Projecte Educatiu de Ciutat

Donada la informació recollida a través de la diagnosi educativa, podem establir una sèrie de reptes a què s’enfronta en l’actualitat la ciutat de Cambrils:

• Pas de vila a ciutat: aquest pas es concreta en el desenvolupament d’un creixement sostenible de la ciutat alhora que es garanteixen els següents elements:
  • Cohesió territorial: connectivitat, dotació igualitària d’equipaments i espais
  • Cohesió Social: no ghettització ni dinàmiques d’evolució diferenciades segons territori.
  • L’essència de la vila: Cal vetllar per a l’adaptació del llegat cultural i històric de Cambrils, forjat des d’una òptica i context de vila, als canvis urbanístics i socials actuals.
• Cobrir les necessitats de tots els ventalls d’edat: La diversificació de població diversifica el ventall de necessitats. Una manera òptima d’agregar necessitats és a partir de l’edat. Cal vetllar perquè cap franja d’edat es despengi de la dinàmica educativa i es trenqui la continuïtat 0-100 anys que es planteja des del PEC. Aquesta situació sembla que en l’actualitat no es dóna del tot degut al “gap” identificat entre la població de 12 a 16 anys.
• Fer accessibles les activitats: Un altre repte actual de la ciutat de Cambrils és fer accessible la xarxa d’activitats educatives a les diferents necessitats horàries i possibilitats econòmiques de tota la població del municipi. D’aquesta manera es contribuirà a la potenciació de la igualtat d’oportunitats al municipi a més de contribuir a la conciliació familiar dels residents a Cambrils.
• Potenciar habilitats dels joves: Cal potenciar l’estratègia de formació professional no reglada destinada als joves de Cambrils. Per un cantó, la presència d’un important sector turístic desincentiva la inversió de temps en formació alhora que incentiva la inversió de temps en un guany “ràpid i fàcil” de recursos econòmics. Aquest comportament a la llarga genera una mà d’obra no qualificada difícil de reintegrar en el mercat laboral o en un circuit formatiu reglat. D’altra banda, els comerciants i emprenedors de Cambrils es veuen afectats per les externalitats que genera una mà d’obra jove i no especialitzada en cap funció concreta, com és el cas dels joves que no acaben l’ESO o que decideixen deixar d’estudiar un cop finalitzen aquests estudis.

Aquest context no es dóna únicament a Cambrils (població jove amb alts índexs de fracàs escolar i no especialitzada) sinó que és comú entre aquells territoris turístics del denominat “Arc Mediterrani” (Catalunya, València, Múrcia i les Illes Balears). És necessari decantar les preferències dels més joves cap a una major inversió de temps en formació per tal que aquests es qualifiquin en alguna vessant professional concreta. Aquest plantejament ha d’anar acompanyat d’una planificació de recursos formatius i de promoció econòmica adients.

• Adaptació de serveis i infraestructures: Aquest repte és una conseqüència del creixement demogràfic constant de la població. Si el repte “Pas de vila a ciutat” contemplava una vessant més social i de cohesió de la població, el present repte contempla una vessant més material de l’evolució de la ciutat. Cal seguir planificant infraestructures i serveis, tant bàsics com complexes, per tal de cobrir les necessitats de la població. S’ha de tenir en compte però, que les necessitats de la població actual de Cambrils se situen en l’actualitat en un procés de diversificació i canvi (donades les fortes tendències de canvi sociodemogràfic observades en la última dècada) que s’ha de contemplar en la planificació de serveis i infraestructures.
• Donar pas a l’associacionisme i les dinàmiques participatives: Un repte que requerirà un treball constant és el de donar una sortida satisfactòria a les demandes i propostes del teixit associatiu per tal que la feina i sinergies creades per aquests no es perdin per un excessiu cel burocràtic, competencial o per una manca de legitimat de l’associacionisme i de la societat civil de Cambrils en el paper planificador i implementador de la vila. Per altra banda, s’identifiquen diferents projectes de ciutat en funcionament que en l’actualitat integren un component de participació ciutadana.

Aquests projectes estan generant una sèrie de resultats, mesures i demandes que de no ser ateses repercutiran negativament en la cultura participativa de la població (actualment emergent). Cal doncs, donar una sortida satisfactòria a tots aquests processos i dinàmiques participatives d’una manera sostenible i coherent.