Ubicació: final Avinguda Vidal i Barraquer, davant d'on era l'antiga estació de trens

Material: acer corten
Mides: 800 x 1500 mm

Any: 2010

Homenatge i reconeixement a totes les persones immigrants que van arribar a Cambrils als anys 60 i 70 i, per extensió, als que han arribat posteriorment i que han contribuït al progrés del municipi i n'han fet la seva nova llar.

Ubicació: Parc del Pescador

Material: acer corten
Mides: 400 x 1500 mm c/u

Any: 2010

El Parc del Pescador és el lloc de referència a l'hora de commemorar els actes de la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de setembre. Aquests tòtems volen reforçar el coneixement i el reconeixement dels fets ocorreguts en la nostra història recent i alhora reforçar la memòria perquè els mateixos no siguin oblidats. Els 5 tòtems marquen els noms dels 5 carrers que travessen el Parc del Pescador:

Passeig Lluís Companys. Avinguda de la Pau. Rambla 11 de setembre. Passeig Lluís Companys. Torres Bessones Promenade. Alameda de Salvador Allende.

Autor: José Ángel Merino López

Ubicació: rotonda del Patronat Municipal de Turisme.
Material: acer inoxidable
Mides: 13 x 7 m

Any: 2008
Obra guanyadora del 2n premi d'Escultura en Espai Públic de Cambrils 2007.

És una gran vela reixada de quatre tones, orientada cap al port de Cambrils, com si estigués inflada i l'autor la defineix com un crit a la llibertat i a l'aventura. És una obra en la qual la imaginació ha substituït el pal i els cables per l'espai; una vela que no pot retenir el vent que flueix, però que està inflada i empeny permanentment. Simbolitza el vector de futur de la ciutat de Cambrils, un futur lligat al mar.

Autor: Maria Dolors Ortuño

Ubicació: Moll de Pesca
Material: bronze
Mides:102 x 50 x 45
Any: 2004

Aquesta figura, donació del Sr. Josep Mellau Gavaldà, representa un nen pescador, venedor de peix i amb un cistell a la mà.

Aquesta escultura de bronze és una rèplica o reproducció de la figura original, ubicada al mateix lloc l'any 1978 i robada 2 anys després.

Es va convertir en un emblema del port. L'any 1994 la Interpol Britànica la va localitzar a Leeds. Tot i l'inici dels tràmits de retorn, per part de l'Ajuntament, no es va retornar mai.

Ubicació: Plaça de la Vila

Autor: Ramon Ferran

Ubicació: Sala de Plens de l'Ajuntament
Material: bronze

Nasqué el 13 d'octubre de 1868. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i l'eclesiàstica al Seminari de Barcelona i al Pontifici de Tarragona. Exercí durant molt temps d'advocat en pràctiques en un bufet de la Ciutat Comtal, però, atret per una viva vocació, va renunciar al seu futur brillant per la seva sang noble, la bona posició econòmica i la distingida carrera d'advocat per la carrera sacerdotal, i rebé les Sagrades Ordres el 1899. La humilitat, la pietat i la caritat foren els tres trets més rellevants de la seva personalitat.

Vidal i Barraquer va ser nomenat arquebisbe i cardenal i va tenir una participació molt destacada en les relacions entre l'Església i l'Estat durant la República i la Guerra Civil, que va actuar d'intermediari, a causa d'això va haver d'exiliar-se i va ser rebutjat pel règim franquista. Pertanyia a una de les famílies més destacades de Cambrils dels segles XIX i XX.

Autor: David Callau

Ubicació: Escales Reials

Material: acer corten, ceràmica i inoxidable

Any: 2011

Obra formada per un grup de tres pescadors que representen les ànimes. A les seves mans hi duen paneres plenes de peix per anar a vendre, com es feia antigament. Dues sirenes d'alçades majestuoses que simbolitzen la bonança i la tempesta. La Dolça i la Calma d'aquest mar. Éssers mitològics metàfores també dels elements: el sol i la lluna, determinants a l'hora de sortir a pescar. El petit Adrià és el símbol d'un present i d'un futur; la nota de color i de tendresa. Infància i innocència que observa l'escena des d'un pla de serenor.

Aquest grup escultòric commemora al seu centenari a les víctimes de 1911, conegut com “l’any de les desgràcies” perquè al llarg del 1911 varen morir molts pescadors del litoral català i valencià, alguns d’ells de Cambrils.

En el Pla de les Serenes - David Callau (2011)

Autor: Joan Rebull

Ubicació: Sala de Plens de l'Ajuntament
Material: bronze
Any: 1974

Cambrils 1734 – Madrid 1816

Va néixer a Cambrils el 15 de febrer de 1734. Va fer els seus primers estudis a Riudoms, on anava cada dia a peu. Va estudiar filosofia a la Universitat de Cervera i ingressà quan tenia 22 anys al Col·legi de Cirurgia de Cadis, on estudià a fons la cirurgia i s'especialitzà en els estudis anatòmics.

Fou cirurgià de fama internacional i estudiós de l'anatomia. Va inventar una nova tècnica per a intervenir l'hèrnia crural, anomenada "operació Gimbernat" i va descobrir en el cos humà un lligament fibrós que des de llavors porta el seu nom. Va ser catedràtic de Cirurgia a Barcelona i va participar en la creació i organització del Real Colegio de Cirugía de San Carlos de Madrid.

