Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Cambrils
Cambrils recorda Gimbernat
Esteu aquí: Inici / AnyGimbernat / El metge / Antoni de Gimbernat i Arbós: nota biogràfica

Antoni de Gimbernat i Arbós: nota biogràfica

Esbós de biografia d'Antoni de Gimbernat i Arbós, a càrrec del Dr. Pere Mestres Ventura

Els inicis

La primera biografia d’Antoni de Gimbernat i Arbós la va escriure el seu fill Agustí i fou publicada el 1828. Ens diu que Gimbernat va nàixer el dia 15 de febrer de 1734 i el van batejar el mateix dia a la parròquia de Santa Maria de Cambrils. La família de Gimbernat eren pagesos, amb dos avis notaris. Habitaven la casa on Gimbernat va nàixer al carrer de la Concòrdia i que avui porta el seu nom.

Gimbernat va visitar l'escola primària a Cambrils i, donada la seva vàlua com a alumne, va continuar estudis de llatinitat a Riudoms, al col·legi dels pares franciscans. L'any 1749 s’incorporà a la Universitat de Cervera, on estudià filosofia i humanitats i on romangué 6 anys. Com ens diu el seu fill Agustí, a l'edat de 22 anys i després d'obtenir el grau de Batxiller en Arts, va sortir de Cambrils cap a Cadis i va ser admès al Real Colegio de Cirugía l'any 1756. Director del Col·legi era el seu fundador Pere Virgili i Bellver. Durant els anys a Cadis, Gimbernat va rebre gran suport de Virgili i sobre tot de Llorens Roland, gendre de Virgili i professor a Cadis, aquest últim el seu mestre en els inicis.

La consolidació com a metge

Virgili s’estava poc a Cadis, ja que el 1760 va fundar el Real Colegio de Cirugía de Barcelona. Una vegada acabats el estudis de cirurgia a Cadis, Virgili reclamà la presència de Gimbernat al Col·legi de Barcelona, on va ser anomenat catedràtic d'anatomia en 1763. A més, era cirurgià major de l'Hospital de la Santa Creu, emplaçat en un edifici pròxim.

Els anys de Barcelona van ser molt exitosos per a l'estudiós Gimbernat, tant a nivell personal com professional. El 2 d'agost de 1763 contragué matrimoni amb Eulàlia Grasot Ballester, filla del professor del Reial Col·legi de Barcelona Carles Grasot. Amb ella va tenir quatre fills i dues filles. En l’àmbit professional, basant-se en els seus estudis anatòmics, va desenvolupar una nova tècnica per a operar les hernies crurals, que va resultar ser la més brillant del seu temps. També operà cataractes, càlculs renals i dolències del fetge, entre altres. La seva fama va arribar arreu del regne.

El rei Carles III en va tenir notícia i li encarregà, junt amb en Marià Ribas, professor del Reial Col·legi de Cadis, fer un viatge d'estudis per tota Europa. Aquest viatge va durar 4 anys (1774-1778). Sobretot l'estada a Londres va ser d'una importància cabdal per a la carrera de Gimbernat, que va ser reconegut i distingit pels metges i cirurgians més famosos de l’època. Arran d’això, es traduïren a l’anglès, a l’alemany i al francès els seus treballs sobre la tècnica de operació de les hèrnies. Un renom d'aquesta categoria no l'havien rebut mai ni cirurgians ni metges de Espanya d'aquell temps.

La creació del Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid

A la tornada, el Rei Carles III li va encarregar la creació del Real Colegio de Cirugía a Madrid, en el qual va implementar moltes de les experiències que havia recollit durant el viatge d'estudis.

El col·legi va ser inaugurat en 1787, amb el nom de Real Colegio de Cirugía de San Carlos. Gimbernat va ser el seu primer director. Anys després, aquest col·legi seria la base per a crear l'Hospital Universitari de San Carlos i, per tant, és també el precedent de l’actual Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid.

La tasca de la creació del col·legi no va ser una camí de roses, com ens diu el seu fill Agustí: "fue realmente para el Sr. de Gimbernat el más dichoso de sus días, aquel en que vio destruidas las intrigas de la ignorancia, de la persecución orgullosa o de la estúpida envidia, que habían hecho todo lo posible para desacreditarle y frustrar el establecimiento de aquel colegio de cirugía".

La seva carrera continuava essent molt brillant. L'any 1789 va ser nomenat Cirurgià de Cambra del rei Carles IV, el qual li concedí el títol nobiliari. Dos anys després, el 1801, el rei el nomenà Primer Cirurgià Reial i, a més, president de tots els col·legis de cirurgia d'Espanya.

Al final del segle XVIII va sorgir una gran preocupació a Espanya a causa dels nombrosos casos mortals de verola a les colònies espanyoles d’Amèrica i Àsia. Per fer front a aquesta contingència, el 1803 es va organitzar una gran expedició per portar els beneficis de la vacunació al Nou Món. En aquesta empresa, com a figura més important en l’organització sanitària del regne, Gimbernat va jugar un paper central i va fer possibles els mitjans per tal que metges altament competents de la Marina Reial duguessin a terme amb èxit aquesta expedició. Un exemple, doncs, de la seva amplitud de mires, que fins hi tot arribava a qüestions de salut pública de gran envergadura.

A part de la influència política i administrativa que va exercir des dels seus càrrecs, Gimbernat va demostrar una gran preocupació acadèmica. Amb fermesa va intentar unificar els estudis de cirurgia, farmàcia i medicina, que fins aleshores a Espanya estaven estrictament separats. En aquesta tasca va tenir èxit anys més tard, durant l’ocupació francesa, època en la qual va ser president del Consell Nacional per a la Salut Pública del Regne de Espanya. D'aquí ve que, encara avui dia, a Espanya el títol de llicenciat en Medicina és "Licenciado en Medicina i Cirugía".

Els darrers anys

Quan l'any 1813, els francesos abandonaren Espanya i ocupà el tron de rei Ferran VII, Gimbernat caigué en desgràcia. Va ser destituït dels seus càrrecs i perdé els seus honors; fins i tot se li denegà la pensió a la qual tenia dret. Aquests esdeveniments el van portar a un estat de gran tristesa que va anar evolucionant cap un deteriorament de la seves facultats mentals. Patia de cataractes, que van ser operades amb èxit; però una mala gestió d'ell mateix va fer fracassar el tractament i va quedar pràcticament cec.

En els seus últims temps, el va acollir el seu fill Agustí. Però la postergació professional i acadèmica, així com la penúria econòmica, van donar als seus darrers dies un caràcter impropi i immerescut per a aquest gran home i metge que havia estat Gimbernat.

Morí a Madrid el 17 de novembre de 1816.

Dr. Pere Mestres i Ventura

Cambrils, 11 de febrer de 2016

Comparteix
Any Gimbernat Cambrils 1816 - 2016

Conforme amb:
HTML 5 | CSS 3.0
W3C WAI-AA

Projecte desenvolupat per SEMIC Internet