Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Cambrils
Esteu aquí: Inici / Biblioteca / Fons local / Història / Torre del Port

Torre del Port

Torre de defensa contra els pirates que data del segle XVII, també anomenada Torre del Barri de la Marina, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)

Context històric de les torres de guaita

 

Curiosament, el poble anomena torres de moros unes construccions que, en realitat, no són pas obra moresca, ans al contrari: es tracta... de torres contra els moros o, si ho preferim, de torres del temps dels moros. (pàg. 5-6)

 

...les torres costeres catalanes serviren no solament contra els moros –turcs, argelians, etc.-, sinó també envers els pirates o corsaris –dos substantius prou sovint confusos i confosos- francesos, castellans, anglesos, etc. (pàg. 7)

 

...Són quatre, bàsicament, les funcions que han exercit, en tant que guaites, les torres del litoral català: la prevenció d'assalts, vinguts principalment de la mar; l'empara de la terra enfront de malvestats, com la pesta, l'incendi, etc.; l'avís, fent senyals, de l'arribada o la partida d'embarcacions; i l'aguait del possible contraban. Com és natural, la vigilància pot tenir altres motius, com siguin l'observació de l'estat de la mar o la contemplació d'un naufragi. (pàg. 27)

CATALÀ I ROCA, Pere. De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català. Barcelona: Rafael Dalmau, cop. 1987. Enllaç al catàleg

 

A més de la torre esmentada trobem a Cambrils d'altres torres de guaita o fortificacions que també tindrien la funció de protegir la població, entre elles, la Torre del Mas d'en Bisbe, el Castell de Vilafortuny, la Torre del Mas d'en Blai, la Torre de la Riera d'Alforja, la Torre de l'Ermita, la Torre del Llimó o d'altres vinculades a masos com la del Mas dels Tegells o la Torre del Mas d'en Blai. (pàg. 16-17)

La memòria de la pau: itinerari educatiu: primària / ESO: dossier del professorat. Cambrils: Museu d’Història de Cambrils, 2008. Enllaç al catàleg

Pirates i corsaris

 

El pirata és un delinqüent de la mar que actua per lliure. Les seves víctimes són escollides a l’atzar i els seus actes responen bàsicament a l’afany de guany i enriquiment personal. En canvi, el corsari actua amb connivència o, fins i tot, amb el suport d'un estat (reflectit en un document anomenat patent de cors), atacant els interessos dels països amb els quals està en guerra. (pàg. 1)

"Pirates a Cambrils". Arxiu t'informa: butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils, núm. 17 (juny 2008). Enllaç al catàleg

 

Generalment els pirates, en les seves incursions minoritàries, que eren les freqüents, no hi podien res contra aquestes torres i, en veure's impotents, es feien passar la ràbia cremant sembrats i masies. Les torres eren fetes de manera que si es perdia el primer pis, cosa dificilíssima, quan els pirates estaven dintre, ja els pagesos havien pujat al segon pis i retirat l'escala. Els assaltants, si volien continuar lluitant, havien de fer una escala, i un sol pirata havia de presentar batalla contra tots els defensors, car a través de la trapa passa tot just un sol home, i encara amb dificultats; els pagesos ja l'esperaven amb tota classe d'armes. La defensa, evidentment, tenia totes les de guanyar. Als pirates, els convenia més de deixar torres, cases fortificades i castells, i practicar la pirateria en llocs més favorables i menys complicats. (pàg. 87)

CATALÀ I ROCA, Pere. De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català. Barcelona: Rafael Dalmau, cop. 1987. Enllaç al catàleg

 

En cas d'avistament de naus corsàries o de perill immediat, s'avisava fent senyals tant a la gent que feinejava per la costa com als de la vila i el camp. També s'advertia de l'arribada o sortida d'embarcacions de transport, de gent sospitosa de pesta, d'incendis, naufragis i d'altres calamitats.  (pàg. 16)

La Torre del port de Cambrils. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2003. Enllaç al catàleg

 