Autor: Mercè Bessó Carreras

Ubicació: Sala de Plens de l'Ajuntament
Material: bronze
Any: 1992

Va néixer a Cambrils el 1880 i va morir a Nova York el 1956. El 23 de setembre de 1905 va ser ordenat sacerdot i el juliol de 1920 va presidir la primera expedició de missioners cap als Estats Units i va assumir la direcció de les Misiones de Santa Cruz de la Diócesis de Santa Fe, a l'Estat de Nou Mèxic. Va ser missioner dels Fills de la Sagrada Família a Santa Cruz ininterrompudament fins a l'any de la seva mort.

El Ple de l'Ajuntament de Cambrils en data 14 de desembre de 1958 va acordar nomenar-lo fill il·lustre de Cambrils.

Autor: Lluís M. Saumell

Ubicació: Passeig Vidal i Barraquer
Material: plom, ferro forjat i vidres emplomats
Any: 1968. Restaurat l'any 2006. L'abril de 2023 la foneria Ginfer de Reus va enllestir la substitució de les peces de ferro rovellades i malmeses.

Antoni de Gimbernat i Arbós (1734-1816) és un dels cambrilencs més il·lustres de la història. Cirurgià i oftalmòleg reconegut mundialment.
Fill d'una família de pagesos benestants, va estudiar a Cervera i després a Cadis, on va aprendre cirurgia de la mà d'en Pere Virgili. Fou un home/metge a l'època avançat en el seu temps, en les tècniques de cirurgia i oftalmologia, i va ser l'inventor d'una sèrie d'estris i avenços mèdics, destinats a les operacions quirúrgiques i oculars, la qual cosa li va valer el reconeixement mundial. Fou cirurgià de cambra de tres reis d'Espanya, com ara Carles III. Va dirigir el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i va fundar el Reial Col·legi de Sant Carles.

El monument es va construir l'any 1968. L’expedient s'inicià el dia 1/4/1967, per a la celebració d’un acte Acadèmic amb motiu del 150 aniversari de la mort d’en Gimbernat i la construcció d’un monument.

L’escultor LLuís Maria Saumell va ser encarregat de crear-lo, a partir d'un projecte que va presentar el gener de 1968.

Per a l’escultor, el detall essencial era trobar un motiu central que tingués prou força artística i la virtut d’expressar de forma moderna la vida professional de l'eminent cirurgià Gimbernat, la seva saviesa i geni mèdic. D'aquesta manera, es volia aconseguir expressar sense paraules una vida exemplar. D'altra banda, es volia resoldre la dificultat de la poca importància que provoquen la majoria de monuments un cop inaugurats.

L’escultor volia apropar-se a la sensibilitat de l’època i fer un elogi del metge i de la medicina, de tal manera que sense utilitzar estàtues simbòliques, i de manera més directa, representés la lluita contra les malalties i contra la mort, aspecte bàsic de la vida de Gimbernat.

Volia utilitzar la llum com a símbol etern de la vida i la intel·ligència. Així se li va ocórrer projectar una flama de forma geomètrica, fent ús del vitrall emplomat. Era una decisió arriscada exposar a l'avinguda més àmplia de Cambrils del moment (l'avinguda de Josep Vidal i Barraquer) una creació tan expressiva i al mateix temps tan fràgil, però, d’altra banda, era gairebé segur que amb aquest element aconseguiria que la memòria del fill il·lustre de Cambrils es convertís en una presència i exemple tant de dia com de nit, contribuint també amb la seva llum i colors a embellir el millor passeig de Cambrils d’aquella època.

La llum i la flama a la part superior del monument volien simbolitzar una intel·ligència al servei d’una vocació. La flama de forma geomètrica es recolzava damunt un bloc de pedra dura calcària d’una sola peça provinent d’Ulldecona. A la part frontal del bloc anava esculpit el retrat d’Antoni de Gimbernat, tallat endins del bloc, per identificar millor la geometria amb el rigor científic del metge. A ambdós costats del bloc, els escuts de Cambrils i de la Diputació de Tarragona. Sota el bust hi figurava la inscripció “Cambrils a Antonio de Gimbernat, gloria de la cirujía española 1734-1816”.

L’artista volia plasmar millor la idea general d’aquest monument, per això va decidir introduir uns elements de ferro que havien d'expressar la lluita diària del cirurgià. Aquests elements constituïen una escultura de ferro sota del bloc, al pol oposat de la llum que es troba a la part més alta. D'aquesta manera, a la part inferior hi ha la malaltia i tot allò que pugna per destruir la vida humana; a la part superior, la tasca tenaç del metge i cirurgià.

L’escultura de ferro es va situar damunt una base de granit “labrador” procedent de Suècia, que per la seva duresa assegurava una perfecta conservació, i per les seves tonalitats verdoses i nacarades compaginava perfectament amb el ferro.

Per decidir a quina alçada se situaria el monument es va consultar a l’arquitecte municipal, i es va decidir per una base encofrada d'1,50 x 1,50 m de formigó d’un metre d’alçada.

Finalment, el monument fou inaugurat el 19 de maig de 1968.

Premsa:

Revista Cambrils, 19 d'abril de 2023

Diari més, 18 d'abril de 2023

Autor: Maria Dolors Ortuño

Ubicació: Museu Agrícola
Material: bronze
Any: 2002

Escultura de bronze que es troba a l'antic Celler de la Cooperativa. Representa un pagès i una pagesa veremant, l'activitat local més tradicional junt amb la pesca.

La dona és al costat d'un cep i l'home porta la càrrega de raïm a les espatlles.

