La Teresa forma part del patrimoni moble catalogat de Catalunya, ja que és una embarcació pública inscrita al Museu d’Història de Cambrils amb el número d’inventari 5011. Va ser localitzada l’any 2005 al Port de Vilanova i la Geltrú, on havia pescat a l’arrossegament fins que el seu propietari, Rafel Montoya, es va acollir al programa europeu de renovació de la flota pesquera. L’interès per la Teresa era evident, ja que es tractava d’una embarcació de treball construïda a Cambrils abans de 1936, pel mestre d’aixa Julià Vives Castellví per encàrrec del pescador tarragoní Mariano García Budesca. Una autèntica supervivent que ha mantingut les línies del casc original d’un quillat i fins hi tot, sota coberta, un fragment de l’arbre on s’aparellava una vela major anomenada candonga, a més del floc a proa. És un testimoni excepcional de la transició de la flota pesquera de vela llatina a la motorització i substitució per noves unitats, inicialment hereves d’una tradició secular de construcció naval. A Cambrils, aquesta tradició de mestres d’aixa i calafats, avui encara és viva, però els documents ens diuen que es remuntaria com a mínim al segle XVIII.
El complex procés de convertir la Teresa en patrimoni flotant com a extensió del Museu d’Història de Cambrils a l’aigua, és impulsat per l’Ajuntament de Cambrils i ha comptat amb el suport del Club Nàutic de Cambrils, el Museu Marítim de Barcelona, el Centre d’Estudis Marítims del Port de Tarragona, l’associació Arjau Vela Llatina de Cambrils, la Confraria de Pescadors de Cambrils i Ports de la Generalitat.
