Monument a Antoni de Gimbernat
Autor: Lluís M. Saumell
Ubicació: Passeig Vidal i Barraquer
Material: plom, ferro forjat i vidres emplomats
Any: 1968. Restaurat l'any 2006. L'abril de 2023 la foneria Ginfer de Reus va enllestir la substitució de les peces de ferro rovellades i malmeses.
Antoni de Gimbernat i Arbós (1734-1816) és un dels cambrilencs més il·lustres de la història. Cirurgià i oftalmòleg reconegut mundialment.
Fill d'una família de pagesos benestants, va estudiar a Cervera i després a Cadis, on va aprendre cirurgia de la mà d'en Pere Virgili. Fou un home/metge a l'època avançat en el seu temps, en les tècniques de cirurgia i oftalmologia, i va ser l'inventor d'una sèrie d'estris i avenços mèdics, destinats a les operacions quirúrgiques i oculars, la qual cosa li va valer el reconeixement mundial. Fou cirurgià de cambra de tres reis d'Espanya, com ara Carles III. Va dirigir el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i va fundar el Reial Col·legi de Sant Carles.
El monument es va construir l'any 1968. L’expedient s'inicià el dia 1/4/1967, per a la celebració d’un acte Acadèmic amb motiu del 150 aniversari de la mort d’en Gimbernat i la construcció d’un monument.
L’escultor LLuís Maria Saumell va ser encarregat de crear-lo, a partir d'un projecte que va presentar el gener de 1968.
Per a l’escultor, el detall essencial era trobar un motiu central que tingués prou força artística i la virtut d’expressar de forma moderna la vida professional de l'eminent cirurgià Gimbernat, la seva saviesa i geni mèdic. D'aquesta manera, es volia aconseguir expressar sense paraules una vida exemplar. D'altra banda, es volia resoldre la dificultat de la poca importància que provoquen la majoria de monuments un cop inaugurats.
L’escultor volia apropar-se a la sensibilitat de l’època i fer un elogi del metge i de la medicina, de tal manera que sense utilitzar estàtues simbòliques, i de manera més directa, representés la lluita contra les malalties i contra la mort, aspecte bàsic de la vida de Gimbernat.
Volia utilitzar la llum com a símbol etern de la vida i la intel·ligència. Així se li va ocórrer projectar una flama de forma geomètrica, fent ús del vitrall emplomat. Era una decisió arriscada exposar a l'avinguda més àmplia de Cambrils del moment (l'avinguda de Josep Vidal i Barraquer) una creació tan expressiva i al mateix temps tan fràgil, però, d’altra banda, era gairebé segur que amb aquest element aconseguiria que la memòria del fill il·lustre de Cambrils es convertís en una presència i exemple tant de dia com de nit, contribuint també amb la seva llum i colors a embellir el millor passeig de Cambrils d’aquella època.
La llum i la flama a la part superior del monument volien simbolitzar una intel·ligència al servei d’una vocació. La flama de forma geomètrica es recolzava damunt un bloc de pedra dura calcària d’una sola peça provinent d’Ulldecona. A la part frontal del bloc anava esculpit el retrat d’Antoni de Gimbernat, tallat endins del bloc, per identificar millor la geometria amb el rigor científic del metge. A ambdós costats del bloc, els escuts de Cambrils i de la Diputació de Tarragona. Sota el bust hi figurava la inscripció “Cambrils a Antonio de Gimbernat, gloria de la cirujía española 1734-1816”.
L’artista volia plasmar millor la idea general d’aquest monument, per això va decidir introduir uns elements de ferro que havien d'expressar la lluita diària del cirurgià. Aquests elements constituïen una escultura de ferro sota del bloc, al pol oposat de la llum que es troba a la part més alta. D'aquesta manera, a la part inferior hi ha la malaltia i tot allò que pugna per destruir la vida humana; a la part superior, la tasca tenaç del metge i cirurgià.
L’escultura de ferro es va situar damunt una base de granit “labrador” procedent de Suècia, que per la seva duresa assegurava una perfecta conservació, i per les seves tonalitats verdoses i nacarades compaginava perfectament amb el ferro.
Per decidir a quina alçada se situaria el monument es va consultar a l’arquitecte municipal, i es va decidir per una base encofrada d'1,50 x 1,50 m de formigó d’un metre d’alçada.
Finalment, el monument fou inaugurat el 19 de maig de 1968.
Premsa: