+ de 50 anys de Policia Local a Cambrils
El 8 d'abril de 2006 es va celebrar el 50è aniversari de la fundació del Cos de la Policia Local de Cambrils. No obstant, els antecedents d'aquesta institució cambrilenca podrien remuntar-se 850 anys enrere en la història local, en la edat mitjana.
Des de la Edat Mitjana la Universitat, institució antecessora de l'Ajuntament, Jurats i Consells s'assistien d'altres persones per tal d'acomplir amb l'empresa d'una gestió municipal que esdevenia més complexa, a mesura que augmentava
la població. Així trobem que a Cambrils, a més de l'escrivà del Consell i del nunci, hi havia un sagristà; un dipositari; un clavari; un manador; un guàrdia i dos mostassafs.
- Els mostassafs: ja consten consignats al segle XIV, i eren els responsables de controlar totes les transaccions comercials que es feien a la Vila, com de comprovar la bona qualitat dels queviures i altres coses vendibles i de vetllar per l'observança dels preus assignats oficialment. Tenien sobretot cura d'evitar que no es poguessin alterar els pesos i mesures, arribant, fins i tot, a multar als infractors.
- El guardià de la presó: en alguns moments de la història, també es conegut com " síndic presoner". Tenia al seu càrrec la custòdia de la presó i dels presos. La presó estava ubicada en una torre en la confluència del carrer Hospital amb el carrer St. Plàcid i plaça Mariano; posteriorment reubicada en la torre del Bou i en els baixos de l'antiga casa de la Vila, actual jutjat de Pau, on encara s'ha conservat els seus murs. La presó municipal va ser clausurada l'any 1985, per raó sanitària.
- El guardià o els guardians: s'ocupaven de la vigilància de les terres del terme i tenien atribucions en tot allò que feia referència als moviments ramaders; als robatoris dels conreus; i la seguretat interior de la Vila o l'arribada de forasters. Aquest càrrec de guardià és la tasca policial que més perdurà al llarg de la història, i la trobem amb diferents denominacions com guàrdia; gordià; guarda rural; guarda municipal; guardatermes . Aquesta figura desapareixerà el 1 de maig de 1956 quan el darrer guardià passarà a exercir tasques de guarda municipal urbana. Aquesta tradició històrica de vigilància rural en la memòria col·lectiva cambrilenca és la que va motivar la recuperació d'un servei específic municipal de vigilància rural al 1992, al crear-se la unitat de Patrulla Verda de la Policia Local.
Altres figures i càrrecs: a partir del 1714, amb la castellanització de les institucions i òrgans de govern locals, apareixen documentats a Cambrils altres figures "policials" com són:
L'agutzil: que era un funcionari inferior que havia d'executar els manaments d'alcaldes i tinents d'alcaldes.
El Sereno: vigilant nocturn que rondava pels carrers de nit per a vetllar per la seguretat del veïnat, propietats, i per a auxiliar en cas de necessitat en hores nocturnes. A Cambrils, es va arribar a disposar de 2 serenos (un a la Vila i l'altre al barri de la Marina).
Cambrils no tenia un cos armat específics per a la custòdia de la muralla i nomenava els caps de casa o família perquè fessin la guàrdia o guaita a les muralles, torres i portals, els quals havien d'ésser tancats entra la campana d'oració i el toc del lladre, al vespre, i oberts a jorn clar, al matí. En cas d'alarma o de perill, es posava en marxa a Cambrils, com en altres poblacions de Catalunya, el "somatent o sometent". Aquest era un grup de gent armada integrada per homes de la Vila que no formaven part de cap exercit ni formació regular, i amb la finalitat de perseguir els bandolers i criminals, o per a defensar-se en cas d'un atac enemic. Aquest somatent cambrilenc podia arribar a tenir una formació regular en cas de guerra, i hi ha constància de l'existència de Milícies Nacionals i Cos de Voluntaris Urbans al primer terç del segle XIX.
