Elements del Seguici en les celebracions de les festes a Cambrils

Els Gegants Vells: El Pere i la Camí

Gegants Vells. El Pere:

Anomenat també "El rei", va ser realitzat pel taller El Ingenio de Barcelona. L'Ajuntament de Cambrils en motiu del Centenari de la definició dogmàtica de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu, n'encarregà la construcció junt amb la seva parella reial Camí. El preu final dels dos va ser aleshores de 11.000 pessetes i s'estrenaren el 7 de desembre de 1954. Amb el cap coronat, no representa cap monarca en concret. L'any 1992 va ser batejat amb el nom de Pere en honor a un dels patrons locals. Des d'aleshores, llueix una clau de fusta al pit lliurada per l'alcalde en representació de les claus del municipi. Amb una alçada de 3,70m, està vestit amb túnica d'una sola peça i capa llarga fins als peus, conjunt estrenat l'any 2004 en motiu del seu cinquantenari. L'aparició de nous gegants a Cambrils a fet que avui s'anomenin al Pere i la Camí com els Gegants Vells.

 

Gegants Vells. La Camí:

Anomenada també "La reina", va ser realitzada pel taller El Ingenio de Barcelona. L'Ajuntament de Cambrils en motiu del Centenari de la definició dogmàtica de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu, n'encarregà la construcció junt amb la seva parella reial Pere. El preu final dels dos va ser aleshores de 11.000 pessetes i s'estrenaren el 7 de desembre de 1954. Amb el cap coronat, no representa cap monarca en concret. L'any 1992 va ser batejada amb el nom de Camí en honor a la patrona local. Des d'aleshores, a més d'un ram de flors, llueix arracades i collaret lliurat per l'alcalde en representació del municipi. Amb una alçada de 3,60m, està vestit amb túnica d'una sola peça i capa llarga fins als peus, conjunt estrenat l'any 2004 en motiu del seu cinquantenari. L'aparició de nous gegants a Cambrils a fet que avui s'anomenin al Pere i la Camí com els Gegants Vells.

Els gegants del setge; Ermengol "Corcatropes" i la Magdalena "Foc a la metxa".

 

Ermengol "Corcatropes":

Realitzat per l'artesà Manel Casserres de Solsona, és parella de la geganta Magdalena "Foc a la Metxa", presentats i batejats en públic l'any 1994. L'Ermengol representa un dels cambrilencs que a l'any 1640 i dins el marc de la guerra dels Segadors, es defensaren heroicament del setge que les tropes del rei Felip IV sotmeteren Cambrils. Amb una alçada de 3,70m, va vestit amb indumentària de l'època amb complements singulars i identificatius del moment històric, com ho són la falç o el fusell. Junt amb la seva parella i el gegant manotes "El marquès", configuren els anomenats gegants Nous o del Setge.

 

Gegants Nous o del Setge:Magdalena "Foc a la metxa":

Realitzada per l'artesà Manel Casserres de Solsona, és parella del gegant Ermengol "Corcatropes", presentats i batejats en públic l'any 1994. La Magdalena representa una de les cambrilenques que a l'any 1640 i dins el marc de la guerra dels Segadors, es defensaren heroicament del setge que les tropes del rei Felip IV sotmeteren Cambrils. Amb una alçada de 3,60m, va vestida amb indumentària de l'època i amb un barrilet de pólvora a la mà identificatiu del rellevant paper que les dones desenvoluparen durant la defensa. Junt amb la seva parella i el gegant manotes "El marquès", configuren els anomenats gegants Nous o del Setge.

El manotes

 

Realitzat per l'artesà Manel Casserres de Solsona, va ser presentat l'onze de setembre del 2001 i des d'aleshores forma part del tercet dels anomenats Gegants del Setge, junt amb l'Ermengol "Curcatropes" i la Magdalena "Foc a la metxa". El Marquès és l'únic gegant cambrilenc que representa una figura històrica. En concret es tracta de Pedro Fajardo Zúñiga, Marquès de los Vélez i cabdill de les tropes de Felip IV que, el desembre de 1640 i dins la Guerra dels Segadors, va sotmetre Cambrils amb un setge cruel. Al ser un gegant manotes, eqüestre i caracteritzat grotescament, recorda de manera sarcàstica, però també pedagògica, un dels fets històrics més importants ocorreguts mai a Cambrils.

Es un gegantó d'embergadura petita que permet ser portat pels més petits.

 

El gegant representa un soldat de l'episodi del Setge de Cambrils de 1640, i de la mateixa manera que el gegant Marquès de Los Vélez, té una presència grotesca i caricaturesca, i també té els braços articulats, la qual cosa permet actuar com a manotes.

Aquest gegantó va sortir per primera vegada en el seguici de la Festa Major, el 8 de setembre de 2006.
Pren el nom del personatge real Álvaro de Quiñones, militar de les tropes castellanes que va participar d'una manera encarnissada a l'espisodi del Setge de Cambrils.

El seguici festiu compta amb 11 nanos

Els nanos es van presentar en motiu de la Festa Major de la Immaculada de l'any 1954.
Els dos darrers nanos que s'han sumat al grup són la parella formada per dos personatges romans.

