Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Cambrils
PLATJA PRAT D EN FORES_REGUERAL CAMBRILS
PLATJA PRAT D EN FORES REGUERAL_CAMBRILS
PLATJA LA LLOSA CAMBRILS
PLATJA PRAT D EN FORES REGUERAL DE CAMBRILS
PLATJA ESQUIROL DE CAMBRILS
PLATJA DEL CAVET DE CAMBRILS_
PLATJA DEL CAVET DE CAMBRILS
PLATJA DE LA LLOSA DE CAMBRILS
PLATJA DE LA LLOSA CAMBRILS
PLATJA DE L ARDIACA DE CAMBRILS
PLATJA DE L ARDIACA A CAMBRILS
PLATJA CAP DE SANT PERE DE CAMBRILS
PLATJA ARDIACA DE CAMBRILS
Esteu aquí: Inici / PLATGES DE CAMBRILS / Fitxers / Documents / FENÒMENS NATURALS MÉS FREQÜENTS A LES PLATGES

FENÒMENS NATURALS MÉS FREQÜENTS A LES PLATGES

Les platges són espais naturals en els quals es desenvolupen i viuen organismes marins i tenen lloc fenòmens propis de l’ecosistema litoral costaner.

Formacions d’escumes i de mucílags, proliferacions de fitoplàncton i arribada de meduses i altres organismes gelatinosos són alguns dels fenòmens comuns en el litoral.

També poden arribar a les nostres costes restes vegetals marines i terrestres i es pot constatar, de manera puntual, l’increment de la terbolesa de l’aigua fruit de l’aportació de sediments en episodis destacats de pluges.

Proliferacions de fitoplàncton

Les proliferacions de fitoplàncton són creixements massius d’algues microscòpiques que viuen en suspensió a l’aigua.

Aquest fenomen pot provocar coloracions verdoses, grogues o marrons de l’aigua que no suposen, majoritàriament, cap perill per als banyistes.

Les proliferacions són més freqüents a l’estiu i en aquelles platges amb baixa renovació de l’aigua (platges o cales més tancades) i també a les platges properes a les desembocadures de rius.





Per què canvien el color de l'aigua de les platges?

Les proliferacions de fitoplàncton poden provocar coloracions i olors anòmals de l’aigua de bany i habitualment confereixen a l’aigua un aspecte visual negatiu. Això és conseqüència de què les cèl·lules del fitoplàncton contenen pigments de coloració variable i, en concentrar-se en grans quantitats, tenyeixen el color de l’aigua amb diferents tonalitats (verdoses, groguenques, marrons o vermelles) i provoquen la pèrdua de la transparència habitual de l’aigua de bany.






Quan i on és més freqüent observar-les?

Les proliferacions són més freqüents a l’estiu, quan les aigües estan calmades i la insolació és intensa.

Al litoral català, com a la resta de la Mediterrània, s’acostumen a donar amb més freqüència en platges tancades, badies, ports i, en general, a les aigües de baixa renovació.

Altres zones amb risc d’aparició de proliferacions són les desembocadures a mar de rius o canals de rec on hi ha aportacions contínues d’aigües dolces riques en nutrients.

En general, quan hi ha una proliferació, l’aigua de la platja canvia de color i perd transparència a partir del migdia. Les proliferacions poden durar des d’uns pocs dies fins a 1-3 setmanes, en funció de les condicions meteorològiques i l’estat de la mar.

A l’apartat de característiques de les platges de l’aplicació es pot consultar el risc de proliferacions de fitoplàncton a les zones de bany (Nul/ Baix/ Mig/Alt).

Suposen risc per al bany?

Les proliferacions de fitoplàncton es produeixen de manera natural en el medi marí com a manifestació del cicle biològic d’aquests organismes i, en general, no suposen cap risc per als usuaris de les platges ni per als ecosistemes marins.

Excepcionalment, algunes espècies poden produir toxines que, potencialment, poden afectar la salut dels banyistes. Per a aquests casos existeix un protocol d’actuació per advertir i informar a la població dintre de les tasques de vigilància que s’efectuen a les platges durant la temporada de bany.

Presència d'escumes i mucílags a les platges

Presència d'escumes i mucílags a les platges.PNG

La formació de taques d’escumes o de mucílags és un fenomen propi del mar, vinculat, majoritàriament, a la presència i degradació de la matèria orgànica pròpia del mar i a la producció vegetal.

Les fileres o taques d’escumes i mucílags que es poden observar a vegades a les platges són, en general, conseqüència de processos completament naturals i no suposen un risc per a la salut dels banyistes.

Com es formen?

Les agregacions o taques d’escuma o bromera que s’observen amb més freqüència a les platges es generen per la presència de substàncies tensioactives derivades de la degradació de la matèria orgànica que es troba de manera natural en el medi marí.

