Potser és pel so de les onades arribant a la costa i reculant, potser són els ocells o les veus dels banyistes sortint de l’aigua, però no hi ha res que ens assereni més que estirar-nos a
la sorra de la platja. Tocar el sol calent a la pell ens relaxa, l’arena als dits dels preus i
llançar-nos al mar i aprendre a surar. És com si tot hagués d’anar sempre així de bé.
Imatges relacionades