Autor: Maria Dolors Ortuño

Ubicació: Passeig Marítim
Material: bronze
Any: 1998

Amb aquesta escultura es vol representar una de les activitats locals més tradicionals.
Són dues remendadores de xarxes assegudes en cadires de vímet adobant els forats.

Autor: Enric Pladevall Vila

Ubicació: Plaça del Setge
Material: ferro i fusta
Mides: 360 x 430 x 60 cm
Any: 2006

Obra guanyadora del 1r premi d'Escultura en Espai Públic de Cambrils 2005

Es parteix de la idea d'utilitzar una falç, eina d'una gran potència i forta càrrega simbòlica, lligada estretament a la nostra terra i als seus defensors que heroicament hi van deixar la vida en els fets ocorreguts durant el Setge de Cambrils de 1640.

Una falç escultòrica que penetra a la terra, surt i s'enlaira tancant gairebé el cercle, en record als cambrilencs que van patir el setge “encerclats” per les tropes de Felip IV.

Un cercle que ens connecta de nou amb la terra i amb la cúpula, com una estela homenatge a una pàgina gloriosa de la nostra història.

Autor: Ramon Ferran

Ubicació: Plaça Marcel·lí Domingo
Material: bronze
Any: 1985

(1884-1939) Polític i escriptor català
Destacà com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social. Participà activament en la campanya a favor de l'autonomia, iniciada a Catalunya l'octubre de 1918. En ser proclamada la República Espanyola, fou nomenat ministre d'Instrucció Pública del Govern Provisional (1931).

El 1933 fou un dels fundadors del partit Izquierda Republicana, que, a Catalunya, rebé el nom de Partit Català d'Esquerra.

En referència a la nostra població, cal dir que fou l'artífex de l'inici de la Construcció del Port.

Autor: Mariano Andrés Vilella

Ubicació: Hall de l'Ajuntament

Material: Marbre negre de Calatorao

Mides: 150 x 50 x 30 cm. De la col·lecció "Esferas".

Any: 2003

Descripció: La concentració de forces naturals, de moviment, de vegades violents i d'altres subtils; queda reflectida simbòlicament als mòbils que incorporen totes les seves creacions i que han estat tallats al mateix bloc del qual no poden sortir.

Web de l'autor: Mariano Andres Vilella

Autor: Ramon Ferran

Ubicació: Plaça Església Sta. Maria
Material: bronze

(1868-1943) Advocat i eclesiàstic cambrilenc.

Llicenciat en Dret, i, posteriorment, ordenat Sacerdot, el 1899. Va ocupar càrrecs de gran responsabilitat a la cúria de l'arquebisbat de Tarragona.

Va ser designat cardenal el 1921 i, a causa de la seva oposició al règim de Franco i la seva defensa del català, va haver d'exiliar-se a Itàlia i a Suïssa, on va morir, el 1943.

Les seves despulles van retornar a Cambrils, el 1978, per posteriorment ser enterrades a la Catedral de Tarragona.
Fou nomenat fill il·lustre de la vila i l'estàtua representa el Cardenal en els últims anys de vida, de cos sencer i amb hàbit.

EL PEIX

Autor: Xavier Reventós

Ubicació: Rotonda del carrer Molí d'Avall amb Plaça de la Concòrdia.

Material: Escultura amb ferros reciclats. Realitzada amb soldadura elèctrica.

Mides: 95 cm alçada x 192 x 37

Any: 2009

El setembre del 2020 es van acabar els treballs de remodelació de la rotonda del carrer Camí d'Avall, amb la voluntat de millorar l'accés al barri del Port de Cambrils. L'any 2019, escultor gironí Xavier Raventós, va donar l'obra El Peix a l'Ajuntament de Cambrils després de fer una exposició a la Sala Àgora.

L'escultura corona la rotonda, i aquesta s'ha integrat amb un element en acer corten que vol recordar a una barca i en la que es pot llegir la frase "Cambrils Vila Marinera". Tant l'escultura com la peça d'acer corten estan envoltades de vegetació i plantes de temporada.

LA POSIDÒNIA

Autor: David Callau

Ubicació: Plaça d'Aragó (a l'alçada del c/ Sant Pere, 34)

Material: Acer inoxidable i ceràmica vidriada.

Mides: Làmines d'acer inoxidable de 3 m; 2,10 m i 1,80 metres d'alçada. Amb diversos peixos, cavallets de mar i bombolles de ceràmica vidriada. Té quatre cares, per tal que es pugui fotografia de tots els costats i està il·luminada per quatre focus.

Any: 2023

L'escultura està inspirada en la posidònia, que vol donar valor a la riquesa dels ecosistemes marins, i convertir-se en un pol d'atracció per potenciar la imatge del nou eix comercial que s'ha generat amb la transformació de la Rambla Jaume I i els carrers adjacents.

La posidònia és una planta aquàtica de la Mediterrània, fonamental per a la diversitat i el seu paper en l'ecosistema és irreemplaçable. No es tracta d’una alga sinó d’una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits que es va adaptar a viure sota la mar. Les restes de posidònia a les platges són una indicació de la seva presència al fons marí.

Ocupa el fons marins formant extenses praderies, també anomenades herbeis, sobre les quals es desenvolupa un ecosistema molt ric en biodiversitat al qual proporciona substrat i refugi. No suporta els canvis de salinitat ni les aigües brutes, i és molt delicada amb la contaminació de l'aigua. Es considera, per tant, una espècie que serveix com indicador de la qualitat ambiental.