Durant la invasió Napoleònica (1808-1814), les Corts de Cadis obligaren als municipis a la creació de les anomenades Milícies Nacionals, que eren formades per ciutadans voluntaris en tots els pobles de més de mil habitants. A Cambrils li pertocà la creació d'un cos de trenta milicians, essent comandats per un Sergent, un Caporal primera i un Caporal segona. Els milicians havien de garantir la vigilància de les diverses poblacions; patrullar per garantir la seguretat pública; empaitar als malfactors; conduir als presos;, custodiar els cabdals i la defensa contra els enemics "interiors com exteriors.
Aquestes milícies van ser també conegudes en altres ciutats i poblacions com Milícia Urbana, i van ser l'embrió dels cossos que les van substituir: les primeres Guàrdies Urbanes o Municipals, com ara la Guàrdia Urbana de Barcelona (1840); la de Reus (1855); o la Municipal de Girona (1856).
A la nostra ciutat, al finalitzar la guerra civil (1936-1939), i desprès de la depuració del personal de l'ajuntament de Cambrils, en la plantilla municipal hi trobem l'existència de 2 guardes (guarderia rural); 2 serenos (1 al barri de la vila i 1 al barri de la Marina); i 1 agutzil. Són anys d'extrema dificultat d'una població rural i pesquera. Al 1955, els responsables de la població s'adonen de la importància del nou fenomen turístic, i ja es comença a parlar d'una visió futurista del "gran Cambrils". El turisme oferia la possibilitat de superar els durs anys de postguerra, i calia disposar d'una mínima força d'ordre pública i urbana sota el comandament directe de l'Ajuntament. L'Alcalde En Augusto Espolet Ortoneda i el consistori, reunit en sessió ordinària el 8 d'abril de 1956, van acordar crear dues places de Guàrdia Municipal Urbà, un per a atendre al barri de la vila i l'altre al barri de la Marina; també va acordar cessar 1 guarda rural, i que l'altre passés a ser guàrdia municipal urbà. El dos primers agents de la Guàrdia Municipal Urbana van ser els Srs. Joaquin Sabas i Pera (ex guarda rural) i Antonio Vidal i Bassedas (el "Smith). La seva principal funció era vetllar per l'ordre i el civisme en les vies de la població; evitar la brutícia i els problemes d'higiene; i sobretot, atendre la circulació automobilística i el turisme, i per tant, atendre sobretot el problemes interns urbans abans que els tradicionals rurals. Els primers anys d'aquest incipient cos de guàrdia municipal urbana van tenir diversos dalts i baixos. Al 1959, al finalitzar la temporada turística, es converteix l'agutzil Sr. Benet Budí en el tercer "urbà" de Cambrils. Durant els anys 60, de forma incipient es va incrementar la plantilla i així, el 3 d'abril de 1970, l'ajuntament ja disposava d'un petit cos de "Policia Municipal" amb un caporal en cap, Tomàs Pallarès i Borràs, que manava 5 agents, i 2 serenos. A 3 d'abril de 1974, la plantilla ja estava sota el comandament d'un sergent en cap, que tenia sota el seu càrrec 2 caporals; 10 agents; i 2 serenos. L'any 1976, iniciada la transició democràtica, essent Alcalde Lluís Recasens i Colom i el Secretari Màrius Viadel, es reorganitza la plantilla els integrants dels quals ja passen a ser funcionaris de carrera; i el 18 de setembre, s'aprova el Reglamento del Cos de la Policia Municipal de Cambrils. La plantilla es dotada d'unes petites oficines a la planta baixa de la Casa de la Vila, junt al dipòsit municipal de detinguts. L'any 1986, arran de la publicació de la "Ley Orgànica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad", es reconeix a tot l'Estat el salt qualitatiu de les policies dels ajuntaments ocorregut durant els primers anys de democràcia.. A partir de l'any 1986, es canvia el nom del cos el qual passa a ser denominat com POLICIA LOCAL DE CAMBRILS. La plantilla estava integrada per 1 sergent en cap; 1 caporal primer; 3 caporals; 2 guàrdies primers; 15 guàrdies i 1 sereno.