Era un dia assolellat de març de l'any 1631 de Nostre Senyor... El xabec s'acostava perillosament i ja en podia llegir el nom. Ayman, es deia. Un nom moro. Segur que era pirata... Ja veia ben visible la flamant torre dels Moros, construïda feia poc. Què esperava el gamarús del guardià per tocar la campana d'alarma?... No era normal que en Guillem, el guaita de la torre, encara no hagués donat el senyal d'alarma. Pregava perquè sonés, perquè a aquestes alçades ja tenia clar que aquells pirates em disparaven perquè no pogués avisar els meus veïns de l'atac. (pàg. 7-9)

GOMARIZ TOCINO, David. Moros a la costa. Valls: Cossetània, 2009. Enllaç al catàleg

Característiques constructives

 

N'hi havia de rodones, de rectangulars i de mixtes, de grans i de mitjanes. Les més grans eren torres-refugi, tenien dues o tres plantes, cobertes amb volta catalana, que en algunes torres estaven incomunicades; només s’accedia al pis superior per una obertura situada enmig de la volta. Així, encara que els assaltants conquerissin el pis de baix, els era molt difícil apoderar-se dels superiors. Les “torres de guaita” eren més petites i estaven destinades a detectar de lluny la presència de naus hostils. 

...En relació a la torre de Cambrils va observar que és com la de Castelldefels o la de Santa Sussagna i corresponen al programa de defensa de Felip II. (pàg. 13-14)

La Torre del port de Cambrils. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2003. Enllaç al catàleg

 

Les torres circulars del segle XVII tenien tres plantes: la planta baixa per a serveis annexes, a la qual es baixava per una escala de mà, recolzada a la paret; des d'aquesta planta es podia pujar a la següent per una escala de planta circular, dita de cargol, o bé recolzada a la mateixa paret interior. En general, el sostre del pis es feia de volta de rajola, aplanant el sòl degudament. (pàg. 88)

CATALÀ I ROCA, Pere. De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català. Barcelona: Rafael Dalmau, cop. 1987. Enllaç al catàleg

La Torre del Port

 

Als segles XII-XVII, Cambrils és l'únic nucli important de població que es troba a la franja costanera que s'estén entre Tarragona i l'Ebre... Dues causes, sobretot, havien impedit la consolidació de nuclis urbans dins la franja costanera del sector meridional del Camp de Tarragona, fins al coll de Balaguer, i d'aquest obstacle fins a l'Ebre. D'una banda la presència de nombrosos aiguamolls; d'altra banda, les contínues falconades de les embarcacions corsàries del Nord d'Àfrica, que havien desplaçat els pobladors vers les viles més allunyades de la platja. (pàg. 75)

MARISTANY i TIÓ, Carles. Senyoria i població al camp de Tarragona: la vila de Cambrils, segles XII-XVII. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 1986. Enllaç al catàleg

Edificació

A causa de les continues incursions que feien els pirates sarraïns, el dia 6 d'abril de 1663 l'ajuntament acordà llogar dos homes per vigilar l'areny des de la punta de l'Esquirol fins a la Llosa. Un any després, motivat pel constant perill que tenien els vigilants i també per la dificultat i per la poca efectivitat en passar l'avís de l'arribada de pirates, en data del 30 de desembre de l'any 1664, l'Ajuntament va acordar construir la torre anomenada del mar, més tard coneguda també com a torre dels Moros, a fi de vigilar a més llunyana distància i amb molt menys perill la costa cambrilenca.

En la construcció de la torre hi van treballar tots els veïns en rigorós torn. A totes les barques i llaguts, tant de pesca comde cabotatge, inclosos els que eren de Cambrils, se'ls va imposar un ral per cent, i el patró que negava el pagament era multat amb 10 rals. (pàg. 54)

ORTIGA I VIDAL, Ramon. Història gràfica de Cambrils. Tarragona: El Mèdol, 1991. Enllaç al catàleg

 

Els materials emprats foren pedra i morter de calç, propis d'altres edificacions tradicionals com les velles cases del poble, les muralles, les masies o altres torres que resten encara pel Baix Camp. Són pedres de grandària i naturalesa diverses (granits, arenisques, calcàries...) trobades a les rieres i barrancs o portades d'indrets propers a les serres dels voltants de la comarca, més algun carreu procedent d'altres construccions anteriors, probablement romanes. També s'hi veu barrejat algun maó, ben segur col·locat durant alguna de les reparacions que s'hi ha anat fent amb el temps. Diverses restauracions l'han recobert d'argamassa, ja desapareguda en moltes zones, especialment en aquelles on l'aigua de la pluja, caient des de la teulada, més per uns llocs que per altres, ha anat arrossegant els materials. (pàg. 19)

