Adela Beltran dona visibilitat a dones silenciades per la història en una exposició a la Cambrils

L’artista Adela Beltran Sancho inaugurarà l’exposició de pintura “Per amor a la vida. Dones del nostre passat” el proper divendres, 20 de juny, a les 20 hores, a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils, on es podrà visitar fins el 12 de setembre.

La seva col·lecció recupera la memòria de dones reals que han construït la història però que no han deixat una petjada perdurable en els annals. Són dones amb motxilles carregades de coratge, arrelades a la vida, que han dedicat la seva vida a tenir cura dels altres abans que de si mateixes, preciosament imperfectes i que, sobretot, han deixat una empremta genètica en les generacions posteriors. Amb les seves pintures, l’autora vol fer visibles les heroïnes anònimes que, tot i la seva essència perdurable, han estat oblidades.

Les dones de Beltran evoquen, en la mirada, el foc interior i l’anhel de vida, la transcendència de tantes dones silenciades per la història. Els seus quadres volen representar totes aquelles dones desconegudes del passat que han tingut un paper essencial, malgrat ser anònimes, en l’esdevenir de la història. Dones fortes, valentes i empoderades. Dones que formen part del present a través de les generacions d’homes i dones que han anat transmetent una herència genètica, però també una actitud davant la vida.

Adela Beltran Sancho, nascuda a Alcanar (1973), és una artista i dissenyadora gràfica que busca expressar la feminitat i exaltar la força, el caràcter i la capacitat de resiliència de les dones a través dels retrats pictòrics de dones anònimes que representen una identitat comuna.

Formada a Barcelona, va descobrir el seu impuls creatiu essent molt jove. Després de treballar durant molt de temps com a dissenyadora gràfica, durant els darrers anys ha envaït el seu espai creatiu  la creació artística al llenç i amb l’ús de diverses tècniques que inclouen l’oli, l’acrílic, la cera i el collage amb diversos suports, com ara materials d’origen orgànic i també recicla. Actualment Adela Beltran és vicepresidenta de la Fundació Úniques, organització que impulsa l’art de dones artistes dels Països Catalans, amb seu a Barcelona.

Les paraules de l’autora

M’agrada viure el present i projectar les meves il·lusions al futur, però no puc deixar enrere tota la meravellosa energia i saviesa que ens han aportat les dones del nostre passat. Les seves vivències, febleses i fortaleses davant les dificultats socials i personals de cada moment històric, polític i geogràfic. Dones de poble, de ciutat, d’aquí i d’allà, dones que no ho eren físicament, però s’hi sentien. Sento que totes aquestes dones forment part de mi, tots portem els seus gens.

En aquestes teles de matalassos, moltes centenàries, regalades, trobades i comprades a mercats de 2a mà la majoria d’Alcanar hi apareixen 8 dones diferents, dones amb la seva pròpia història. Una d’elles és infermera de l’Hospital de Sang de Cambrils, Hospital Militar.

DONA d’una família amb recursos, però no podia anar a estudiar perquè s’havia de quedar cuidant els pares. Per amor a la vida així ho va fer.

DONA que cuidava la casa i la família, treballava al camp i cosia a la nit per poder tirar la família endavant amb el gran suport del seu company. Per amor a la vida així ho va fer.

DONA-nena que amb 5 anys es lligava d’una cabra perquè no s’escapés i així poder jugar. Mai va saber llegir, ja que la seva família va considerar que només el fill calia que estudies, però els números se li donaven bé i va fer créixer la família, va ampliar patrimoni i quan és va jubilar va decidir aprendre a llegir i viatjar. Amb la gran sort de tenir una filla que l’acompanyaria tota la vida. Per amor a la vida.

DONA apassionada pel cant i l’ensenyament, que després de la mort sobtada del seu company i la seva filla amb un any de diferència va tenir la valentia de no deixar perdre l’oportunitat de dirigir el primer cor de dones de l’Orfeó Català. Per amor a la vida.

DONA que amb la mort de la seva mare quan ella era petita, va fer de mare dels seus 4 germans. Amb l’escassetat de la guerra cuinava amb carn de rosegadors fent un estofat deliciós per alimentar als veïns que no tenien tanta sort. Per amor a la vida.

DONA que amb 5 anys va perdre el seu pare. Durant la guerra a l’Hospital de Sang necessitaven infermeres i formaven a dones vídues o filles de vídues. Cau una bomba a l’Hospital i perd un ull. Per amor a la vida.

Hi ha 3 fils conductors que em traslladen del passat al present:

• Les teles, llençols, fundes de matalàs base dels meus quadres
• Els quadres petits que acompanyen a les dones, elements que han transcendit a les seves vides i que ara forment part dels “anclatges” i records d’elles.
• L’acció de cosir, les teles que elles sorgien* i brodaven per embellir-la perquè perduressin i transcendissin.

*sorgir (cosir, reparar forats per fer més duradores totes les teles que formaran part de la seva vida i de la seva família).

Veureu una coixinera amb un fragment del poema de Montserrat Abelló i Soler que connecta amb la poesia de cosir i una màquina de cosir d’on surten brodats els noms de moltes dones importants del passat.

Cada persona és la suma de les seves arrels i la gent que l’envolta, gràcies per formar part del meu “envoltori” i m’encantarà que dediqueu un instant quan mireu els quadres a reflexionar sobre les vostres arrels i tota l’empremta que elles us han deixat i vosaltres deixeu al vostre entorn.

Orgull de ser dona i sorgint entre tots treballarem per arribar a la igualtat de la dona.