Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Cambrils
Cambrils Govern Obert
Informació econòmica
Dades Obertes
Participa
Esteu aquí: Inici / Cambrils Govern Obert / pressupostos / Ajuda / Diccionari

Diccionari

Termes i conceptes relacionats amb el pressupost municipal i el la seva execució, que us ajudarà a comprendre millor el Pressupost Obert de l'Ajuntament de Cambrils

Glossari


 

Com ha de ser el pressupost?
Cal aplicar el principi d’equilibri pressupostari, havent de quadrar les despeses i els ingressos.

Què és el pressupost?
El pressupost municipal és el document que recull en xifres, de forma conjunta i sistemàtica, les obligacions (despeses) que, com a màxim, es poden reconèixer i les previsions de drets (ingressos) que es liquidaran durant l’exercici (any natural).
Qui aprova el pressupost?
El pressupost ha de ser aprovat pel Ple municipal.
Quina és l'estructura d'un pressupost?

El pressupost s’estructura seguint tres classificacions:

  1. Orgànica o per àrees. Ens indica l’assignació de recursos a les diferents àrees en que està organitzat l’Ajuntament.
  2. Funcional. Ens indica l’assignació de recursos als diferents objectius que pretén assolir l’Ajuntament.
  3. Econòmica. Ens indica la naturalesa dels ingressos i les despeses de l’Ajuntament.
Com s'executa el pressupost?

Les fases de gestió i execució del pressupost són l’autorització de la despesa (A), la disposició de la despesa (D), el reconeixement de l’obligació (O) l’ordenació del pagament (P) i finalment la realització del pagament (R). Fins a la fase AD no hi ha un compromís de pagament a tercers, en canvi en l’ADO ja hi ha un tercer que té un dret a cobrar i la determinació exacta d’aquest deute.

Les dades del que anomenem pressupost executat són les de la fase ADO. Els percentatges que figuren a les gràfiques corresponen al pressupost executat respecte el pressupost definitiu i són sempre dades acumulades.

Capacitat de Finançament
La capacitat o necessitats de finançament d’un Ajuntament es mesuren com les diferències entre els ingressos no financers i les despeses no financeres. Quan el resultat és positiu (capacitat de finançament), indica que l’entitat té capacitat de finançament o superàvit pressupostari no financer. En canvi, si el resultat és negatiu, indica que l’entitat necessita finançament, és a dir, que ha de recórrer a l’endeutament.
Classificació orgànica del pressupost de despeses
La clasificació orgànica del pressupost de despeses informa de quina és la unitat orgànica de l’Ajuntament que gestiona les despeses, és a dir, quina àrea o servei és el responsable de la seva execució. Aquesta classificació és opcional.

Classificació econòmica del pressupost de despeses
La classificació econòmica del pressupost de despeses informa sobre com es gasta. Per això els crèdits del pressupost de despeses s’ordenen segons la seva naturalesa econòmica, distingint entre els crèdits destinats a operacions corrents, com les despeses necessàries per al funcionament dels serveis públics (despeses en personal i en béns i serveis), els crèdits destinats a operacions de capital (com les despeses en inversions reals) i els crèdits destinats a operacions de caràcter financer (com les amortitzacions dels préstecs que han rebut les entitats locals).

Classificació per programes del pressupost de despeses
La classificació per programes del pressupost de despeses informa sobre la finalitat i els objectius dels crèdits que es proposi aconseguir. El detall d’aquesta classificació el podeu consultar en l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual s’aprova l’estructura dels pressuposts de les entitats locals.

Classificació orgànica del pressupost de despeses
La clasificació orgànica del pressupost de despeses informa de quina és la unitat orgànica de l’Ajuntament que gestiona les despeses, és a dir, quina àrea o servei és el responsable de la seva execució. Aquesta classificació és opcional.

Com es classifica el pressupost de despeses
L’estat de despeses ordena els crèdits d’acord amb tres classificacions diferents:
  • Orgànica, que informa sobre qui fa la despesa.
  • Per programes, que informa sobre en què es gasta, és a dir, la finalitat de la despesa.
  • Econòmica, que informa sobre com es gasta, sobre la naturalesa econòmica de la despesa.
Com es classifica el pressupost d'Ingressos
L’estat d’ingressos es pot classificar d’acord amb les classificacions següents:
  • Classificació econòmica, que presenta la informació atenent a la naturalesa econòmica dels drets pressupostaris, l’estructura de la qual serà definida pel Ministeri d’Economia i Hisenda.
  • Classificació orgànica, que informa sobre qui ingressa. Les entitats locals podran classificar els ingressos atenent a la seva pròpia estructura. És una possibilitat que tenen les entitats locals i, per tant, una classificació de caràcter opcional.
Deute viu
El deute viu és la totalitat de deute pendent de pagar que té l’Ajuntament procedent de préstecs a llarg termini amb entitats financeres i avals. És a dir, és el capital pendent d’amortitzar més els interessos generats.

