DROGUES DE DISSENY
Les drogues de disseny son una sèrie de substàncies psicotròpiques sintentitzades en laboratoris.
La majoria són derivats anfetamínics, que es produeixen en laboratoris clandestins i per tant sense cap tipus de control sanitari. La més popular és l´èxtasi o MDMA (3,4-metilendioximetamfetamina). Sintetitzada l´any 1914 i patentada el mateix any mai va passar l´etapa preclínica. La primera utilització massiva i clandestina es va produir als anys 60 en ambients psicodèlics. Més endavant es va anar popularitzant juntament amb altres derivats i substàncies:
- LSD
- MDA
- MDEA
- DOM
Als anys 80 el seu ús es va extendre de la mà de la certes formes musicals com "tecno" "acid-house", i "rave". Alguns dels factors que han facilitat la massificació de l´èxtasis són sens dubte la reducció dels preus, l´increment de l´oferta, i la falça creença de la inocuïtat de la mateixa.
Quasi tot l´èxtasi que es consumeix a Europa es presenta en forma de càpsula o pastilla amb colors i gravats diferents. Justament aquesta aparença és la que motiva una denominació o una altra (dinosaure, trèvol, Expedient X, 125, OVNI, Estrella ... ). Tot i aquesta uniformitat en l´aspecte exterior no s´hi poden associar principis actius semblants per cada una. Així és molt possible que dues pastilles amb el mateix disseny exterior presentin una composició, pes, concentració i fins i tot, substàncies diferents. Les oscil.lacions en el contingut de les pastilles fa del seu consum un risc afegit, ja que l´usuari mai sap doncs quins efectes produirà al seu cos.
A Catalunya el consum de drogues sintètiques afecta especialment els joves de 15 a 29 anys, que les prenen per divertir-se o experimentar noves sensacions, en discoteques o bars, durant els caps de setmana o en festivitats. Dels joves que han dit ser consumidors d´èxtasi,
- un 31% són estudiants universitaris,
- un 27 % estudiants de secundària
- i el 24% tenen el graduat escolar.
És patent doncs la popularitat que ha assolit aquesta droga i que el perfil del consumidor d´èxtasi difereix molt de la marginalitat que s´associa, per exemple, a l´heroïna. A més a més, en la proporció usuaris home - dona, si bé es manté en 2 nois per cada noia, és un dels més equiparats.
En una enquesta realitzada l´any 1997 sobre la població entre 15 i 65 anys, el 2,5 % dels enquestats afirmen haver-ne consumit alguna vegada a la seva vida; a Catalunya, entre els estudiants de 15 a 18 anys, s´incrementava el percentatge d´usuaris al 5 %, que esdevé el més alt de tot l´Estat. Si bé molts dels enquestats han provat aquestes drogues ocasionalment, un grup important les utilitza habitualment i de forma intensa, especialment en àmbits macro-discoteques de música tecno i màquina. Aquests usuaris prenen una mitjana de tres pastilles per sessió, amb un augment important dels riscs associats a aquesta droga.
Des de l´any 1985 fins a l´any 1993 s´observa un augment progressiu del consum de les drogues sintètiques associat al fenomen de la ruta del "bakalao" i altres fenomens puntuals com el del turisme juvenil anglès i holandès al litoral català i a les Illes Balears. Es considera que a partir de l´any 1995 el consum s´ha estabilitzat i fins i tot reduït, però tot sembla indicar que el consum d´Èxtasi ha derivat a altres patrons de consum més agressius per a la salut. Així doncs en relació a l´ordre de l´escalada en el consum de drogues, les drogues de disseny apareixen després del tabac, l´alcohol i el cannabis i com a antecedent al consum de cocaïna.
Molts dels usuaris barregen l´èxtasi amb d´altres drogues, ja siguin legals (tabac, alcohol) o no (LSD, Coca, Cannabis). El seu consum és fa via oral, si bé també es donen casos per via nasal en combinació amb altres drogues (Snowball, LSD+XTC) i finalment, resulta molt estrany que la gent s´injecti XTC.
No hi ha estudis concluents sobre la toxicitat del MDMA. En qualsevol cas la més que habitual presència de MDA és especialment preocupant donada la seva toxicitat respecte el sistema nerviós central. En proves realitzades en laboratori sobre ratolins i ximpancès, els resultats han estat preocupants en quan la destrucció, irreversible, de determinats conjunts de neuro-transmissors i l´alteració del nivells de seratonina.
A la pràctica, la utilització de l´èxtasi comporta riscos a curt i llarg termini, i els efectes els podem dividir en neurològics, fisiològics, psicopatològics i residuals. L´èxtasi es caracteritza primer per presentar un episodi ascendent, proper al moment d´ingerir la pastilla que pot durar entre 3-6 hores, i segon un episodi descendent o de ressaca, realitzat a partir del primer.
A curt termini els efectes de la droga es comencen a notar trenta minuts després de la seva ingestió, i apareixen els efectes ascendents. Aquests suposen insomni, inhibició de la fatiga i hiperactivitat. Fisiològicament suposen Taquicàrdia, arritmies, sequedat de la boca, sudoració, bruxisme, tremolors, hipertèrmia, cop de calor ...
Els efectes psicopatològics impliquen crisis d´angoixa, transtorns paranoics i transtorns depressius.
No hi ha informació sobre morts per sobredosi en l´ús èxtasi. El que sí s´han detectat són morts sobtades de joves amb al.lèrgia a la composició del MDMA, o per consum abusius, tot i ser aïllades. Són en canvi més habituals la mort dels usuaris a conseqüència de:
- cop de calor
- esgotament
- trencament músculs a causa hiperactivitat
- excés aigua beguda a causa ansietat, amb alteració nivells sodi
- inflamació fetge ...
A part d´aquests efectes preocupants per la salut pública, resulta evident els greus problemes d´ordre públic que comporten la fabricació, tràfic i consum de les drogues sintètiques que implica per una banda que els serveis de protecció han de centrar-se en la reducció de l´oferta i per l´altra en evitar actituds dels usuaris que puguin perjudicar d´altres persones, especialment en el respecte descans nocturn i en la seguretat del trànsit.