Presentem a continuació, una sèrie d'estafes, que hem pogut recopilar entre les denúncies i manifestacions efectuades pels ciutadans, que han causat en ocasions pèrdues importants de diners, que si ben alguns ja estan en desús, molts altres se segueixen utilitzant a les nostres ciutats i pobles i que pensem si alguna vegada algun de nosaltres, no ha tingut la temptació de provar, o fins i tot hem picat l'ham...
ESTAFA DEL TELÈFON
Un interlocutor fent-se passar per un empleat d'alguna companyia telefònica, li comunicarà que s'estan fent reparacions en les línies, li indicarà que marqui una successió de nombres, asterisc, coixinet, etc. Pengi ràpidament, ja que si segueix les instruccions que li ha donat, la seva factura telefònica, es dispararà fins a límits insospitats, a causa que haurà desviat les trucades que realitzi el “timador”, i les carregaran en el seu compte.
ESTAFA DELS GOBELETS o TRILEROS
El crupier disposa sobre la taula de tres gobelets o taps i oculta sota un d'ells una pilotilla o objecte petit, els mou àgilment canviant-los de posició. Els ganxos pul·lulen al voltant de la taula fent apostes que sempre guanyen i que inciten al públic a jugar. Quan el ”julay” (vícitma) entra en el joc, els trilers deixaran com per distracció que vegi el lloc on es troba la pilotilla, per després que aposti, l'escamotegin.
ESTAFA DEL MARC
Joc d'apostes de parells i senars, són dotze boles paris, sengles imparells i una vint-i-cinquena anomenada “alipando”, que dóna al banquer tot l'apostat. Les boles s'introdueixen en una borsa de la qual s'extraurà la guanyadora. Quan els apostes són suculentes, un ganxo treu el alipando, que distingirà pel tacte.
ESTAFA DE L'ESCALFADOR
El nom es deu al fet que aquest va ser el primer electrodomèstic utilitzat, encara que l'engany es realitza amb tot tipus d'aparells. Els timadors segueixen a la seva víctima des de la tenda d'electrodomèstics on han efectuat la compra fins al seu domicili, allí es presenten com a empleats de la tenda i diuen que per error, li han lliurat un aparell en mal estat, demanen disculpes i l'hi porten, després de signar l'albarà per canviar-ho per un altre, no es torna a saber d'ells.
ESTAFA DE L'ATROPELLAMENT
El “timador” s'abalança sobre un cotxe en un semàfor o pas de zebra i fingeix haver estat atropellat. L'espantat conductor generalment una persona major, es baixa per socórrer al timador, que aconsegueix una suma de diners per evitar la denúncia. En ocasions, un segon estafador, aprofita el nerviosisme de la víctima per sostreure-li la cartera o robar a l'interior de l'automòbil.
L'INSPECTOR DE L'AIGUA
El timador degudament uniformat, es presenta per les cases com a Inspector del servei d'Aigües per revisar els comptadors. Després de l'oportuna comprovació, demana l'últim rebut ja pagat, i al·legant irregularitats en el comptador, ho modifica i fa pagar la diferència.
També pot fer falses inspeccions i que aprofita per obligar a l’adquisició d’algun element de filtratge o de potabilització d’aigua que resulta ser innecessari.
EL COBRADOR DEL GAS
Aquesta estafa compta amb dues versions. En la primera d'elles, el fals cobrador passa pels domicilis a cobrar una pòlissa pagadora cada deu anys, que per descomptat, ha de ser abonada al moment. En altres ocasions i després d'una minuciosa revisió, el timador comunica a la seva víctima que la instal·lació es troba en pèssimes condicions i ha de canviar-se o sinó serà clausurada. El fals inspector es compromet a agilitar els tràmits a canvi d'una petita gratificació o en ocasions, ell paga al comptat les 40.000.pessetes que costa la reparació.
ESTAFA DE L'ENCICLOPÈDIA
L'expert timador, presentant-se com a venedor de llibres d'una coneguda editorial, cobra un avançament per una enciclopèdia que l'estafat mai rebrà.
ESTAFA DE LA BÍBLIA
El timador escull a la seva víctima en les esqueles, es dirigeix al seu domicili d'un finat i pregunta per ell, en ser-li comunicada la seva mort, el timador explica que el difunt havia encarregat poc abans de morir, una Bíblia. Els familiars paguen un elevat preu pel supòsit últim desig.