Pressupost municipal
El pressupost d’un Ajuntament és un document que s’aprova pel Ple de l’Ajuntament i que especifica les despeses que com a màxim es produiran durant l’exercici i els ingressos que es preveuen obtenir durant el mateix període. Totes les entitats locals estan obligades a aprovar el pressupost de l’any en l’últim trimestre de l’any anterior. D’aquesta manera les entitats locals l’1 de gener de cada any han de tenir el seu pressupost aprovat. No obstant això, si quan comença l’any no s’ha aprovat el pressupost, la normativa estableix que es prorrogaran automàticament els pressuposts de l’any anterior.
Estalvi net
La magnitud de l’estalvi és un indicador de la situació financera de l’entitat local, de la capacitat de poder atendre al seu venciment la càrrega financera de l’endeutament. Es calcula de la forma següent: suma dels ingressos liquidats corresponents a impostos, taxes i preus públics, transferències corrents i ingressos patrimonials menys les despeses relatives a personal, béns corrents i serveis i transferències corrents (es tenen en compte les despeses finançades amb romanent de tresoreria per a despeses generals). A aquest resultat se li ha de restar l’anualitat teòrica d’amortització corresponent als préstecs concertats a llarg termini i als avals a tercers pendents de reemborsar.
Impost sobre construccions, instal.lacions i obres
L’ICIO és un tribut municipal que els ajuntaments poden exigir si prèviament ho han decidit així i ho ha aprovat l’ordenança fiscal corresponent. L’ICIO s’ha de pagar per la realització dins del terme municipal de qualsevol construcció, instal·lació o obra per a la qual calgui obtenir una llicència urbanística o presentar una declaració responsable o una comunicació prèvia. La gestió d’aquest impost és íntegrament municipal.
Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturales urbana
L’IIVTNU és un tribut directe que grava l’increment de valor que ha experimentat un terreny mentre una persona ha estat propietària d’un pis, aparcament, traster, local, terreny, etc. Ha de pagar aquest impost la persona que ven un pis, una plaça de garatge, un traster, una botiga, una casa, etc., per l’increment del valor que ha experimentat el terreny mentre n’ha estat propietària. En cas d’herència o donació, és el nou propietari qui ha de pagar l’impost. La gestió d’aquest impost és íntegrament municipal.
Impost sobre vehicles de tracció mecànica
L’impost sobre vehicles (IVTM) és un tribut directe que grava la titularitat dels vehicles d’aquesta naturalesa aptes per circular per vies públiques. Han de pagar anualment aquest impost els propietaris de vehicles donats d’alta. La gestió d’aquest impost és íntegrament municipal.
Període mitjà de pagament
L’indicador Període mitjà de pagament (PMP) mesura el termini de pagament als proveïdors que presten serveis a l’Ajuntament (segons la normativa vigent aquest termini no pot superar els 30 dies).
Regla de la despesa
La regla de la despesa estableix un sostre de despesa per al pressupost de les administracions públiques. Aquesta regla introduïda per la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, és d’obligat compliment i determina que la despesa computable del pressupost de l’Ajuntament no pot superar la taxa de referència del producte interior brut (PIB) a mitjà termini.
Resultat pressupostari ajustat
El resultat pressupostari forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és la diferència entre els drets de cobrament que s’han liquidat en l’exercici i les obligacions de pagament reconegudes en el mateix període. Per tant, és una magnitud que reflecteix el superàvit o dèficit de l’exercici de l’Ajuntament. El resultat pressupostari s’ha d’ajustar amb les obligacions que es financen amb romanent de tresoreria per a despeses generals i les desviacions de finançament de l’exercici derivades de les despeses amb finançament afectat, ja que aquestes circumstàncies distorsionen el resultat pressupostari. Quan el resultat pressupostari ajustat de l’exercici és negatiu, estem davant d’una situació financera que ha de ser analitzada i si és el cas corregida, ja que l’esmentat saldo manifesta la incapacitat dels drets reconeguts de l’exercici per atendre les obligacions generades en aquest, i per tant un incompliment del principi d’estabilitat pressupostària.
Romanent de tresoreria per a despeses generals
El romanent de tresoreria per a despeses generals forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és la suma dels drets pendents de cobrament (del mateix exercici i dels anteriors) més els fons líquids de tresoreria menys els crèdits pendents de pagament (del mateix exercici i dels anteriors). Tot i la denominació de “romanent líquid de tresoreria”, aquesta magnitud no significa un sobrant líquid de tresoreria. És senzillament el resultat líquid que s’obtindria en l’hipotètic supòsit que es cobressin tots els drets reconeguts (no provisionals) i es paguessin totes les obligacions reconegudes, tant d’operacions pressupostàries com no pressupostàries, tenint en compte les desviacions de finançament afectat positives acumulades.
Taxes i preus públics
Quan l’Ajuntament fa activitats que beneficien o interessen particularment els ciutadans, pot exigir taxes o preus públics. També s’exigirà una taxa quan tingui lloc l’aprofitament especial de les vies públiques a favor d’un particular. Exemples típics d’activitats per les quals s’exigeix una taxa són la recollida d’escombraries, la concessió d’una llicència urbanística o el gual. Ha de pagar la taxa la persona que es beneficia del domini públic o d’un servei o activitat duta a terme per l’Ajuntament. És l’Ajuntament qui determina mitjançant les ordenances fiscals l’import de la taxa. La diferència entre una taxa i un preu públic és que la taxa s’estableix per a serveis que només presta l’Ajuntament (exemple: guals) i el preu públic s’utilitza per a aquells serveis que també pot prestar l’empresa privada (exemple: escoles bressol).

Comparteix
Ajuntament de Cambrils Plaça de l'Ajuntament 4, 43850 Cambrils (Tarragona) Tel. 977 794 579

Conforme amb:
HTML 5 | CSS 3.0
W3C WAI-AA

Projecte desenvolupat per SEMIC Internet