Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Cambrils
Esteu aquí: Inici / Biblioteca / Fons local / Biografies / Cardenal Vidal i Barraquer

Biografia

Cardenal Vidal i Barraquer - Imatge del llibre Francesc Vidal i Barraquer, de Josep Raventós i Giralt

 

 

A aquell home que ardentment volia la pau se li donà una postguerra i un dur exili per haver estat fidel a la seva consciència, a l’Evangeli i a l’Església.

TORRELLA, Ramon. "Vidal i Barraquer estimà la justícia, treballà per la pau i visqué l'ànsia de la reconciliació". Documents d'església, núm. 603 (febrer 1994), pàg. 91-93. Enllaç al catàleg

Principals dades biogràfiques (extretes de: Benvingut!), porten per títol: Itinerari d’una vida.

 

1868: Neix a Cambrils, el 3 d’octubre.

1887-1893: Estudis de Dret a la Universitat de Barcelona.

1899: És ordenat sacerdot, el 17 de setembre. (El fulletó conté per error l’any 1889)

1914: Consagrat bisbe, a Tarragona, el 26 d’abril, pren possessió de la diòcesi de Solsona el 23 de maig. Senador en representació de la Tarraconense, 20 de desembre.

1919: Arquebisbe de Tarragona.

Cardenal Vidal i Barraquer - Imatge del llibre Francesc Vidal i Barraquer, de Josep Raventós i Giralt (pàg. 9)

1921: Benet XV el fa cardenal, el 7 de març.

És per motius polítics que el govern espanyol no presenta bisbes catalans. (Audiència amb el Papa, 1925)

1923: Enfrontaments amb Primo de Rivera per la defensa del català.

1924: Alfons XIII i la reina són rebuts pel Cardenal a Palau; els acompanya en la visita al Parc de Samà. La Dictadura vol traslladar-lo d'arquebisbe a Saragossa o a Granada.

1927: Nous intents de trasllat a Burgos i a Còria, maig.

1931-36: Campanya de premsa integrista contra el cardenal.

Acata el nou règim republicà i visita el president Macià, 18 d'abril. S'entrevista amb el president de la República Alcalà Zamora.

President de la conferència dels metropolitans d'Espanya, octubre 1931.

Dintre del règim constituït a cada país, és obligació dels catòlics intervenir en la cosa pública. Ho exigeixen el bé comú, l’ordre social i la defensa dels drets de l’Església. L’abstenció és suïcida, il·lícita i indecorosa. (Circular als diocesans, 1931)

1936: El 21 de juliol surt del Palau arquebisbal de Tarragona i es trasllada a Poblet.

El 23 de juliol es detingut per membres de la FAI i ingressa a la presó de Montblanc.

El 30 de juliol s’embarca des de Barcelona cap a Itàlia, després de les gestions realitzades pel conseller de la Generalitat Ventura Gassol. Viu refugiat a la cartoixa de Farneta, prop de Lucca (Itàlia).

Imatge del llibre Francesc Vidal i Barraquer, de Josep Raventós i Giralt (pàg. 47)

1937: Carta pastoral col·lectiva dels bisbes espanyols, que ell no signa.

1938: El 3 de març escriu una carta al General Franco en la que li demana que negociï la pau.

El 12 de març escriu una carta al doctor Negrín en el mateix sentit.

El 30 d’abril s’ofereix com a ostatge al govern de la república perquè els sacerdots i d’altres fidels que estan a les presons siguin alliberats.

Un bisbe encara que es vegi perseguit, i empresonat, continua essent de tots i es deu a tots, i per això estima i perdona. (Carta al ministre Irujo, 1938)

1939: El nou règim li comunica oficialment que no podrà tornar a la seva diòcesi, febrer. Roman a l'exili entre les cartoixes de Farneta i la Valsainte.

1940-43: Gestions de l'episcopat català i d'altres persones i institucions pel seu retorn com a arquebisbe de Tarragona.

Petició del clergat de Tarragona al papa pel retorn. (1941, 18 octubre).

Carta autògrafa de Pius XII a Franco perquè s'autoritzi el retorn del Cardenal a Tarragona (1942, 20 desembre).

Resposta negativa de Franco a la carta de Pius XII (1943, 24 febrer).

1943: Mor a Friburg de Suïssa, el 13 de setembre.

És sepultat provisionalment a la Valsainte.

Comparteix
Biblioteca Pública Municipal de Cambrils C/ Alfons I el Cast, 2 43850 Cambrils Telf. 977 363 495

Conforme amb:
HTML 5 | CSS 3.0
W3C WAI-AA

Projecte desenvolupat per SEMIC Internet