Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Cambrils
PLATJA
PLATJA ESPIGO
PLATJA.jpg
PLATJA14.jpg
PLATJA13.jpg
PLATJA12.jpg
PLATJA9.jpg
PLATJA8.jpg
PLATJA7.jpg
PLATJA6.jpg
PLATJA4.jpg
PLATJA.jp.jpg
PLATJA1.jpg
PLATJAW.jpg
PLATJASS.jpg
PLATJASE.jpg
PLATJAS.jpg
PLATJAR.jpg
PLATJAF.jpg
PLATJAAS.jpg
PLATJA_V.jpg
PLATJA_ES.jpg
PLATJA_A.jpg
Esteu aquí: Inici / PLATGES DE CAMBRILS / Fitxers / Documents / FENÒMENS NATURALS MÉS FREQÜENTS A LES PLATGES

FENÒMENS NATURALS MÉS FREQÜENTS A LES PLATGES

Les platges són espais naturals en els quals es desenvolupen i viuen organismes marins i tenen lloc fenòmens propis de l’ecosistema litoral costaner.

Formacions d’escumes i de mucílags, proliferacions de fitoplàncton i arribada de meduses i altres organismes gelatinosos són alguns dels fenòmens comuns en el litoral.

També poden arribar a les nostres costes restes vegetals marines i terrestres i es pot constatar, de manera puntual, l’increment de la terbolesa de l’aigua fruit de l’aportació de sediments en episodis destacats de pluges.

Proliferacions de fitoplàncton

Les proliferacions de fitoplàncton són creixements massius d’algues microscòpiques que viuen en suspensió a l’aigua.

Aquest fenomen pot provocar coloracions verdoses, grogues o marrons de l’aigua que no suposen, majoritàriament, cap perill per als banyistes.

Les proliferacions són més freqüents a l’estiu i en aquelles platges amb baixa renovació de l’aigua (platges o cales més tancades) i també a les platges properes a les desembocadures de rius.





Per què canvien el color de l'aigua de les platges?

Les proliferacions de fitoplàncton poden provocar coloracions i olors anòmals de l’aigua de bany i habitualment confereixen a l’aigua un aspecte visual negatiu. Això és conseqüència de què les cèl·lules del fitoplàncton contenen pigments de coloració variable i, en concentrar-se en grans quantitats, tenyeixen el color de l’aigua amb diferents tonalitats (verdoses, groguenques, marrons o vermelles) i provoquen la pèrdua de la transparència habitual de l’aigua de bany.






Quan i on és més freqüent observar-les?

Les proliferacions són més freqüents a l’estiu, quan les aigües estan calmades i la insolació és intensa.

Al litoral català, com a la resta de la Mediterrània, s’acostumen a donar amb més freqüència en platges tancades, badies, ports i, en general, a les aigües de baixa renovació.

Altres zones amb risc d’aparició de proliferacions són les desembocadures a mar de rius o canals de rec on hi ha aportacions contínues d’aigües dolces riques en nutrients.

En general, quan hi ha una proliferació, l’aigua de la platja canvia de color i perd transparència a partir del migdia. Les proliferacions poden durar des d’uns pocs dies fins a 1-3 setmanes, en funció de les condicions meteorològiques i l’estat de la mar.

A l’apartat de característiques de les platges de l’aplicació es pot consultar el risc de proliferacions de fitoplàncton a les zones de bany (Nul/ Baix/ Mig/Alt).

Suposen risc per al bany?

Les proliferacions de fitoplàncton es produeixen de manera natural en el medi marí com a manifestació del cicle biològic d’aquests organismes i, en general, no suposen cap risc per als usuaris de les platges ni per als ecosistemes marins.

Excepcionalment, algunes espècies poden produir toxines que, potencialment, poden afectar la salut dels banyistes. Per a aquests casos existeix un protocol d’actuació per advertir i informar a la població dintre de les tasques de vigilància que s’efectuen a les platges durant la temporada de bany.

Presència d'escumes i mucílags a les platges

Presència d'escumes i mucílags a les platges.PNG

La formació de taques d’escumes o de mucílags és un fenomen propi del mar, vinculat, majoritàriament, a la presència i degradació de la matèria orgànica pròpia del mar i a la producció vegetal.

Les fileres o taques d’escumes i mucílags que es poden observar a vegades a les platges són, en general, conseqüència de processos completament naturals i no suposen un risc per a la salut dels banyistes.

Com es formen?

Les agregacions o taques d’escuma o bromera que s’observen amb més freqüència a les platges es generen per la presència de substàncies tensioactives derivades de la degradació de la matèria orgànica que es troba de manera natural en el medi marí.

El procés de formació de les taques s’afavoreix per l’agitació de les onades, de manera que el grau de desenvolupament i la permanència de les escumes varia també en funció de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.

També és poden formar escumes i agregacions de substàncies mucilaginoses, de manera més ocasional i en gran quantitat, que estan associades directament amb la producció de determinades espècies de fitoplàncton com Phaeocystis spp. i Gonyaulax spp.

fitoplàncton com Phaeocystis spp. i Gonyaulax spp.PNG

Quan és més freqüent observar-les?

El fet que sigui un procés vinculat a la presència de productes de degradació de la matèria orgànica fa que en algunes zones de bany es formin freqüentment escumes després de les hores de major activitat vegetal (a partir del migdia en endavant) perquè, a conseqüència de la producció vegetal, s’alliberen substàncies orgàniques a l’aigua. També, s’afavoreix la formació d’escumes després d’episodis de pluges, per les aportacions a mar de matèria orgànica detrítica i, també, en situacions de mar de fons.

Suposen risc per al bany?

Tot i que determinades activitats humanes o abocaments contaminants accidentals poden determinar l’aparició d’escumes a l’aigua, les taques d’escumes o de mucílags que s’observen en general a les platges són conseqüència de processos naturals i no suposen un risc per a la salut dels banyistes

Arribades de restes de vegetals marins

Arribades de restes de vegetals marins.PNG

En determinades zones de la costa catalana és bastant freqüent l’arribada de restes de vegetals marins a les platges, arrossegades pels corrents i l’onatge.

És un fenomen que forma part del cicle natural dels ecosistemes litorals, no suposa cap risc per al bany i alhora indica un bon estat ambiental de l’entorn en què es troba la zona de bany.

RESTES VEGETALS.PNG

A les platges podem trobar restes de macroalgues que viuen sobre fons rocallosos durs i també restes de fanerògames marines que viuen, principalment, sobre fons sorrencs. Les comunitats de macroalgues estan formades per diverses espècies i són molt visibles sobre les roques de les cales i platges. Les fanerògames marines (espècies autòctones d’un gran valor ecològic i protegides) viuen en general a fondàries d’entre 5 i 30 metres, poden cobrir grans extensions i formen el que s’anomena praderies. A les platges trobarem, principalment, restes de dues espècies de fanerògames marines (fulles i arrels), sobretot a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre: Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa.

TOTA LA INFORMACIÓ LA PODEU TROBAR AL SEGÜENT LINK:   http://aca-web.gencat.cat/aca/platgescat/index.html#detallTaulellInfo

que es pot trobar dins de l’aplicatiu http://platges.cat/

Comparteix

Conforme amb:
HTML 5 | CSS 3.0
W3C WAI-AA

Projecte desenvolupat per SEMIC Internet