La majoria dels nanos provenen del taller Casa Ingenio de Barcelona i han sofert nombroses restauracions.

Els nostres nans són: el "Sidru"; el "Dimoni"; el"Xiquet"; el "Cuiner"; la "Cubana"; el "Gepetu";el "Català"; la "Lola"; la "Gitana"; el "Juli"; la "Juno".

Creats al 2003 dins de la Colla Gegantera Tota l'Endenga.

 

Els Cop de Cap son un grup de percussió innovador, creat el 2003, que parteix de ritmes mediterranis fusionats amb altres sons amb una posada en escena especial. Fins ara hem demostrat que aquest tipus d'espectacle pot encabir-se en qualsevol tipus d'esdeveniment a l'aire lliure sense posar-nos cap límit al tipus d'actuació. Oferim un repertori de ritmes mediterranis basats en els timbals tradicionals de correfoc però fusionats amb ritmes tropicals i d'altres que ens sonen més familiars com pasdobles i valsos. Ara que estan tant en voga les batucades, Cop de Cap no es limita a copiar el mestissatge que s'ha originat en altres latituds sinó que crea una fusió autòctona. Les actuacions en nombrosos indrets evidencien l'èxit de la fórmula Cop de Cap com a sinònim de festa. Entre els seus temes hi ha noms que fan referència a termes i renoms mariners com Pitu Bomba, Escata la mabra o Rom o raca. Els Cop de Cap som una colla de timbalers/eres de diferents edats a qui uneix les ganes de tocar, cridar i fer vibrar el públic. En síntesi, una dosi contundent i sonora de bones vibracions i bon humor.

La Farnaca és una bèstia de foc.

 Està inspirada en un dels elements escultòrics de la façana de l'església de Santa Maria de Cambrils que consisteix en una escultura en alt relleu que representa un figura mitològica semblant a la griu, meitat de cos de moixó i de rèptil, banyes de cabró, cua i crinera de lleó.
La seva presència és gran, àmplia i arrodonida, fet que provoca un caminar pausat, majestuós i tranquil.

En el moment de batejar-la la Colla Gegantera Tota l'Endenga va escollir una paraula d'arrel àrab que definiria una persona amb aquestes característiques: una farnaca test

image1

A inicis del segle XX es crea l'actual Ball de Bastons de Cambrils

Tot i que hi ha referències sobre la possible existència d'un ball de bastons a Cambrils als s. XVII i XIX, la formació actual data de principis del XX, quan dos bastoners de Montblanc van emigrar a Cambrils i van ensenyar la manera de ballar que ha perdurat fins als nostres dies.

El 29 de juny de 2008 es crea la Colla Infantil del Ball de Bastons.

El ball el formen vuit bastoners, armats cadascun amb dos bastons de fusta d'alzina, fets de raigs de roda de carro tallats pels extrems, de 40 a 45 cm de llargada i uns 700 grams de pes. Hi ha quatre "picadors" i quatre "paradors" amb la funció de picar, els primers, i aturar els cops, els segons, durant el "clos" (moviment bàsic).

Vesteixen mitjons, camisa i pantalons blancs (amb un galó al camall), espardenyes de set vetes, faixa, mocador creuat al pit i llaç al coll. El color del galó, les vetes de les espardenyes, la faixa, el mocador i el llaç serà blau pels paradors i vermell en el cas dels picadors.

El repertori és d'una quinzena de balls picats al so del flabiol i tamborino.

Aquest Ball presentat per la Festa Major de la Immaculada l'any 2012, actualment no està actiu.

 Ball de valencians

 Els balls de valencians són unes danses que amb aquesta denominació consten documentades a bona part de la península Ibèrica des del segle XVII. Segons la tesi més comunament acceptada els balls de valencians foren els antecessors dels actuals castells atès que acostumen a acabar amb un aixecament humà.

A Catalunya la major part de notícies que tenim sobre balls de valencians se situen a les comarques de l’anomenada Catalunya Nova. De fet, només al Baix Camp tenim constància de la seva presència en algun moment o altre a Alforja, l’Argentera, Cambrils, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, Mont-roig del Camp, Prades, Reus, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i, com no, Cambrils.

Salvant les peculiaritats de cada població es tracta d’una mena de danses la característica més coneguda de les quals, com hem dit més amunt, és la finalització amb un enlairament humà. Tot i no ser tant vistoses el ball és conformat per altres figures característiques: les que es porten a terme amb castanyoles que els balladors fan sonar al ritme de la música; evolucions amb intercanvi de posicions mentre els dansaires es donen el braç; ponts i estrelles amb els mocadors que porten els balladors.

Les notícies històriques que disposem del Ball de valencians cambrilenc se situen entre 1854 i 1904, amb aparicions quasi sempre dins del marc de la festa major de la Puríssima. Aquestes notícies ens donen poquíssima informació sobre com era el nostre ball de valencians, per això, a l’hora de reintroduir-lo dins el panorama festiu cambrilenc s'han agafat les característiques que són comunes a tots els balls, especialment aquelles que ens han arribat de les tradicions més properes geogràfica i temporalment per a fer-ne interpretació pròpia des del respecte, la coherència i cercant una personalitat marcada.

