Carlina, molt viva al nostre territori perquè eren molt a prop els nuclis liberals (als pobles de la plana, principalment) i els carlins (en pobles i masos de les muntanyes de Prades i del Priorat, entre altres).
Era més necessari que mai comunicar-se amb rapidesa, per avisar d’escaramusses militars i de la circulació dels grups armats liberals (les milícies) i carlins (les partides).
Cal tenir en compte que entre Montbrió i Cambrils confluïen dues línies de telegrafia òptica: la que baixava de l’interior pel Priorat i la que pujava paral·lela a la costa. La comunicació entre aquestes dues torres servia, doncs, perquè els missatges passessin d’una línia a l’altra, de tal manera que les notícies que arribaven de Falset per la línia de l’interior, a partir de Cambrils podien anar fins a Tarragona per la línia de la costa.
Altres missatges tractaven incidències del funcionament: si hi havia boira, si es necessitava una nova ullera de llarga vista, si arribava nou personal o en mancava. De vegades el torre explica que no ha pogut transmetre una notícia perquè l’altra torre no responia i havia hagut d’esperar durant hores o bé portar personalment el missatge fins al poble veí.
Alguns d’aquestes missatges han permès a l’investigador Jesús Sánchez Miñana (que va pronunciar una conferència al Centre Cultural de Cambrils el passat 20 de novembre organitzada per l’Arxiu Municipal de Cambrils i l’Arxiu Municipal de Cambrils) esbrinar que aquestes torres estaven preparades per funcionar de nit, gràcies a uns llums instal·lats als extrems dels braços mòbils. No sabem com funcionaven aquests llums ni com es protegien per tal que el vent o la pluja no els apaguessin, però la seva existència és indubtable (molts dels missatges es passen de nit) i constitueix tota una novetat.