Diverses regidores del consistori han llegit el poema “El meu nom” d’Inma Chacón en el marc de l’acte institucional del 25N celebrat a la Sala de Plens. L’alumnat i el professorat de l’Institut Ramon Berenguer IV també s’han sumat a la convocatòria després d’un treball a l’aula sobre el masclisme. L’actuació musical de Mariona Escoda i Andreu Dexeus ha posat punt final a la lectura del manifest.
- Categoritzat com: Comunicació Igualtat
L’alumnat de l’Institut Ramon Berenguer IV ha protagonitzat la lectura institucional del manifest del Dia Internacional per l’erradicació de la Violència Contra les Dones que s’ha celebrat aquest matí a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cambrils en el marc de les Jornades dels Bons Tractes.
L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha obert l’acte amb un discurs breu sobre el paper de la joventut i especialment els nois per trencar definitivament amb el masclisme, i ha passat la paraula a Arlet Aixalà i Abril Campreciós, de 1r i 4t d’ESO respectivament, que han donat veu a tot l’alumnat de l’institut amb un manifest fruit del treball realitzat a classe.
Posterioment, la regidora d’Educació, Igualtat i Polítiques Actives d’Ocupació, Ingrid Duch, ha pres la paraula per parlar de la responsabilitat de les dones que fan política i de la incorporació de la perspectiva de gènere per fer de Cambrils una ciutat lliure de violència masclista.
A continuació, diverses regidores del govern i de l’oposició han llegit el poema “El meu nom” d’Inma Chacón acompanyades pel piano d’Andreu Dexeus. Per acabar, la cantautora Mariona Escoda I el pianista Andreu Dexeus han ofert un concert que ha posat punt final a la lectura institucional.
L’acte també ha comptat amb l’assistència de la responsable de la unitat de violència sobre les dones de la subdelegació del Govern a Tarragona, Maria Josepa Clavero, representants dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local de Cambrils i membres de l’Associació de Dones Alba.
Les Jornades dels Bons Tractes de Cambrils continuen aquesta tarda amb un taller sobre l’ús del llenguatge i una xerrada col·loqui sobre l’amor sostenible, demà divendres 26 de novembre amb l’obra de teatre “Els dies mentits” i el 2 de desembre amb la projecció la pel·lícula documental “Sands of Silence”. A més, fins demà es pot visitar l’exposició ”Lliures i sense por” al vestíbul de l’Ajuntament i a partir de dilluns a l’Ateneu Juvenil.
Manifest
Avui es commemora un dia que no voldríem que existís, i per que això no només sigui un desig, sinó una realitat, la societat, en el seu conjunt, tenim un compromís: treballar individual i col·lectivament per construir-nos des de la igualtat de gènere.
Aquest compromís ens apel.la en tots els nivells: polític, educatiu, social i generacional i és en aquest aspecte on, avui, vull incidir.
Vosaltres, el jovent, i sobre tot, vosaltres, els nois, sou un punt d’inflexió per trencar definitivament amb el masclisme, un masclisme que destrueix; destrueix a les dones però també ens destrueix com a homes de bé.
Avui vosaltres teniu la veu i la paraula.
Donem pas a l’Arlet Aixalà i l’Abril Campreciós, que cursen 1r i 4r de l’ESO respectivament que, amb la seva lectura, donen veu i fan presents, a la totalitat dels seus companys i companyes de l’Institut Ramón Berenguer VI.
No vull que m’estimis a base de cops.
No vull que m’insultis amb precs de perdó.
No vull que em colpegis amb paraules d’amor.
No vull que em torturis ferint-me de mort.
PROU!
Cobejo l’eixida d’aquest món pervers,
delejo la mà que m’acaroni el viure,
friso pel dia que m’amari de llum.
PROU!
Anhelo poder estimbar les ulleres fosques,
desitjo pintar-me sense cobrir-me els blaus.
PROU!
Ja no vull més jorns en comú,
vull oblidar-me per sempre de tu.
No em vinguis amb falses promeses i plors,
no et puc creure, m’has dut massa dol,
ves-te’n de mi i busca’t la sort.
