La lectura del manifest del Dia Internacional per l’alliberament LGBTI+ s’ha portat a terme avui a la plaça de l’Ajuntament
- Categoritzat com: Igualtat
- Serveis associats: Igualtat
Cambrils s’ha sumat avui a la commemoració del Dia Internacional per l’alliberament LGBTI+ amb la lectura d’un manifest que posa la cultura al centre de la lluita pels drets i la dignitat de les persones d’aquest col·lectiu. L’acte simbolitza el compromís del municipi amb la diversitat, la igualtat i els drets de les persones LGBTI+, i és una oportunitat per donar visibilitat al moviment i reivindicar una societat més justa i inclusiva per a tothom.
La lectura, que s’ha portat a terme a la plaça de l’Ajuntament, ha començat amb unes paraules de l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora d’Igualtat, Gemma Balanyà. A continuació, Alfred Gimenez, del col·lectiu LGTBI, ha llegit el manifest del Consell Nacional LGBTI+, que enguany es titula “Cultura és Orgull: memòria, expressió i transformació”.
El 28 de juny, dia de l’Orgull LGBTI+, és una jornada de reivindicació que té els seus orígens al juny de l’any 1969, amb una batuda policial en un bar de Nova York que va desencadenar una rebel·lió que va durar diversos dies i és considerada l’inici de la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI+.
Manifest 28 de juny de 2025 – Dia Internacional per l’alliberament LGBTI+
Cultura és Orgull: memòria, expressió i transformació
Aquest 28 de juny, reivindiquem la cultura com a refugi, resistència i futur. Quan la llei ens perseguia o la societat ens rebutjava, la cultura ha estat sempre del nostre costat. Avui la situem al centre de la lluita pels drets i la dignitat de les persones LGBTI+, com a espai on existim amb plenitud i des d’on expressem, expliquem i comparm qui som.
Des del Nova York dels anys 60 amb figures com Marsha P. Johnson, Sylvia Rivera o Audre Lorde fins als carrers de São Paulo o Berlín, la cultura ha estat un vehicle de resistència global. Quan ens volien callades, creàvem; quan invisibles, ens mostràvem; quan trencades, compartíem. Sense el col·lectiu LGTBI+, la cultura seria molt més grisa: som part fonamental del batec creatiu del món.
Tot i això, les nostres memòries encara són absents dels relats oficials. Necessitem arxius vius, espais de memòria i polítiques decidides per preservar els sabers i pràctiques culturals del moviment. També reclamem presència a la cultura popular catalana: castells, gegants, festes i colles han de ser espais inclusius. Que les tradicions siguin alliberadores o excloents depèn de com les fem. Reivindiquem una cultura popular feminista, interseccional i LGBTI+ inclusiva, no hi ha cultura popular sense totes les seves veus.
La cultura qüestiona i transforma la societat, educa i cuida. En un món hostil, ens ha ajudat a entendre’ns, curar-nos i sentir-nos part d’un relat col·lectiu. Per això, reclamem:
-Accés a la cultura com a dret bàsic, especialment per a persones LGBTI+ vulnerables.
-Promoció d’una cultura diversa en totes les seves expressions.
-Suport a creadores i agents culturals LGBTI+, especialment trans, migrades, racialitzades, amb diversitat funcional o de l’àmbit rural.
-Una cultura popular catalana viva i compromesa amb els drets humans.
Davant els retrocessos en drets i l’auge dels discursos d’odi, avant-sala dels delictes d’odi, la cultura és una eina de resistència, denúncia i solidaritat. La nostra resposta és col·lectiva, creativa i compromesa. A Catalunya, el debat sobre la reforma de la Llei 11/2014 ha de servir per garantir drets i impulsar polítiques públiques que reconeguin la cultura LGBTI+ com a eina de transformació social.
La nostra cultura ha estat trinxera i esperança, sovint ignorada, però sempre generadora de codis i imaginaris propis. Ha influït les arts, el pensament i els moviments culturals. No volem excepcions simbòliques: volem reconeixement, respecte i celebració.
Amb les aportacions a la cultura de la comunitat LGBTI+, malgrat els sectors ultraconservadors ens vulguin esborrar, FORMEM PART DE LA CULTURA UNIVERSAL.
CNLGBTI