Cambrils alça la veu contra les violències masclistes

Cambrils ha commemorat avui el Dia Internacional contra les Violències Masclistes amb l’acte institucional davant de l’Ajuntament, que enguany ha tornat a donar veu a l’alumnat dels centres de secundària del municipi.  

L’acte ha començat amb la lectura del manifest institucional a càrrec de l'alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, i la regidora d'Igualtat, Gemma Balanyà. Posteriorment, Izan i Mar de l’Institut Ramon Berenguer IV, Paula i Anis de la Unitat d'Escolarització compartida (UEC), i Ginane, Júlia, Ainhoa, Aina i Estela de l'Institut Escola Joan Ardèvol han llegit els manifestos que han treballat a l'aula en representació de tot l’alumnat. Per acabar, els nois i noies de 4t d'ESO de l'Institut Cambrils han ofert una cantata i una mostra de Haikus. 

La lectura del manifest s’emmarca en les Jornades dels Bons Tractes de Cambrils, que continuaran aquesta tarda de 17 a 19 hores amb dues activitats dirigides a diferents franges d’edat organitzades pel Servei d’Atenció Diürna (SADI) de Cambrils sota el lema “Desemplaça’t de la violència masclista”. Per una banda, a la plaça de l’Ajuntament hi haurà jocs i activitats de reflexió i reivindicatives al voltant del 25N pensades per infants de 6 a 12 anys. Per l’altra, a l’Ateneu Juvenil es portaran a terme dinàmiques de sensibilització per a joves de més de 12 anys.

El programa de les jornades, fruit del treball transversal de diversos departaments municipals i entitat, també inclou una xerrada, una representació teatral, una taula rodona, una sessió especial del Club de Lectura Adult de la Biblioteca i les sessions de l’espai de veïnes del Projecte d’Intervenció Comunitària Integral (PICI), a més del treball que realitzen a l’aula els diferents centres educatius de secundària.

Declaració institucional

Avui, commemorem el Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones, afirmem ben alt i clar que la lluita contra les violències masclistes és una lluita col·lectiva que necessita de tota la societat. Perquè les violències masclistes no són un fet aïllat ni privat. Perquè tampoc no són un problema de les dones. Són un problema de tota la societat.

En les darreres dècades hem viscut al nostre país un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural contra les dones. Per arribar fins aquí ha calgut posar nom a les diferents formes que adopta i assenyalar tots els àmbits en què es produeix. També ha estat fonamental que tant les dones com els homes aprenguéssim a identificar els fets que constitueixen violència masclista i a responsabilitzar els agressors, en lloc de culpabilitzar les dones que la pateixen per allò que han fet o no han fet.

Aquest canvi no s’ha produït perquè sí. Ha sigut fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny, en l’àmbit social i comunitari, en l’àmbit laboral, en l’àmbit cultural o en l’àmbit esportiu, i que també ha guanyat un espai central a les institucions polítiques i les administracions públiques.

Prenguem consciència que amb l’augment del rebuig social i la fermesa de la resposta institucional no n’hi ha prou. No afrontem un esprint sinó una carrera de fons. Tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos. I massa sovint encara costa desprendre’s dels estereotips sobre les víctimes i sobre els agressors, dels dubtes sobre la intenció de la víctima que denuncia la situació de violència i de la complicitat o camaraderia amb l’agressor.

Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència vers les Dones, refermem el nostre compromís per eradicar la violència masclista i prioritzar les polítiques centrades en la igualtat efectiva entre homes i dones. Enguany se celebren els 30 anys de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona aprovada a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre de 1993 on es va definir la violència de gènere com “tot acte de violència que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la vida privada.” 30 anys que es demostren insuficients per a consolidar els drets humans de les dones i les nenes.

La lluita feminista segueix més activa que mai davant d’aquells que intenten negar la seva existència. La violència contra les dones existeix malgrat que intentin amagar-la o intentin despenalitzar la Llei contra la violència de gènere. Per això hem de continuar aixecant la veu per les més de 1.236 dones que han mort a conseqüència de la violència masclista des de l’any 2003. (51 dones durant el 2023, 9 d’elles a Catalunya). De vegades, però, aquesta violència contra les dones no acaba aquí i els agressors decideixen assassinar també els seus fills i filles per continuar ferint la mare: 49 infants han estat assassinats a mans dels seus pares des d’aleshores. Però hi ha qui continua negant aquesta evidència...