La posidònia té una producció d’oxigen molt important, pràcticament la meitat del que es produeix a la línia litoral és responsabilitat d’aquesta planta. Té un potencial enorme per segrestar carboni, imprescindible per minimitzar els efectes del canvi climàtic.

A més, també té la funció d’estabilitzar els sediments, protegeix de la força de l’onatge, evita la regressió litoral, fa de barrera natural davant de la costa i les seves arrels eviten que la sorra desaparegui, i és un bioindicador de la qualitat de l’aigua.

Autors: Víctor Garcia i Cristian Blanxer.

Ubicació: Barri de l’Eixample a la façana lateral i frontal del magatzem municipal situat al carrer Barcelona.

Any: 2023 - 45 anys de les Festes del Barri de l'Eixample

Per tal d’escollir els artistes del mural el mes de novembre de 2022, l'Associació de veins i veïnes del Barri de l'Estació de Cambrils van convocar el I Concurs d’Art Mural del Barri de l’Estació, van participar 21 artistes que es dediquen aquesta especialitat. La convocatòria del concurs va comptar amb el suport del Departament de Benestar de l'Ajuntament i el Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural (PICI).

El dia 12 de juny es va fer un taller participatiu per tal d’elaborar el disseny de l’obra comunitària. Una quarantena de veïns i veïnes van aportar idees, a més l’Arxiu Municipal va facilitar imatges antigues per tal que els artistes poguessin tenir referències visuals de la història del barri. 

El dia 15 de juny, amb l’inici de les festes del barri, els artistes van començar a pintar el mural. El mural reflecteix elements que identifiquen tant la tradicional festa del barri com l’estació, les pubilles i els hereus. En paraules dels artistes,“l’obra vol representar l’essència de les festes a través d’un cromatisme primaveral i una composició que uneix passat, present i futur, amb la fusió de dues escenes sobreexposades. L’antiga estació de tren es tenyeix de vitalitat i tradició a través d ‘una escena de l’ofrena floral de les pubilles i hereus”.

Cambrils ha recordat sempre aquesta gesta dels seus avantpassats. La memòria d'aquests herois que el desembre de 1640 van saber donar la vida en defensa de Cambrils i de les llibertats de Catalunya ha ocupat un lloc en el cor dels cambrilencs que, actualment celebren, cada any, el cap de setmana posterior a la Festa de la Immaculada, la commemoració del Setge de Cambrils, amb parlaments i ofrena de flors. Diferents personalitats del món de la cultura, la història o la política són convidades aquell dia. 

El setge de Cambrils del 12 de desembre de 1640, emmarcat històricament en la Guerra dels Segadors, és, sens dubte, la pàgina més brillant i gloriosa de la seva història local; però també la més tràgica i dolorosa.

Cambrils era, en aquell temps, una plaça forta degudament emmurallada, un recinte no pas massa gran, ni massa capaç de resistir indefinidament un setge seriós. Les forces de Felip IV, encapçalades pel general en cap, el Marquès de los Vélez, eren infinitament superiors i comptaven amb grans nuclis d'infanteria i cavalleria amb una forta quantitat de peces d'artilleria. Aquesta situació va anar minant, psicològicament i materialment, la capacitat de resistència dels cambrilencs i d'aquelles tropes que, amb ells, s'havien reclòs dins del nucli urbà de la vila, que era encerclat pel perímetre emmurallat.

El foc artiller que, amb els canons posats en ordre de combat al mig o a la vorera esquerra de la riera fustigaven les muralles; la desfeta del convent de la Mare de Déu de Gràcia, la manca d'aliments per sostenir tanta gent encerclada, la por a les represàlies i la inseguretat i la impossibilitat d'aguantar l'empenta d'una força tan nombrosa i ben equipada, va fer que, al cap i a la fi, després de complicades negociacions, els defensors de Cambrils es rendissin i confiessin en les promeses que els havien fet els caps de l'exèrcit castellà.

Fou quan els soldats i el paisanatge rendits sortien per les portes de la muralla que van produir-se els fets tràgics que van fer que, en un curt espai de temps, més de set-cents homes morissin degollats i esbocinats. Els caps militars de la plaça, el batlle de la vila i diversos consellers van ser jutjats sumàriament i posteriorment executats: "Al amanecer aparecieron colgados de las almenas de la plaza y con ellos sus enseñas militares y políticas, para que la pena no actuase solo en las personas sino que se extendiese a las dignidades"

Imatge del dia 9 de desembre de 2012 amb el parlament del Sr. Agustí Alcoberro i Pericay, Director del Museu d'Història de Catalunya

CONFERENCIANTS

1983: Sr. Josep Iglésies, historiador i autor del llibre "El setge de Cambrils de 1640".

1985: Sr. Lluís Maria Xirinachs Damians, ex-senador, polític i escriptor.

1986: Sr. Josep Benet. Historiador i director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

1987: Molt Honorable Sr. Sr. Heribert Barrera i Costa, expresident del Parlament de Catalunya.

1988: Molt Honorable Sr. Joaquim Xicoy Basegoda, president del Parlament de Catalunya.

1989: Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, historiador.

1990: Sr. Josep Salceda Castells, Cronista de la Vila de Cambrils. En substitució del Molt Honorable Sr. Arcadi Calzada, vicepresident del Parlament de Catalunya, que tot i estar anunciat en l'últim moment no va poder venir.

1991: Sr. Pere Muñoz, historiador i professor.

1992: Sr. Xavier Amorós, escriptor.

1993: Doctor Ramon Gomis de Barberà, autor de l'obra "La mar de la frau".