La Torre del port de Cambrils. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2003. Enllaç al catàleg

 

L'entrada a la torre era per unes escales de pedra separades d'aquesta, amb una porta situada a la torre a mitjana altura que s'obria baixant-la i que descansava damunt les escales, de manera que possibilitava l'entrada. (pàg. 74)

MARTÍ ESTRADA, Ignasi. Cambrils. Valls: Cossetània, 2004. Enllaç al catàleg

 

El 13 de setembre de 1681, reunit el consell a la Casa de la vila, va acordar trametre al canonge de la Seu barcelonina, Dr. Andreu Foix, fill de Cambrils, plens poders per rebre en nom del poble una peça d’artilleria, bales, pólvora, metxa, et., per a la defensa de la torre del Mar. (pàg. 54)

ORTIGA I VIDAL, Ramon. Història gràfica de Cambrils. Tarragona: El Mèdol, 1991. Enllaç al catàleg


Un gravat francès, on figura la vila cenyida per la murada, dotada de torres i de baluards de defensa, fet que Beaulieu el 1646, dibuixa una torre tocant al mar, al marge esquerre de la riera d'alforja. No hi ha però al seu entorn cap altra construcció. (pàg. 115)

MARISTANY I TIÓ, Carles. Senyoria i població al camp de Tarragona: la vila de Cambrils, segles XII-XVII. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 1986. Enllaç al catàleg

 

...el 10 d'agost de 1894, va ser subhastada i adjudicada a un veí de Barcelona, Josep Ribot; es va signar l'escriptura a Tarragona, a la notaria de Simó Gramunt, el 22 de setembre del mateix any. El preu de l'adjudicació havia estat de 813 pessetes. “Josep Ribot hi féu unes lleus reformes, especialment a la part més alta, i la dotà d'una espècie de merlets i d'una barana de ferro que la circumdava i que encara existeix. Després de la Guerra civil de 1936-39, Ribot va vendre la torre a en Francesc Figuerola, acabalat advocat militar, que va treure els merlets i va construir-hi el cimbori que li ha donat l'aspecte actual. Aquesta darrera obra es va fer sobre l'any 1945. (pàg. 161)

SALCEDA I CASTELLS, Josep. Quaranta anys d'estampes cambrilenques. Tarragona: El Mèdol, 1998. Vol. 2. Enllaç al catàleg

Recursos en línia

 

Pirates i corsaris

  • Antoni Barcelócitat a la pàg. 101 de La gent de mar de Cambrils: segle XVIII: “Pel que fa a l'actuació en contra de la pirateria, per part de les autoritats espanyoles durant la segona meitat del segle, es pot apreciar una sèrie de períodes. El primer va del 1762 al 1778: en ell l’oposició als argelins rau en els xabecs que comanda Antoni Barceló...
  • Barba-rossa, citat a la pàg. 66 de De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català.
  • Germans Arug i Hayr al-Din Barba Roja, citat a la pàg. 16 de La memòria de la pau: itinerari educatiu: Oruç Reis i  Barba-rossa.
  • Oxalí, nom amb què es coneix a Dionisio Galea / Euldj Alí, citat a la pàg. 158 d’Estampes cambrilenques., vol.  2
  • Turgut Reis, també conegut com Dragut, citat a la pàg. 16 de La memòria de la pau: itinerari educatiu.
  • Pierre Audinet, capità d'una galiota amb base a Marsella o Port-de-Bouc (també conegut com Ulzinet, Dauzinet o Nauzinet).

 

La Torre del Port

 

Fons comentat sobre la Torre del Port

 

Comparteix
Biblioteca Pública Municipal de Cambrils C/ Alfons I el Cast, 2 43850 Cambrils Telf. 977 363 495

Conforme amb:
HTML 5 | CSS 3.0
W3C WAI-AA

Projecte desenvolupat per SEMIC Internet