L’Ajuntament ha penjat una lona de 12 metres a la Torre del Port i s’ha adherit al manifest del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Cambrils se suma a la campanya Siguem Refugi: un món sense Camps, emmarcada en el Dia Mundial de les Persones Refugiades que se celebra demà dissabte 20 de juny. Per quart any consecutiu, el Departament de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Cambrils s’adhereix al manifest del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i ha penjat una lona de 12 metres a la Torre del Port, a iniciativa del Consell Cambrils Ciutat Solidària.
A més, ahir representants del projecte de memòria històrica Tarragona Refugia van visitar el municipi i van lliurar una placa commemorativa a l’Ajuntament pel seu paper en l’acollida d’infants i població civil refugiada durant la Guerra Civil.
El regidor de Cooperació, Antonio Martínez, ha destacat que l’Ajuntament de Cambrils aposta per desplegar més accions en el marc del programa “Cambrils Ciutat de Drets” i per això es contempla aquesta línia
Cal recordar que, al llarg de l’any, el Departament de Cooperació també dedica recursos a la sensibilització amb l’organització dels tallers a les escoles a càrrec de diferents ONG i el cicle de cinema de drets humans.
Siguem Refugi és una campanya emmarcada en el Dia Mundial de les Persones Refugiades, que incideix en les condicions de vida precàries i el tractament immoral que reben milions de persones refugiades i desplaçades al món per no tenir accés a vies legals i segures que els permetin migrar amb dignitat.
Manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades 2026
Ens trobem en un moment de trencament del dret internacional, on l'erosió dels mecanismes de protecció global i la impunitat generalitzada davant el dret humanitari vulneren sistemàticament el respecte als drets humans i les resolucions de les Nacions Unides.
Aquest escenari es fa especialment cruent a Gaza, on el genocidi comès per Israel continua davant la passivitat de la comunitat internacional. Les xifres són colpidores: més de 75.000 persones assassinades, un territori devastat i una ajuda humanitària bloquejada. Avui, retornar a una vida normal és del tot impossible. El resultat és un desplaçament forçat que ja afecta més d'1,9 milions de palestins, que són el 90% de la població de la Franja, obligats a fugir repetidament en condicions infrahumanes. Aquesta violència s’ha estès durant els darrers mesos al Líban, on la guerra i els bombardejos constants ja han provocat el desplaçament massiu de més d'un milió de persones, col·lapsant el país i generant una nova i greu crisi de persones refugiades a la regió.
A escala global, el desplaçament forçat assoleix xifres rècord: ja són més de 130 milions de persones obligades a fugir de la guerra i la persecució. Davant d'això, les polítiques de control fronterer continuen sent altament hostils, vulnerant el dret d’asil d'infants i adults en moviment. Però darrere d'aquest gran número, s'hi amaguen realitats d'una crueltat extrema i sovint silenciat a les notícies. Denunciem amb la mateixa fermesa la tragèdia humana que pateix el Sudan, convertit en un dels èxodes humanitaris més grans i desatesos del segle XXI, així com els conflictes i persecucions estructurals que devasten l’Afganistan, el Sahel, Haití o Ucraïna.
Mentre les causes dels desplaçaments forçats s'intensifiquen per la violència armada i l'impacte de l’emergència climàtica, la resposta de les potències globals és actuar amb més blindatge. El desplegament del Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, la nova deriva autoritària a diversos punts d’Amèrica Central i la radicalització de les mesures antimigratòries de l'administració Trump vulneren flagrantment els drets humans i blinden les fronteres per complet. Aquestes polítiques de seguretat només aconsegueixen abocar les persones en moviment a una violència extrema i a la vulnerabilitat a les fronteres, sense oferir cap solució real.
Les rutes de fugida s'han convertit en espais de no-dret, on imperen condicions infrahumanes equiparables a la tortura. La Mediterrània i la Ruta Atlàntica cap a les Illes Canàries continuen sent, any rere any, una immensa fossa comuna. Organitzacions com
Caminando Fronteras, Irídia o Solidary Wheels ens recorden diàriament que la pèrdua de vides a les nostres costes és una constant inadmissible.
La institucionalització de les devolucions en calent, la persecució judicial de l'activisme i de les organitzacions humanitàries, i l'auge perillós dels discursos d'odi estan obrint una esquerda profunda en la consciència democràtica global.
Davant d'aquestes crisis, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament manté actives les seves campanyes d'emergència per donar suport a la població civil en els territoris més colpejats, actuant allà on el dret internacional és vulnerat. És aquí, des de la proximitat, on el municipalisme català ha d’actuar per combatre la indiferència i el racisme. Per això, reafirmem el nostre compromís amb la Campanya Món Local Refugi: Actua contra les Fronteres Hostils, que ja compleix 11 anys de resistència i solidaritat activa fent costat a col·lectius que intervenen a primera línia. Així mateix, mantenim el suport a la Campanya d’emergència per la crisi humanitària a Palestina i al Líban, canalitzant ajuda directa a les entitats que treballen sobre el terreny a Gaza, Cisjordània i territori libanès.
Per tot això, ara i sempre, des del municipalisme català continuem treballant sense treva per garantir els drets humans i exigir vies legals i segures que protegeixin la vida de la població en moviment.
Perquè el refugi és un dret i l'acollida digna, una obligació.