1994: Joan Martí i Castells, rector de la URV.

1995: Sr. Josep Sans i Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

1996: Sr. Josep M. Solé Sabaté, director del Museu d'Història de Catalunya.

1997: Sra. Coral Cuadrada Majó, professora d'història medieval de la URV.

1998: Sr. Josep M. Sabaté Bosch, doctor en història i professor de la URV.

1999: Sr. Joan M. Pujals, conseller de Cultura, en funcions, de la Generalitat de Catalunya.

2000: Sr. Joan Rigol i Roig, president del Parlament de Catalunya.

2001: Sr. Josep Maldonado i Gil, diputat del Congrés i exdelegat del Govern de Generalitat a Tarragona.

2002: Sr. Josep Cruañes Tor, membre del secretariat de la Comissió de la Dignitat, historiador i advocat.

2003: Sr. Josep Salceda i Castells, Cronista de la Vila.

2004: Sr. Ernest Benach i Pascual, President del Parlament de Catalunya.

2005: Sr. Jaume Sobrequés, Director del Museu d'Història de Catalunya.

2006: Sr. Josep Bargalló i Valls, Exconseller Primer de la Generalitat de Catalunya.

2007: Sr. Josep M. Solé i Sabaté, Catedràtic d'Història Moderna i Contemporània de l'UAB.

2008: Sr. Joan Manuel Tresserras i Gaju, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

2009: Sr. Jaume Roure, Regidor de l'Ajuntament de Perpinyà i Vicepresident de la Comunitat de Municipis de Perpinya -Mediterrània.

2010: Sr. Francesc Xavier Grau, Rector Magnífic de la URV de Tarragona.

2011: Sr. Vicenç Villatoro Lamolla, Director de l'Institut Ramon Llull.

2012: Sr. Agustí Alcoberro i Pericay, Director del Museu d'Història de Catalunya

2013: Sr. Francesc Homs i Molist, Conseller de Presidència i portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya.

2014: Sr. Miquel Buch, President de l'Associació Catalana de Municipis.

2015: Sr. Josep Lluís Carod-Rovira, Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompue Fabra.

2016: Sr. Santiago Vidal i Marsal, Jutge i professor de dret penal i criminologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

2017: Sra. Núria Gavarró Rodriguez, Llicenciada en Història i documentació, directora de l'Arxiu Montserrat Terradelles i Macià.

2018: Sra. Ester Capella i Ferré, Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

2019: Sra. Margarida Sala i albareda, Directora del Museu d'Història de Catalunya.

2020: Enric Calpena Ollé, Periodiesta i divulgador històric. Acte vitual de la commemoració del Setge de Cambrils.

2021: Sra. Maria Josep Figueras Salvat, Rectora de la URV.

2022: Sr. Albert Recasens Barberà, cambrilenc, musicòleg, director de la Grande Capelle i investigador de la Universitat de Navarra.

2023: Sra. Montserrat Flores Juanpere, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de l'Ajuntament de Reus. Historiadora i arxivera en excedència de l'arxiu municipal de Cambrils.

Bibliografia sobre el Setge de Cambrils:

Iglésies i Fort, Josep.El Setge de Cambrils l'any 1640. R.Dalmau, cop. Barcelona 1967.

Salceda i Castells, Josep.Quaranta anys d'estampes cambrilenques. ed. El Mèdol. Tarragona 1998

Martí Estrada, Ignasi. Cambrils. Col·lecció La Creu del Terme. Ed. Cossetània. Valls 2004

Florensa i Soler, Núria. Güell Junkert, Manel. Pro Deo, pro regi et pro patria. La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Òmnium Cultural. Barcelona 2005

Garcia i Quera, Oriol. Corpus 1640 : la Revolta dels Segadors. Casals. Barcelona 2004

Tarés Lagunas, Manel. Article http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=3230

Iglésies i Fort, Josep. El Setge de Cambrils l'any 1640. Reedició. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona 2010

ANTONI GIMBERNAT I ARBÓS

Va néixer a Cambrils el 15 de febrer de 1734. Va fer els seus primers estudis a Riudoms, on anava cada dia a peu. Va estudiar filosofia a la Universitat de Cervera i va ingressar quan tenia els 22 anys al Col·legi de Cirurgia de Cadis, on estudià a fons la cirurgia i s'especialitzà en els estudis anatòmics.

El 1762 va confiar-se-li la càtedra d'anatomia del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, on durant 12 anys va actuar amb una eficàcia extraordinària feta que va fer que el rei Carles III, el 1774, l'enviés a París, Londres i la Haia perquè estudiés i observés els sistemes d'operacions i cures de malalts que se seguien en aquelles ciutats. El 1777, mentre assistia a la classe d'anatomia del Dr. Hunter, a Londres, que tractava d'una delicada operació d'hèrnia crural, Gimbernat va demanar al doctor que el deixés explicar el procediment i avantatges que tenia la seva manera de practicar l'operació. El metge anglès en va quedar convençut i des de llavors l'operació és coneguda arreu del món científic com "l'operació Gimbernat". Va descobrir també en el cos humà un lligament fibrós que és conegut també amb el nom de "lligaments de Gimbernat". Gimbernat, en opinió de l'il·lustre acadèmic Dr. Agustí Gómez i Gómez, va ser "un savi mestre anatòmic i cirurgià, la fama professional del qual, en ambdues disciplines, va traspassar les fronteres, essent l'únic anatòmic espanyol que és esmentat en tots els texts d'anatomia Humana".