Aquests versos de Salvador Riera ens recorden que el 25 de novembre no és només una data al calendari, ens fan pensar que és un dia de conscienciació als instituts, als carrers i a les places, a les llars, en definitiva, arreu on hi hagi persones que vulguin un món més just on encara ens cal visibilitzar el rebuig unànime envers qualsevol forma de violència contra les dones.
Tant de bo en un futur no gaire llunyà el color violeta només ens evoqui la fragilitat d’una flor.
Tant de bo ben aviat el lila amb què avui ens hem vestit sigui la tonalitat d’un temps passat de reivindicació d’igualtat de drets i de justícia.
Tant de bo avui, demà i sempre el clam de les nostres veus arribi a tots els racons i no es tanqui en el calaix de les proclames oblidades fins al proper 25 de novembre.
Ara i aquí mostrem la nostra solidaritat amb totes les víctimes de violències o de maltractaments i refermem el nostre compromís de no defallir en la lluita per aconseguir una societat lliure de violència.
I per tot això us diem:
- Desterrem els estereotips sexistes que perpetuen una societat arcaica ancorada en el passat.
- Reclamem a la classe política valentia per impulsar lleis que protegeixin les víctimes d’agressions masclistes.
- Exigim a la justícia que actuï amb contundència contra qualsevol agressor.
- Demanem el compromís de totes les institucions en la tasca permanent de conscienciar la societat d’educar en la igualtat.
- Ens comprometem a treballar per un món just i respectuós.
- Erradiquem la xacra de qui exerceix el domini per qüestió de gènere.
- Condemnem qualsevol agressió.
Proclamem en veu alta i clara:
- No restarem callades. No restarem immòbils!
- Les dones no volem ser violentades per res: Ens volem respectades!
- Les dones no volem ser controlades per ningú: Ens volem lliures!
- Les dones no volem ser assetjades quan anem soles pel carrer: Ens volem segures!
- Les dones no volem viure amb por: Ens volem tranquil·les!
- Les dones no volem ser agredides: Ens volem vives!
- Cap maltractament sense resposta!
- Que cap agressió no quedi impune!
- Posem punt final als feminicidis!
- Diguem No!
- Diguem Prou!
Les dones que fem política, som per damunt de tot DONES, dones amb les nostres experiències vitals com a tals i tenim un paper cabdal quan estem en llocs de poder com és la política.
Des d’aquests espais tenim, el mandat social i personal de treballar per incorporar la perspectiva de gènere i les veus de les dones fent de Cambrils una ciutat lliure de violència masclista.
Avui les regidores de Cambrils, amb les nostres veus, representem a totes les dones: a les supervivents de la violència masclista i a les que han estat assassinades i, per totes elles, alcem la veu a través del poema “El meu nom” d’Inma Chacón.
No m’anomenis maltractada
No m’anomenis maltractada
No deixis que la teva veu reprodueixi els cops desprès de les ferides.
No m’anomenis maltractada
No m’anomenis maltractada
No permetis que el botxí em marqui un altra vegada amb la teva boca, instal·lat en l’estigma on van néixer els meus crits.
No m’anomenis maltractada
No m’anomenis maltractada
No em lliguis de nou amb el llaç del que em vaig desprendre, malgrat la por i la sang.
No m’anomenis maltractada
No m’anomenis maltractada
No suporto pensar en els dies i les nits que no vaig córrer, en els cops que no vaig esquivar, en els crits que es van ofegar abans del plor.
No m’anomenis maltractada
No m’anomenis maltractada
Se m’han incrustat com a gel en la roca i em trenca des de dins, i fa mal, que torni a ser aigua.
Que les ferides s’obrin per expulsar les agulles amb les que em cosia la boca, aquesta boca que és només meva i que ha après a cridar malgrat fa mal.
No m’anomenis maltractada
No m’anomenis maltractada
No esvaeixis la meva fortalesa i la meva resiliència.
No m’anomenis maltractada
No m’anomenis maltractada
No m’anomenis així, anomena’m SEMPRE pel meu nom.
Avui i cada dia diguem NO a la violència masclista i treballem per fer-ho possible!
Imatges relacionades
