Setge de Cambrils de 1640
Imatges del dia 12 de desembre de 2010 amb el parlament del Dr. Francesc Xavier Grau, Rector Magnífic de la Universitat Rovira i Virgili. (Fotografia de Fesalmar)
Com a novetats del 2010, es van ampliar els actes commemoratius del Setge amb la recreació d'un campament militar, la ronda dels soldats o l'itinerari històric La memòria de la Pau. Una altra de les novetats va ser la recreació història escenificada de la batalla del Setge de Cambrils a càrrec de la Mílicia efectiva de la Vila Reial d'Algemesí, el Tercio Viejo de Lombardia i la Companyia Traüt.
Commemoració del Setge de Cambrils de 1640:
Cambrils ha recordat sempre aquesta gesta dels seus avantpassats. La memòria d'aquests herois que el desembre de 1640 van saber donar la vida en defensa de Cambrils i de les llibertats de Catalunya ha ocupat un lloc en el cor dels cambrilencs que, actualment celebren, cada any, el cap de setmana posterior a la Festa de la Immaculada, la commemoració del Setge de Cambrils, amb parlaments i ofrena de flors. Diferents personalitats del món de la cultura, la història o la política són convidades aquell dia.
El setge de Cambrils del 12 de desembre de 1640, emmarcat històricament en la Guerra dels Segadors, és, sens dubte, la pàgina més brillant i gloriosa de la seva història local; però també la més tràgica i dolorosa.
Cambrils era, en aquell temps, una plaça forta degudament emmurallada, un recinte no pas massa gran, ni massa capaç de resistir indefinidament un setge seriós. Les forces de Felip IV, encapçalades pel general en cap, el Marquès de los Vélez, eren infinitament superiors i comptaven amb grans nuclis d'infanteria i cavalleria amb una forta quantitat de peces d'artilleria. Aquesta situació, va anar minant, psicològica i materialment, la capacitat de resistència dels cambrilencs i d'aquelles tropes que, amb ells, s'havien reclòs dins del casc urbà de la vila, que era encerclat pel perímetre emmurallat.
El foc artiller que,amb els canons posats en ordre de combat al mig o a la vorera esquerra de la riera. fustigaven les muralles; la desfeta del convent de la Mare de Déu de Gràcia, la manca d'aliments per sostenir tanta gent encerclada, la por a les represàlies i la inseguretat i la impossibilitat d'aguantar l'empenta d'una força tan nombrosa i ben equipada, va fer que al cap i a la fi, després de complicades negociacions, els defensors de Cambrils es rendissin i confiessin en les promeses que els havien fet els caps de l'exèrcit castellà.
Fou quan els soldats i el paisanatge rendits sortien per les portes de la muralla que van produir-se els fets tràgics que van fer que, en un curt espai de temps, més de set-cents homes morissin degollats i esbocinats. Els caps militars de la plaça, el batlle de la vila i diversos consellers van ser jutjats sumàriament i posteriorment executats: "Al amanecer aparecieron colgados de las almenas de la plaza y con ellos sus enseñas militares y políticas, para que la pena no actuase solo en las personas sino que se extendiese a las dignidades"
CONFERENCIANTS
1983: Sr. Josep Iglésies, historiador i autor del llibre "El setge de Cambrils de 1640".
1985: Sr. Lluís Maria Xirinachs Damians, ex-senador, polític i escriptor.
1986: Sr. Josep Benet. Historiador i director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.
1987: Molt Honorable Sr. Sr. Heribert Barrera i Costa, expresident del Parlament de Catalunya.
1988: Molt Honorable Sr. Joaquim Xicoy Basegoda, president del Parlament de Catalunya.
1989: Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, historiador.
1990: Sr. Josep Salceda Castells, Cronista de la Vila de Cambrils. En substitució del Molt Honorable Sr. Arcadi Calzada, vicepresident del Parlament de Catalunya, que tot i estar anunciat en l'últim moment no va poder venir.
1991: Sr. Pere Muñoz, historiador i professor.
1992: Sr. Xavier Amorós, escriptor.
1993: Doctor Ramon Gomis de Barberà, autor de l'obra "La mar de la frau".
1994: Joan Martí i Castells, rector de la URV.
1995: Sr. Josep Sans i Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
1996: Sr. Josep M. Solé Sabaté, director del Museu d'Història de Catalunya.
1997: Sra. Coral Cuadrada Majó, professora d'història medieval de la URV.
1998: Sr. Josep M. Sabaté Bosch, doctor en història i professor de la URV.
1999: Sr. Joan M. Pujals, conseller de Cultura, en funcions, de la Generalitat de Catalunya.
2000: Sr. Joan Rigol i Roig, president del Parlament de Catalunya.
2001: Sr. Josep Maldonado i Gil, diputat del Congrés i exdelegat del Govern de Generalitat a Tarragona.
2002: Sr. Josep Cruañes Tor, membre del secretariat de la Comissió de la Dignitat, historiador i advocat.
2003: Sr. Josep Salceda i Castells, Cronista de la Vila.
2004: Sr. Ernest Benach i Pascual, President del Parlament de Catalunya.
2005: Sr. Jaume Sobrequés, Director del Museu d'Història de Catalunya.
2006: Sr. Josep Bargalló i Valls, Exconseller Primer de la Generalitat de Catalunya.
2007: Sr. Josep M. Solé i Sabaté, Catedràtic d'Història Moderna i Contemporània de l'UAB.
2008: Sr. Joan Manuel Tresserras i Gaju, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
2009: Sr. Jaume Roure, Regidor de l'Ajuntament de Perpinyà i Vicepresident de la Comunitat de Municipis de Perpinya -Mediterrània.
2010: Sr. Francesc Xavier Grau, Rector Magnífic de la URV de Tarragona.
Bibliografies sobre el Setge de Cambrils:
Iglésies i Fort, Josep.El Setge de Cambrils l'any 1640. R.Dalmau, cop. Barcelona 1967.
Salceda i Castells, Josep.Quaranta anys d'estampes cambrilenques. ed. El Mèdol. Tarragona 1998
Martí Estrada, Ignasi. Cambrils. Col·lecció La Creu del Terme. Ed. Cossetània. Valls 2004
Florensa i Soler, Núria. Güell Junkert, Manel. Pro Deo, pro regi et pro patria. La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Òmnium Cultural. Barcelona 2005
Garcia i Quera, Oriol. Corpus 1640 : la Revolta dels Segadors. Casals. Barcelona 2004
Tarés Lagunas, Manel. Article http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=3230
Iglésies i Fort, Josep. El Setge de Cambrils l'any 1640. Reedició. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona 2010