Monument al Dr. Antoni Gimbernat: El Ple de l'Ajuntament de Cambrils del dia 14 de febrer de 1968 va aprovar el projecte de construcció del monument a la memòria d'Antoni Gimbernat, fill il·lustre de Cambrils, redactat per l'escultor Sr. Lluís M. Saumell. El monument va ser inaugurat el diumenge dia 19 de maig de 1968. Els elements que componen el monument tenen, en paraules del seu escultor i creador, el següent significat: "tot el monument en si és un elogi del metge i de la medicina i cirurgia, i d'una forma més directa simbolitzen la malaltia i tot el que pugna per destruir la vida humana". (Vegeu monument)

Bust del Dr. Gimbernat: El 19 de maig de 1974 la Reial Acadèmia de Barcelona va donar a l'Ajuntament de Cambrils un bust de Gimbernat, obra en bronze de l'escultor Joan Rebull que es troba al Saló de Sessions de l'Ajuntament. (Vegeu bust) 

Així mateix, a la Casa Barenys del carrer Gimbernat, on es creu que va néixer el Dr. Gimbernat, hi ha una placa commemorativa d'aquest fet, que data del 1966. (Vegeu placa)

El 16 de novembre de 2016 es van complir els 200 anys de la mort del Sr. Antoni de Gimbernat i Arbós. Per aquesta commemoració es va crear especialment una web on hi ha un recull d'informació sobr ell. (Vegeu web)

El Ple de l'Ajuntament del dia 31 de gener de 2017 per unanimitat, va concedir al Sr. Antoni de Gimbernat i Arbós el TÍTOL DE FILL PREDILECTE DE CAMBRILS, a títol pòstum, com a distinció de major categoria d'aquest ajuntament, per a la seva trajectòria professional vinculada a la medicina, i per la seva important contribució en l'avenç de la cirurgia en l'àmbit internacional.

FRANCESC D'ASSÍS VIDAL I BARRAQUER

Nasqué el 13 d'octubre de 1868. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i l'eclesiàstica al Seminari de Barcelona i al Pontifici de Tarragona. Exercí durant molt temps d'advocat en pràctiques en un bufet de la Ciutat Comtal, però, atret per una viva vocació, va renunciar al seu futur brillant per la seva sang noble, la bona posició econòmica i la distingida carrera d'advocat per la carrera sacerdotal, i rebé les Sagrades Ordres el 1899. La humilitat, la pietat i la caritat foren els tres trets més rellevants de la seva personalitat. Vidal i Barraquer va ser nomenat arquebisbe i cardenal i va tenir una participació molt destacada en les relacions entre l'Església i l'Estat durant la República i la Guerra Civil, que va actuar d'intermediari, a causa d'això va haver d'exiliar-se i va ser rebutjat pel règim franquista. Pertanyia a una de les famílies més destacades de Cambrils dels segles XIX i XX.

Al llarg de tota la seva vida va sentir una tendríssima i filial devoció a la Mare de Déu del Camí, el santuari de la qual celebrà el seu primer pontifical a ser nomenat bisbe de Solsona, i per la qual pagà íntegrament del seu peculi la pavimentació, en ser restaurada l'ermita l'any 1930. Va morir l'any 1943 a Friburg (Suïssa) a conseqüència d'una angina de pit.

El Ple de l'Ajuntament de Cambrils el va nomenar Fill Il·lustre de la Vila el dia 8 de novembre de 1959.

Monument al Cardenal Vidal i Barraquer: per acord del Ple del dia 12 de febrer de 1976, es va realitzar un monument Vidal i Barraquer que va ser encarregat a l'escultor Ramon Ferran i es va inaugurar el dia 15 de maig de 1978 coincidint amb el retorn de les despulles del Cardenal a Cambrils per a ser inhumades definitivament a la Catedral de Tarragona. (Vegeu bust)

Un bust del Cardenal Vidal i Barraquer és a la Sala de Sessions de l'Ajuntament de Cambrils. (Vegeu monument)

L'any 2018, el XIII Cicle de memòria de tardor va estar dedicat a estudiar i divulgar la figura del Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, fill il·lustre de la vila de Cambrils. (Vegeu web)

PARE SALVADOR GENÉ I TORRENT

Va néixer a Cambrils el 1880 i va morir a Nova York el 1956. El 23 de setembre de 1905 va ser ordenat sacerdot i el juliol de 1920 va presidir la primera expedició de missioners cap als Estats Units i va assumir la direcció de les Misiones de Santa Cruz de la Diòcesi de Santa Fe, a l'Estat de Nou Mèxic. Va ser missioner dels Fills de la Sagrada Família a Santa Cruz ininterrompudament fins a l'any de la seva mort.

El Ple de l'Ajuntament de Cambrils en data 14 de desembre de 1958 va acordar nomenar-lo fill il·lustre de Cambrils i es va penjar un retrat d'ell a la Sala de Plens de la casa consistorial.

Bust del Pare Salvador Gené i Torrent: el 30 de novembre de 1992 es va celebrar l'acte d'incorporació a la galeria de fills il·lustres de Cambrils de la Sala de sessions de l'Ajuntament el bust del Pare Salvador Gené elaborat per l'escultora Mercè Bessó Carreras. (Vegeu bust)

VIII Beca de Recerca Vila de Cambrils 2009-2010 que va ésser atorgada el dia 16 de novembre de 2009

Autor: Josep Bertran Cuders

VII Beca de Recerca Vila de Cambrils 2007-2008 que va ésser atorgada el dia 14 de novembre de 2007

Autor: Pere Navarro Gómez

518 pàg.