ESTAFA DE L'ANUNCI
En uns casos, es compren electrodomèstics que es paguen amb xecs robats, uns altres els timadors lloguen un pis amb nom fals i ho lloguen novament a tot aquell que pagui l'entrada o la primera mensualitat, en ocasions més d'una desena de persones.
ESTAFA DEL PRÉSTEC
S'ofereixen préstecs a baix interès mitjançant anuncis. Als sol·licitants se'ls demana diners per iniciar els tràmits d'un préstec que mai és concedit. També funciona en l’àmbit d’oferta de falses promerses de llocs de treball
L'OFERTA DE “CURRO” (TREBALL)
Un atractiu anunci en les pagines de treball de qualsevol periòdic és suficient per fer rics a alguns. Després de contestar a la suposada oferta, s'exigeix al demandant l'enviament de certa quantitat de diners per aconseguir informació addicional.
ESTAFA DE LA LOTERIA
Ofereix pel preu d'un bitllet, múltiples combinacions per jugar a la loteria o a les travesses amb moltes possibilitats de guanyar. El que la víctima no sap és que si el nombre és guardonat, el previ l'hi portarà l'empresa i la resta es dividirà entre tots els que participin en aquest nombre.
ESTAFA DE LES PARTICIPACIONS
Els estafadores venen participacions incrementades amb un donatiu per a qualsevol fi altruista d'un nombre de loteria que no posseeixen.
EL BITLLET MARCAT
Se sol dur a terme en cafeteries o en tendes. El primer timador paga amb un bitllet de 20, 50 o 100 €, minuts després, el segon timador, entra i paga amb un bitllet per un import molt menor. En rebre les voltes, assegura que el canvi està mal i comença la discussió. En arribar l'encarregat, el timador recorda que en el bitllet havia anotat un número de telèfon o una adreça. Es comprova en la caixa i el dependent atordit, lliura la volta de les 20, 50 o 100 €.
ESTAFA DEL CANVI DE MONEDES
Se sol dur a terme en cafeteries o en tendes. El timador adquireix un objecte de poc valor, paga amb un bitllet del tipus menors , i enreda al empleat conforme s’ha confós en el canvi i s’aprofita del dubte per a obtenir que li sigui retornat un bitllet amb un valor superior al lliurat.
ESTAFA DE LA ESTAMPITA
Sembla increïble que aquest vellíssima estafa segueixi funcionant, però així és. El timador que simula ser disminuït mental, s'apropa a la seva víctima amb qualsevol excusa i li mostra el planti, un simulacre de feix de bitllets, mentre li explica que els hi ha trobat. En aquest moment apareix un segon timador que jugarà amb l'avarícia del “julay” i li persuadirà per repartir-se els diners del ximple. Aquest es deixa convèncer, però exigeix ajuntar els feixos dels tres, així la víctima treu una forta summa de la seva cartilla i la fica en una borsa juntament amb els bitllets del ximple que per descomptat còmplice li lliura per aparentment donar “esquinazo” a l'altre. Quan es quedi solament, descobrirà que la borsa no conté més que el piro (retallades de periòdic), li han donat el “cambiazo”.
ESTAFA DEL TOCOMOCHO
La denominació d'aquest estafa ve de la pregunta que fa el ximple al ganxo va tocar molt? El ximple entra al julay preguntant-li per l'administració de loteria més propera, ja que vol cobrar el bitllet premiat. En aquest moment apareix el llest que casualment porta la pampa o la llista oficial de loteria. El ximple proposa a la víctima i al llest vendre'ls el bitllet per una xifra molt inferior al premi, arguyendo qualsevol excusa. La víctima treu una forta quantitat del seu compte i es queda amb un dècim no premiat mentre el llest desapareix de l'escena amb l'excusa de portar al ximple a l'autobús.
ESTAFA DEL NAZARENO
El timador realitza diverses adquisicions de gènere en una empresa durant un temps pagant correctament. Una vegada guanyada la confiança del venedor, atès que ha adquirit un prestigi per la puntualitat dels pagaments, sol·licita l'adquisició d'un important lot de gènere, el qual és pagat amb un xec en descobert, desapareixent a continuació. Alguna vegada , s'ha detectat que el timador treballa en alguna empresa de prestigi i es val d'ella per realitzar la comanda a nom de la mateixa para després de rebre el gènere en algun lloc determinat, desapareix gènere i treballador.
