L'escultor Xavier Raventós exposa a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils

L’escultor Xavier Raventós inaugurarà aquest divendres, 5 de juliol, l’exposició “Les empremtes del ferro” a la Sala Àgora e l’Ajuntament de Cambrils. La mostra es podrà visitar fins el 30 d’agost de dilluns a dijous de 8:30 a 15 hores i els divendres de 8:30 a 14 hores.

L’artista treballa l’escultura amb “objects trouvés” com una manera de veure les coses des d’un punt de vista diferent. Influenciat per la seva faceta com a fotògraf, Raventós transforma objectes de ferro en altres realitats o visions per canalitzar sentiments i sensacions d’una manera molt personal.

A partir de peces de ferro, en la majoria de casos material agrícola, l’escultor reconstrueix l’objecte, despullant-lo de la seva forma original, per convertir-lo en l’esperit i el tema de la seva obra.

Xavier Raventós va néixer a Barcelona el 1951 i actualment viu en una casa taller a l’Empordà. És fotògraf autodidacta i es declara un gran admirador de David Douglas Duncant. L’artista ha viatjat a països com Iran, Nicaragua, El Salvador i Sudans. Ha treballat com a free-lance per l’agència Imapress, ha publicat en destacades revistes nacionals i estrangeres.

És col·laborador habitual del Periódico i la revista Interviu, i professor de reportatge fotogràfic al Club de la Imatge. Des del 1989, es dedica a la fotografia publicitària, industrial i institucional i ha publicat diversos llibres sobre aquesta temàtica. Des del 2003 fins a l’actualitat ha realitzat prop de 90 exposicions.

Xavier Raventós:

“L'escultura amb “objects trouvés”, és com un joc, una manera de veure les coses des d’un punt de vista diferent. La humanitat, des dels primers temps, ha hagut d'anar aprofitant el que li oferia la naturalesa primer, i després el que anava fabricant o manufacturant, per tirar endavant.

És com en aquestes sèries de supervivència que es veuen per la tv, que el protagonista, gràcies a la seva habilitat per treure profit del que troba, aconsegueix salvar-se.

On uns veuen un simple cargol, jo veig a l'amant que agafa en els seus braços al seu ser estimat. Les cadenes del cotxe, seran el vestit de “ la dona de gel”.

Al ferroveller pots trobar entre les tones de ferro, allí amuntegades, un univers de personatges que expressessin tot un ventall d'emocions: alegria, tristesa, amor, passió, etc., o que et portessin a universos més personals, en els quals res és el que sembla, on el que veiem no és més que un exercici d'equilibri, composició, estètica. Un món en el qual la perfecció no significa bellesa, i on els objectes estan tocats pel do de l’ús, on les petjades del seu passat, són tan importants com la realitat del seu present o la incògnita del seu futur.

És un joc, en el qual les fitxes són els meus ferros i les regles et permeten fer el que vulguis amb ells: tallar, doblegar , marcar, soldar, etc., i el premi és l'obra: l'Escultura”