Preu: 18 euros

Disponible

VI Beca de Recerca Vila de Cambrils 2005-2006 que va ésser atorgada el dia 22 de novembre de 2005

Autors: Juan Ignacio Morales Hidalgo i Francesc Xavier Oms Arias

219 pàg.

Preu: 15 euros

Disponible

Cambrils al neolític. Implantació i desenvolupament de les economies productores al Camp de Tarragona, recopila, sintetitza i contextualitza tots els aspectes que per ara es coneixen del poblament prehistòric de la nostra ciutat des d’un punt de vista científic i pluridisciplinar.

Per primera vegada, veu la llum un treball basat fonamentalment amb objectes que es conserven al Museu d’Història de Cambrils, fet que referma aquest projecte nascut justament el mateix any que la Beca de Recerca i pocs mesos abans de la localització del jaciment neolític del Cavet al 1996 per part de membres del CEC. Aquelles restes recuperada aleshores voluntariosament, ara esdevenen la base principal de l’estudi científic que teniu a les mans. Així, es permet tancar el desitjat procés iniciat amb la conservació de les restes, continuat amb la recerca i finalitzat amb la difusió dels resultats.

V Beca de Recerca Vila de Cambrils 2003-2004 que va ésser atorgada el dia 3 de febrer de 2004

Autor: Ignasi Martí Estrada

254 pàg.

Preu: 12 euros

Disponible

El treball de l’Ignasi Martí ens parla d’una part de la nostra història que ens és propera, dels segles XIX i XX, però no per això més coneguda. Les persones i les famílies marquen l’esdevenidor dels pobles i ciutats i en llegir aquesta obra podreu veure la influència que nissagues com els Samà, els Vidal, els Roig o els Bassedes, entre altres, van tenir a Cambrils i l’empremta que hi van deixar.

Però el llibre no és únicament un monogràfic familiar, com bé indica el seu autor, sinó que també ens permet conèixer com es vivien a Cambrils moments històrics, tan importants, com la restauració dels Borbons o  com es tractaven temes més pròxims com el funcionament de la gestió municipal, les festes municipals  o  les relacions entre els poders polítics i religiosos.

IV Beca de Recerca Vila de Cambrils 2001 que va ésser atorgada el dia 14 de desembre de 2001

Autora: Margarita Mauri Álvarez

149 pàg.

Preu: 12 euros

Disponible

L’obra presentada fa referència a un dels fills il·lustres de Cambrils,  el Cardenal Francesc A. Vidal i Barraquer,  figura cabdal dins la història del nostre municipi.

L'autora no ens ofereix una biografia, sinó que ens presenta el personatge des d’una vessant més íntima i personal.  Amb la lectura d’aquesta obra tenim la possibilitat de conèixer en profunditat el pensament i d’ideari del Cardenal i observar com el pas del temps, a vegades, no modifica tant com creiem la societat; ja que  els temes que preocupaven al Cardenal en aquella època continuen essent els temes principals de la societat actual. El  treball de la Margarita  Mauri,  basat en una  recerca acurada de l'àmplia bibliografia dedicada al Cardenal i en  l’estudi i l’anàlisi de la seva correspondència, ens permet afirmar que era un home de fermes   conviccions,  que en temps de conflicte va ser coherent  i que va sofrir, per això, un exili que el va mantenir allunyat de la seva terra i de la seva gent.

El retorn de les seves despulles l’any 1978,  a Tarragona,  va tancar un cercle  que restava obert i es va acomplir  així el desig del Cardenal de tornar a  la seva Diòcesi, a l’hora que rebia el reconeixement popular que es mereixia.

III Beca de Recerca Vila de Cambrils 1999-2000 que va ésser atorgada el dia 8 de març de 2000

Autor: Josep Bertran Cuders

224 pàg.

Preu: 12 euros

Disponible

El llibre de Josep Bertran ens introdueix en el coneixement d'un període que va ser decisiu en la configuració del Cambrils actual, tant des d'un punt de vista urbanístic com de les transformacions demogràfiques, socials i econòmiques. És evident que, a mitjan dècada de 1970, Cambrils havia esdevingut una realitat totalment diferent de la vila del final de la Guerra Civil.

Tal com va succeir arreu, durant aquests anys la societat cambrilenca va estar fortament marcada per les conseqüències de la guerra civil espanyola, per l'evolució econòmica (amb dues fases molt diferenciades: la crisi de postguerra i el creixement de les dècades de 1950 i 1960), per les limitacions que imposava el règim sobre tots els aspectes de la vida i per reaccions d'intensitat diversa (amb actituds de resistència i d'oposició) contra aquest poder.

II Beca de Recerca Vila de Cambrils 1997-1998 que va ésser atorgada el dia 27 de febrer de 1998

Autors: Montserrat Garcia, Josep M.Macias, Joan Menchon, Josep M. Puche, Ester Ramón, Josep A. Remolà

Col·laboradors: Eva M. Koppel i Jaume Massó

209 pàg.

Preu: 11 euros

Disponible

El jaciment de la vil·la romana de la Llosa ha estat un indret al qual s'ha dedicat temps i esforços, un fet que ha provocat que acompleixi diverses funcions, des de la històrica i la pròpia d'investigació fins a la pedagògica i la promocional com a referent dins del nostre patrimoni històric.

