Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Cambrils

Accèssit

Pensaments de mitjanit, Lydia Aguilera – Institut Cambrils

PENSAMENTS DE MITJANIT

Si pogués volar
desplegaria les meves ales
mentre respiro amb ganes,
inhalant cada partícula d'aire
que impulsaria el meu vol allerat.

Si pogués enfonsar-me,
enfonsar-me en aquest mar immens,
mentre els peixos m'envolten contents
i els records m'envaeixen la ment.

Si pogués viatjar
amb les ones,
dansant entre elles
fins a arribar a les costes
on comencen el seu descans perpetu.

Si pogués ser un raig de sol,
i recórrer el cel blavós
a la velocitat de la llum,
i així portar l'alegria a tothom.

Si pogués ser la pluja,
per poder purificar l'aire,
i viatjar a través de les finestres
traçant un patró utòpic.

Si pogués sentir
la tòrrida sorra del desert
sota els meus peus
i cremar la meva pell
sota el sol d'Orient.

Si pogués ser la neu
i escoltar el so de les rialles
dels infants en veure'm arribar.

Si pogués ser una estrella
i que la meva lluor subsistís
amb perseverança
durant milions de dècades.

Si pogués ser el vent,
veloç,
lliure,
independent.

Si pogués ser una gavina
i respirar l'olor de la sal
dia rere dia.

Si pogués cridar,
tocar amb la punta dels dits la lluna
i dormir sota una vella alzina.

Si pogués ser una fulla,
ser moguda pel vent
i no ser presonera del destí.

Si pogués guaitar
des del cap damunt de l'Everest,
cridaria el teu nom,
amb la mateixa força
del meu últim alè.

Si gosés demanar-te perdó
i cessar de desitjar
sense cap valor.

Comparteix
Premis literaris

Conforme amb:
HTML 5 | CSS 3.0
W3C WAI-AA

Projecte desenvolupat per SEMIC Internet