Segons dades del Ministeri de l’Interior a Espanya:

• Es denuncia una violació cada tres hores i mitja. Només en els primers sis mesos d’aquest any es van denunciar 1.211 violacions.
• Més de 45.000 dones són explotades sexualment i durant tot el 2021 només hi va haver una sentència per proxenetisme.

I amb tot, hem d’afegir noves formes de violència com la violència virtual que s’exerceix a través de la xarxa mitjançant la difusió d’imatges no consentides, la pornovenjança, el ciberassetjament, sextorsió, tràfic de persones o doxing... L’avanç tecnològic ens aporta una varietat increïble de noves oportunitats per viure en aquest món cada vegada més interconnectat, però també hi sorgeixen mal usos que agreugen encara més la violència envers les dones.

La violència és violència sempre, independentment de les formes en què s’apliqui. Aquest estiu tothom ha pogut veure com un fet ocorregut davant les càmeres i difós arreu del món no era suficient per obtenir en un primer moment una reparació àgil a la violència viscuda. Tothom ha pogut veure igualment que, perquè això passés, ha estat necessari tot un clam social d’indignació davant la manca de diligència de qui tenia la responsabilitat d’actuar, d’aquells que van aplaudir unes excuses injustificables, dels que van pressionar o qüestionar la reacció de la víctima i dels que varen ser tous en els seus comunicats o van callar massa dies. Tothom ha pogut veure igualment que, amb el clam “#S’haAcabat”, les jugadores de futbol no denunciaven només aquests fets, sinó que posaven el focus en un conjunt de desigualtats que cal adreçar per garantir la no-repetició i per fer efectiva la igualtat.

Aquest és el pas que necessitem fer totes i tots cada dia per acabar amb les violències masclistes. El silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor. Cal trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i la detecció. Cal denunciar comportaments agressius, discriminatoris i desigualtats per acabar amb la impunitat i la reproducció de les violències. Però, per eradicar les violències masclistes, és imprescindible la implicació de tothom. Cadascuna i cadascú de nosaltres podem i hem de ser agents de canvi. Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta.

A l’Ajuntament de Cambrils ens comprometem a dedicar tots els nostres esforços i els recursos necessaris per garantir el dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes. Sabem que hem treballat molt, però encara hem de fer-ho molt més: amb la diligència deguda, amb una resposta integral i amb polítiques públiques transformadores i valentes. I prenguem consciència que el 25 de novembre és cada dia dels 365 dies de l’any.

Manifest Institut Ramon Berenguer IV

Decidiries per algú altre sense preguntar-li primer? Compartiries intimitats d’una altra persona sense permís? Seguiries actuant igual sabent que fereixes una altra persona? Com pot ser que encara es respongui afirmativament a aquestes preguntes?

En l'actualitat, la violència masclista és una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i devastadores del món. Malauradament, en la major part dels casos son afectacions cap a les dones. Per aquest motiu, aquest dia no és només una commemoració, sinó una crida a l'acció, un recordatori urgent que la lluita per la igualtat de gènere és lluny d'acabar.

Cal construir un món més just i igualitari. Alcem la nostra veu per denunciar i erradicar la violència de manera no justificada!

HEM DE CREAR UN FUTUR ON LA IGUALTAT I EL RESPECTE SIGUIN LA BASE DE LA NOSTRA CONVIVÈNCIA, per això els i les alumnes de l’INS Ramon Berenguer IV ens comprometem a:

• Exigir el compliment efectiu de les lleis i els convenis internacionals que protegeixen els drets de les dones, i que s'adoptin mesures concretes per prevenir i sancionar qualsevol forma de discriminació o violència contra les dones.
• Reclamar una educació igualitària i no sexista, que promogui el respecte a la diversitat i la corresponsabilitat, i que fomenti l'empoderament de les nenes i les joves.
• Garantir unes condicions laborals dignes i igualitàries per a totes les treballadores.
• Sol·licitar una democràcia paritària i participativa, on les dones tinguin una representació equilibrada en tots els àmbits de decisió política, social i cultural, i on es tingui en compte la seva veu i la seva perspectiva de gènere.

