El port de Cambrils
Durant els segles XVIII i XIX, el port de Cambrils tingué una certa importància com lloc de sortida dels productes agraris del Camp de Tarragona i de les muntanyes del Priorat. Així, a mitjans del segle XIX, els productes que s'exportaven eren vi, aiguardent, llegums i fruites. També hi havia una trentena d'embarcacions de pesca amb 128 tripulants. En aquella època va arribar a ser cap d'un districte marítim, amb duanes, drassanes i gremis de pescadors. L'expansió del port de Tarragona i la manca de protecció del port de Cambrils, van significar el seu decliu, que a finals del segle passat, ja no tenia duanes, i els moviments mercantils es van reduir a la mínima expressió.
A començament del segle XX, es va fer necessari la construcció d'un port de refugi. La regressió de les platges de Cambrils posaven en perill les cases del barri de la Marina cada cop que hi havia turmenta, i es van perdre moltes vides i barques, com per exemple el 31 de gener de 1911, quan morien 15 pescadors. El primer projecte va ser redactat per l'Enginyer Manuel Corsini, l'any 1918. Aquell primer projecte, que contemplava la construcció de dos dics, va ser desestimat pel seu cost excessiu. Un segon projecte va ser encarregat a l'Enginyer Francisco Monares, l'any 1921, que contemplava un sol dic de 375 m al ponent. Aquest projecte no va ser de l'agrat dels cambrilencs donat que es considerava que no protegia el port ni el barri adequadament.
Arran de la forta tempesta i desastres al finals de 1926, l'enginyer Francisco G. de Membrillera pren la direcció del projecte. Al 1927, com a mesura d'urgència, es construeix una petita punta de moll amb 6 espigons a la mateixa platja davant del barri. Més tard, presentà un projecte similar al del Sr. Monares al 1928, que és desestimat. Amb l'adveniment de la 2ª República, el Ministre Marcel·lí Domingo promet a Cambrils la construcció del port, essent redactat un nou projecte pel Sr. De Membrillera, al 1931, el qual finalment és aprovat. Aquest projecte contemplava la construcció de dos molls, al 2 extrems del barri de la Marina, en forma de braços convergents. Les obres van començar al maig de 1933, i duraren fins al 1957. La Guerra Civil suposà una paralització de la construcció de les obres del port, i es van continuar a partir del 1941 sota la direcció de l'enginyer Eduardo Serrano Suñer, què modificà el projecte original amb la prolongació del moll de llevant.