El Ball de bastons de Cambrils, hereus i conservadors, d’una de les tradicions vives amb més bagatge del nostre poble va assumir el repte de tirar endavant la reintroducció d'una de les danses més antigues coneguda al nostre municipi, abans fins i tot que el ball de bastons: el Ball de valencians. Així es va presentar de nou al municipi el 6 de desembre de 2012, però va costar tirar-ho endavant i l'any 2015 es va decidir posar-hi fi.

Es va crear al 2003 per part d'antics membres del Grup de Diables de l'Eixample.

"Els Cagarrieres":

Cap als anys 20, és té constància per primera vegada a Cambrils de veïns que tiren foc per amenitzar les festes. L'any 1985 neix el Grup de Diables del barri de l'Eixample, que vibrà sota el foc durant una dècada aproximadament. L'any 2003, un grup de joves antics membres decideixen recuperar aquest element festiu batejant la nova colla amb el nom de Ball de Diables de Cambrils "Els Cagarrieres", malnom amb el qual els habitants de poblacions veïnes anomenaven els cambrilencs.

L'any 2011 es crea la Colla Infantil. El Bateig es va cel·lebar el dia 1 de juliol del mateix any, coincidint amb l'organització del 1er CAGAFOCS A CAMBRILS.

Els diables llueixen la vestimenta tradicional del Baix Camp: pantalons i casaca de roba blanca i gruixuda amb motius decoratius retallats en roba de color vermell, verd i negre.

El ball consisteix a caminar o saltar al ritme dels timbals (sense cap mena de coreografia) sota el foc de les carretilles, artificis pirotècnics consistents en uns coets sense canyes que es col·loquen en un clau llarg a l'extrem d'una maça i que, un cop encesos, produeixen en girar l'efecte de paraigua de foc.

LA GALERA DE FOC

Després de deu anys tirant la colla de diables “Els Cagarrieres” endavant i un cop arrelada la Colla Infantil, des de la colla fan un pas més i al 2014, coincidint amb els deu anys d’existència, han creat una Bèstia de Foc, La Galera de Foc.

La Galera de Foc l'ha realitzat la dissenyadora i escultora Dolors Sans, experta  en dissenys de dracs i cap grossos d'arreu de Catalunya. Fa dos metres d'alçada per tres de llargada, cosa que fa que impressioni trobar-se una galera aixecada i amb l'aspecte infernal que se li dona. Aquesta bèstia de foc serà portada per membres de la colla de diables "Els Cagarrieres" de Cambrils i llançarà foc mitjançant un circuit que ha estat dissenyat expressament pels punts de foc que aquesta galera portarà.

Presentacio Galera de Foc 052.jpg

Aquest ball parlat es va recuperar per la Festa Major de la Mare de Déu del Camí del 2008 Actualment aquest ball, no està actiu.

Ball de la rosaura

 Els balls parlats són representacions de teatre popular molt arrelades a la geografia catalana, especialment a allò que es coneix com a Catalunya Nova. Aquestes manifestacions consistien, i consisteixen, en la posada en escena d’una obra que combina el gest, la paraula i l’atrezzo d’una peça teatral més o menys llarga amb la música i el ball que porten a terme els mateixos actors i que, probablement, té els seus orígens en el teatre medieval. Tal com ha arribat fins als nostres dies té com a característica important, també, el fet que es portin a terme, generalment, pels carrers i les places dels nostres pobles i ciutats, quasi sempre a peu pla.

Si bé és cert que hi predomina la temàtica religiosa (hagiogràfica i bíblica) el ventall de temàtiques abraça des de la representació de fets històrics o la biografia de personatges preeminents fins al relat o la idealització de la realitat més rabiosa, passant per les aventures bandoleresques, la sàtira o les truculentes adaptacions de romanços (literatura de fil i canya).

És precisament en aquest darrer supòsit on trobem el Ball de la Rosaura de Trujillo, que narra les desventures d’una joveneta que pateix els abusos i vexacions del seu pretendent, acaba clausurada com a monja per expiar el seu pecat mentre que els malfactors són capturats i executats. L’obra es clou amb el monòleg d’un diable burlesc que fa un repàs de tot allò que té de censurable la vida quotidiana.

A Cambrils hi ha referències de la representació d’aquest ball per la festa major de 1904, coincidint amb el cinquantenari de la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció.

Cinquanta anys més tard Josep Salceda parla d’aquella festa major en un article publicat a la Revista Cambrils i ens diu que, encara llavors, sentia a dir als seus pares i avis allò de “Rosaura como te recreas a la sombre de este pino...”, una de les frases que es reciten durant el ball, la qual cosa demostra que aquest tenia una certa implantació a Cambrils.

El 2008de la mà del grup de teatre Xerinola, es va recuperar aquest ball parlat i es va representar durant 5 anys. L'any 2012 va ser el darrer.