ESTAFA DE L'ANTENISTA
Els timadores desorienten durant la nit les antenes de televisió de la poma de cases. Dies després apareixen amb micos i eines per revisar els aparells. Després de reprendre les antenes a la seva posició original cobren la reparació. En ocasions aprofiten per robar en els habitatges.
ELS BITLLETS NEGRES
El timador (Estranger), contacta i indica a la víctima que per la circumstància que sigui, ha hagut de treure del seu país un munt de dòlars, els quals i per a un ser detectats, els ha tenyit de negre per poder passar-los per la duana de la frontera Per demostrar-ho, procedeix amb un cimbell a destenyir un davant de la víctima.
A continuació, informa que creu que la Policia li té gairebé localitzat i que haurà de sortir urgentment i com no disposa de temps per destenyir la resta dels bitllets, els hi pot deixar a canvi d'una mòdica quantitat, molt inferior al dels dòlars tenyits. Quan el “pringao” (víctima ) accedeix creient haver fet el negoci de la seva vida, s'adona que la resta dels bitllets negres són falses retallades de paper. No obstant això, la qualitat de les retallades de paper és bona, i similar a la dels bitllets.
SILICONA EN EL CAIXER
El timador es dirigeix a una caixer automàtic, bloqueja amb silicona la ranura per la qual surt els diners i s'a posta en les rodalies. Després d'un o diversos intents d'ús, el timador retira la silicona i amb un filferro treu els diners acumulats.
Una variable consisteix a bloquejar la sortida de la targeta. La persona que està operant en el caixer annexo s'ofereix a ajudar al julay, oferint-li un telèfon de contacte amb la central d'anul·lació de targetes bancàries. El pringao crida a aquest telèfon, el qual és contestat per un còmplice que li sostreu la clau bancària, indicant-li a més que aquesta targeta queda bloquejada. Passat una estona, el timador retira la targeta i es queda amb ella.
L'HOSPITALARI
Es diu així per donar-se en hospitals o clíniques i per l'hospitalitat del estafador.
Consisteix a sostreure la cartera a una persona malalta ingressada en un hospital. El ganxo (una segona persona), roman a l'expectativa fins que la víctima o la seva família detecten la substracció. Entra en acció en aquest moment i facilita un telèfon de contacte amb la central d'anul·lació de targetes. El julay crida a aquest telèfon, el qual és contestat pel còmplice, qui li sostreu la clau bancària, alhora que li indica que no s'han realitzat operacions bancàries i que procedeix a l'anul·lació de la mateixa.
ESTAFA DE LA TACA
Es desenvolupa "el pas" al carrer, mes bé és un truc, i els autors són dos o tres carteristes. A la víctima un dels subjectes, li llança sobre la roba una substància que li taqui, moment en el qual se li aproparà un segon per interessar-se pel confisco i oferir-se a netejar-li la taca, moment que aprofiten per sostreure-li la cartera.
Els perjudicats es troben entre persones elegantment vestides pel que és més fàcil que la seva preocupació per l'incident els impulsi a despullar-se ràpidament de la peça maltractada.
ESTAFA DE LA PUNTXADA
Un dels timadors es dirigirà al conductor. per indicar-li que porta un pneumàtic punxat (normalment el darrere dret per ser el més allunyat al seient del conductor i que prèviament s'hauran encarregat de punxar els propis timadors). Quan baixa del vehicle i es disposa al canvi de pneumàtic, un altre dels timadors s'encarregarà de sostreure de l'interior del vehicle (que normalment no haurà tancat amb clau) la bossa, cartera o efectes que hagi deixat en els seients, sense que s’adoni el propietari d'això fins que hagi acabat de substituir el pneumàtic punxat.
RESUM
El Codi penal penalitza més l'estafa, que el robatori el furt, i defineix que cometen estafa: Els que amb ànim de lucre, utilitzessin engany bastant per produir error en un altre, introduint-ho a realitzar un acte en disposició en perjudici propi o aliè.
Finalment, només ens cal afegir que tenint una mica més d'informació sobre aquestes estafes, sigui més difícil pel timador el dur a terme les seves accions delictives.
Imatges relacionades