El procés de formació de les taques s’afavoreix per l’agitació de les onades, de manera que el grau de desenvolupament i la permanència de les escumes varia també en funció de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.

També és poden formar escumes i agregacions de substàncies mucilaginoses, de manera més ocasional i en gran quantitat, que estan associades directament amb la producció de determinades espècies de fitoplàncton com Phaeocystis spp. i Gonyaulax spp.

fitoplàncton com Phaeocystis spp. i Gonyaulax spp.PNG

Quan és més freqüent observar-les?

El fet que sigui un procés vinculat a la presència de productes de degradació de la matèria orgànica fa que en algunes zones de bany es formin freqüentment escumes després de les hores de major activitat vegetal (a partir del migdia en endavant) perquè, a conseqüència de la producció vegetal, s’alliberen substàncies orgàniques a l’aigua. També, s’afavoreix la formació d’escumes després d’episodis de pluges, per les aportacions a mar de matèria orgànica detrítica i, també, en situacions de mar de fons.

Suposen risc per al bany?

Tot i que determinades activitats humanes o abocaments contaminants accidentals poden determinar l’aparició d’escumes a l’aigua, les taques d’escumes o de mucílags que s’observen en general a les platges són conseqüència de processos naturals i no suposen un risc per a la salut dels banyistes

Arribades de restes de vegetals marins

Arribades de restes de vegetals marins.PNG

En determinades zones de la costa catalana és bastant freqüent l’arribada de restes de vegetals marins a les platges, arrossegades pels corrents i l’onatge.

És un fenomen que forma part del cicle natural dels ecosistemes litorals, no suposa cap risc per al bany i alhora indica un bon estat ambiental de l’entorn en què es troba la zona de bany.

RESTES VEGETALS.PNG

A les platges podem trobar restes de macroalgues que viuen sobre fons rocallosos durs i també restes de fanerògames marines que viuen, principalment, sobre fons sorrencs. Les comunitats de macroalgues estan formades per diverses espècies i són molt visibles sobre les roques de les cales i platges. Les fanerògames marines (espècies autòctones d’un gran valor ecològic i protegides) viuen en general a fondàries d’entre 5 i 30 metres, poden cobrir grans extensions i formen el que s’anomena praderies. A les platges trobarem, principalment, restes de dues espècies de fanerògames marines (fulles i arrels), sobretot a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre: Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa.

TOTA LA INFORMACIÓ LA PODEU TROBAR AL SEGÜENT LINK:   http://aca-web.gencat.cat/aca/platgescat/index.html#detallTaulellInfo

que es pot trobar dins de l’aplicatiu http://platges.cat/

Comparteix

Conforme amb:
HTML 5 | CSS 3.0
W3C WAI-AA

Projecte desenvolupat per SEMIC Internet

La seva privacitat és important per nosaltres

Aquest lloc web utilitza tecnologies, com les cookies, per obtenir informació sobre les audiències que veuen els anuncis i el contingut, entre altres coses. Feu clic a continuació per autoritzar l'ús d'aquesta tecnologia i el processament de les seves dades personals per a aquests fins.

La seva privacitat és important per nosaltres

Pot establir les seves preferencies i consentiments depenent de com vol que s'utilitzin les seves dades segons els fins detallats a continuació.
Cookies Tècniques

__ac

Cookie generada per mantenir la sessió activa. Un cop la sessió es tanca la cookie expira.

tree-s

Cookie que controla la navegació. Un cop la sessió es tanca la cookie expira.

I18N_LANGUAGE

Cookie generada per mostrar traduccions segons l'idioma del web. Un cop la sessió es tanca la cookie expira.

cb-enabled

Cookie tècnica i estrictament necessària que conté el valor de si s'ha acceptat la instal·lació de cookies. Expira al cap d'un any

Cookies Analítiques

Google Analytics

Cookie analítica que medeix cóm interactuen els usuaris amb el contingut de la pàgina web.

Les cookies generades per google analytics son les següents:

  • _ga  S'utilitza per distingir als usuaris. Expira als 2 anys.
  • _gid  S'utilitza per distingir als usuaris. Expira al cap d'un dia.
  • _gat  S'utilitza per limitar el percentatge de les sol·licituds. Expira després d'1 minut.
  • _gac_  Inclou informació de la campanya relativa a l'usuari. Expira als 90 dies.
Cookies de Tercers

Google Translator

Cookie de Google que permet mostrar traduccions de la web a altres idiomes.

Les cookies generades per google translator son les següents:

  • googtrans  Emmagatzema l'idioma al que es vol traduir la web. Expira al tancar la sessió.
  • googtransopt  Emmagatzema les preferències de l'usuari. Expira als 2 anys.