Donar a conèixer el jaciment in situ i alhora a través d'aquesta obra són tasques importants per fer que la Llosa sigui un indret de referència per als propis cambrilencs des de la pedagogia que es pugui fer a les escoles, per als nostres visitants i com no per als investigadors que vulguin conèixer no tan sols la nostra història pròpia, sinó també la col·lectiva, forjada també al nostre municipi.

I Beca de Recerca Vila de Cambrils 1996

Autora: Montserrat Vidiella Recasens.

774 pàg.

Preu: 18 euros

Disponible

Conèixer el nom dels indrets, les persones i les coses que ens envolten és conèixer també part de la nostra història, de la nostra configuració com a comunitat i alhora com a individus. Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal és una obra esperada per molts cambrilencs i estudiosos de la llengua, coneixedors de la tasca que ha realitzat la Montserrat Vidiella, guanyadora de la I Beca de Recerca Vila de Cambrils.

Aquesta obra veu la llum després d'anys de treball de la seva autora. Un estudi acurat que ens descriu i defineix els noms del terme cambrilenc, ens recull part de la nostra història vehiculada gràcies a la llengua.

Agrupació fotogràfica. Ajuntament de Cambrils

Any de publicació: 2002

132 pàg.

Catàleg que ens mostra un recull de 63 fotografies de persones que han estat representant el municipi en els diferents consistoris democràtics.

8è Premi Assaig Vila de Cambrils 1991

Autor: Josep Bertran i Cuders

128 pàg.

Disponible

Aspectes socio-ecnòmics del segle XIX i inicis del XX a Cambrils pretén donar una visió global d'aquest període de la nostra història i, a la vegada, omplir un buit important de la historiografia cambrilenca.

7è Premi Assaig Vila de Cambrils 1990

Autor: Ramon Ortiga i Vidal

194 pàg.

Exhaurit

6è Premi Assaig "Vila de Cambrils" 1989

Autor: Manuel Jaume Massó i Carballido

59 pàg.

Exhaurit

Una aproximació arqueològica

Menció honorífica Premi Assaig "Vila de Cambrils" 1990

Autor: Josep M. Vidal i Mas

Exhaurit

5è Premi Assaig "Vila de Cambrils" 1988

Autor: Josep Bertran i Cuders

128 pàg.

Exhaurit

4t Premi Assaig "Vila de Cambrils" 1988

Autor: M.Montserrat Esporrín i Pons

209 pàg.

Disponible

El treball que ens ocupa parteix de l'estudi de la població de Cambrils i de les seves activitats tradicionals, agricultura i pesca, fins l'arribada del boom turístic i la introducció del capital.

3r Premi Assaig "Vila de Cambrils" 1986

Autor: Josep Bertran Cuders

93 pàg.

Exhaurit

L'escriptor Josep Bertran Cuders ens dóna una aproximació històrica de la vida quotidiana dels cambrilencs, la demografia, l'activitat econòmica, els aspectes socials, el vessant polític i la guerra carlina, en un període molt concret conegut amb el nom de Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-74).

Accèssit 2n Premi Assaig Vila de Cambrils 1987

Autor: Josep Salceda i Castells

109 pàg.

Disponible

L'escriptor cambrilenc i cronista de la vila, Josep Salceda i Castells, va escriure un interesant recull de goigs sobre l'amor i la devoció dels cambrilens per la Verge del Camí que es manifestava en els moments solemnes, joiosos i dolorosos dels cambrilencs: casaments, noces d'or o d'argent, peticions i acciones de gràcies.

2n Premi Assaig "Vila de Cambrils" 1986

Autor: Carles Maristany

231 pàg.

Exhaurit

Maristany dibuixa la complexa composició jurisdiccional del terme de Cambrils i Montbrió durant aquells segles, així com s'aproxima als aspectes sòcioeconòmics de la vila. Aquesta obra s'estructura en tres grans apartats: el poder senyorial, la població i el règim municipal. El treball constitueix un estudi rigorós de la vida dels cambrilencs que, al llarg dels segles XII-XVII, gràcies al comerç, el treball menestral i l'agricultura, consolidaren i feren pròspera la seva vila.

1r Premi Assaig "Vila de Cambrils" 1985

Autor: Laureà Pagarolas i Sabaté

124 pàg.  Disponible

(Per poder consultar el llibre cliqueu la tapa)

L'historiador Laureà Pagarolas va publicar l'any 1985, Els Gimbernat i el Cambrils del segle XVIII, primer premi d'assaig "Vila de Cambrils". En aquesta monografia, Pagarolas realitza un estudi del govern local a partir de la documentació de la Reial Audència, i segueix amb els aspectes sòcioeconòmics de Cambrils, a partir del buidat dels llibres parroquials, el fons de Miquelets i manuals notarials. El llibre es clou amb un estudi biogràfic d'Antoni de Gimbernat, així com de la genealogia d'aquesta important família d'origen cambrilenc.

Quadern d'estudi i divulgació número 5

Autors: Joan Mas i Manuel Ortega

Any de publicació: 1995

71 pàg.

Exhaurit

Quadern d'estudi i divulgació número 4

Autor: Maria Adserias Sans i Ester Ramón Sariñena

Any de publicació: 1995

41 pàg.

Disponible

Quadern d'estudi i divulgació número 3

Autor: Josep Salceda i Castells

Any de publicació: 1992

59 pàg.

Exhaurit

Quadern d'estudis i divulgació número 2

Autor: Andreu Muñoz Melgar

Data de publicació: 1991

34 pàg.

Disponible

Quadern d'Estudis i Divulgació número 1

Autor: Pere Navarro

Data de publicació: Març 1990

17 pàg.

Exhaurit