Aquest manifest és un clam per la justícia i la llibertat de totes les dones. No ens conformem amb menys. Volem viure en una societat on no hi hagi cap forma de discriminació ni opressió per raó de sexe, on totes les persones siguin respectades i valorades en la seva diversitat, i on totes puguem desenvolupar el nostre potencial sense límits ni barreres.

UNIM-NOS AL MOVIMENT FEMINISTA I LLUITEM CADA DIA PER CONSTRUIR UN MÓN MÉS IGUALITARI, DEMOCRÀTIC I SOLIDARI.

La violència de gènere no coneix barreres socials, econòmiques o culturals, i és responsabilitat de tots i totes unir-nos per erradicar aquest fenomen.

DIGUEM PROU! ACTUEM!

Manifest UEC

Avui ens trobem tots aquí per commemorar el dia internacional per a la erradicació de la violència contra les dones.

I per que ho celebrem el dia 25 de Novembre?

“El 25 de novembre de 1960 van morir assassinades les germanes Mirabal, tres dones que lluitaven contra la dictadura de Trujillo a la República Dominicana, se les anomenava “les papallones” i van ser un símbol de la lluita contra la dictadura del seu país.

Tot i voler simular que havia estat un accident van ser assassinades mentre tornaven de visitar als seus marits empresonats.

Anteriorment al dia de la seva mort van ser violades i torturades. Les germanes Mirabal, van ser assassinades per defensar els seus ideals, ser dones i perquè el propi dictador estava enamorat d’una d’elles i el va rebutjar.

En motiu d’aquesta injustícia, el moviment feminista a Amèrica Llatina va proposar el 25 de Novembre per denunciar la violència sistèmica contra les dones en els diferents àmbits de la seva vida”.

Avui després de 63 anys encara hi ha moltes coses a fer… Doncs al territori català i durant aquest 2023 han estat assassinades 14 dones la gran majoria en mans de la seva parella.

Avui no voldria parlar només de la violència per motius de gènere, encara que sabem és el gènere femení qui més pateix aquesta violència i des de fa molts anys. Voldria parlar de persones, del respecte pel simple fet de ser humans. Voldria reivindicar que les relacions afectives siguin igualitàries i basades amb el respecte mutu. Que tothom pugui sortir al carrer per la nit sense por a rebre una agressió física o de caire sexual.  Que ens puguem vestir com vulguem sense sentir-nos qüestionats ni atacats. Que tots siguem lliures per expressar els nostres valors i ideals. I sobretot, que des de ben petits tots tinguem una educació que fomenti la igualtat i respecte entre totes les persones.

Manifest Institut Escola Joan Ardèvol

Avui som aquí perquè rebutgem qualsevol tipus de violència.

Representem l'alumnat de l'institut-escola Joan Ardèvol dient prou! Prou d'agressions, prou de qüestionament i prou de situacions masclistes!

- El teu silenci no et protegirà, prou d’assumir la càrrega mental, prou d'haver de ser valentes, volem ser lliures, les vides no són negociables.

- L’acte més valent és pensar per una mateixa en veu alta.

- Un dia com avui ha de ser recordat per l’esforç de les dones que van lluitar per aconseguir el que tenim actualment. Per aquest mateix motiu hem de ser perseverants amb les causes per les quals avui ens reivindiquem.

- Que no es vegi no vol dir que no hi sigui, no ha de ser físic perquè sigui violència. No es tracta de quedar-te callat o callada mentre ens maltracten o veiem com ho fan, no saps si tu seràs la pròxima.

- No vull haver de comptar amb un punt lila per sentir-me segura en una festa o concert de nit, vull poder estar sola i sentir-me segura, sense por que arribi l’alba i falti una de nosaltres.

- Vull poder anar a qualsevol establiment sense que cap persona em miri despectivament per la meva manera de vestir.

- Tinc dret a viure amb la meva parella sense ser maltractada o agredida.

- Poder conviure en una societat en la qual no hi hagi violència o agressió física o mental cap a les dones.

- Els fills no han de ser objectes utilitzats per maltractar o venjar-se de l'exparella.

- Sortir al carrer i estar tranquil·la perquè sé que tornaré a casa, de la mateixa manera que quan vaig marxar. Això no hauria de ser una opció, hauria de ser una realitat.