L'any 1995, la Policia Local canvia les seves instal·lacions i ocupa uns 600 m2 de la planta semi-soterrània de la nova Casa de la Vila, amb capacitat per a una quarantena d'agents. La plantilla la configura 1 intendent en cap; 1 sergent; 4 caporals; 32 agents i 1 sereno. A partir d'aquell moment, es comença la situació actual en el què s'està portant a terme la transició policíaca a Catalunya, amb el replegament de les forces estatals i la seva progressiva substitució per altres locals i autonòmica. A Cambrils, la Policia Local passa a ser el Cos de Seguretat amb més presència en el municipi, i que ha d'assumir en pocs anys nombroses competències que no havien estat previstes en les Lleis de 1986 i 1991.
Al finalitzar l'any 2005, 57 policies i 3 auxiliars administratius conformen la plantilla: 1 intendent en cap; 1 sotsinspector; 6 caporals; 45 agents; 4 agents interins. I 3 aspirants a agents estan en formació de l'Escola de Policia de Catalunya.
Durant la legislatura 2007 - 2011, l'ajuntament va apostar per a millorar i modernitzar aquest Cos. S'aposta d'entrada per una profunda reestructuració, amb la incorporació de mes agents fins a configurar una plantilla de 80 policies, que cada estiu són reforçats per 15 agents interins, i compten amb l'ajuda i suport d'una unitat administrativa amb 7 administratius. Tanmateix, s'unifica tots els diferents inspectors municipals (via pública, obres, etc...) en una sola Unitat d'Inspecció que s'incorpora a la Policia Local. Es procedeix a modernitzar i ampliar la flota de vehicles amb nous cotxes patrulles, motos trials, scooters, furgoneta d'atestats. La modernització dels recursos passa també per triplicar el nombre de PC; alcoholímetres evidencials; sonòmetres digitals; radar; així com noves armes curtes. Es millora el sistema de transmissió substituint els equips de ràdios analògics per nous equips digitals integrats en la xarxa "Rescat" de la Generalitat de Catalunya. I es crea una sala de comunicació, que si bé es petita, possibilita millorar l'atenció telefònica als ciutadans amb prop de 55.000 trucades anuals, així com les comunicacions via radio amb les radiopatrulles. El sistema informàtic millora primer amb una ampliació de connexió amb la Direcció General de la Policia mitjançant la plataforma SIP - Sistema d'Informació Policial; i amb el primer programa de gestió informàtic de la comissaria anomenat CATPOL.
Durant aquesta legislatura, hi ha diversos canvis en la Prefectura del Cos, i inicialment, el Intendent en Cap, Sr. Esteve Mariné, és ellevat pel sotsinspector en cap operatiu, Sr. Joan Bergadà. Per motius personals, el juny de 2009 deixa el càrrec per a reincorpoar-se al Cos de Mossos d'Esquadra; i es sustituit provisionalment pel sotsinspector Josep Muñoz. A 1 de gener de 2010, pren posseció de forma interina el Sr. Josep Francesc Martinez Pardo, en qualitat d'Inspector, sent novament rellevat al juliol d'aquest mateix anys pel sotsinspector Josep Muñoz. Al febrer de 2011, el Sr. Josep F. Martinez Pardo es reincorpora novament al Cos de Mossos d'Esquadra d'on era procedent. Al setembre de 2010, el quadre de comandament policial està format per un Sotsinspector, 2 sergents, i 10 caporals.
Al juny de 2011, es reinicia un nou mandat en el qual l'Ajuntament aposta per introduir diferents reformes entre les quals hi ha el traspas de la Unitat d'Inspecció Municipal a un altre regidoria; l'assumpció dels serveis de Protecció Civil per part de laregidoria de Governació - Policia Local (que en l'anterior mandat estava estava adscrit al Departament d'Obres Públiques i Paisatge Urbà); l'adscripció d'un tècnic informàtic a jornada complerta a la Policia. També s'acorda millorar i reforçar la estructura del quadre de comandament, amb la promoció de 2 nous sergents i 2 caporals.
Al desembre de 2012: El quadre de comandament policial està format per un Sotsinspector, 4 sergents, i 10 caporals.
Imatges relacionades
